Asà

Asà es va posar de part de l'adoració de Jehovà i va perseguir i destruir qualsevol tipus d'adoració pagana.^[1]

Un rei etíop anomenat Zèrah va atacar Judà amb un exèrcit d'un milió de guerrers. Tot i que els efectius de les forces enemigues eren molt superiors, Asà va guanyar la batalla.^[2]

Al quinzè any de la governació d'Asà, una important quantitat de persones del regne septentrional d'Israel van abandonar aquesta regió per unir-se a una multitud congregada a Jerusalem, on van decidir entrar en un pacte que manifestava la seva determinació d'adorar Jehovà.^[3]

A l'última part del seu regnat, Asà va prendre els tresors del temple i els de la casa reial, i els va enviar com a suborn al rei Ben-Hadad I de Síria, pare de Ben Hadad II, per tal d'induir-lo a atacar la frontera nord d'Israel i d'aquesta manera distreure l'atenció del seu rei, Baixà. Ben-Hadad I va acceptar, i la seva incursió en les ciutats del nord d'Israel va interrompre l'obra de construcció de Baixà a la ciutat de Ramà i va forçar la retirada de les seves tropes. Asà llavors va reclutar tota la mà d'obra disponible en el Regne de Judà i es va emportar la totalitat de l'abastament de materials de construcció de Baixà, que va usar per edificar algunes ciutats seves.^[4]

Els tres anys finals d'Asà van ser dolorosos per causa d'una malaltia dels peus (potser gota). A la seva mort, se li va donar un enterrament honorable en la tomba que ell mateix s'havia preparat a Jerusalem.^[5] El seu fill Josafat el va succeir.^[6]