[go: up one dir, main page]

Tetraníquids

(S'ha redirigit des de: Aranya roja)

Els tetraníquids (Tetranychidae) són una família d'àcars (altrament dits “aranyes roges”) que conté unes 1.200 espècies.[1] Generalment viuen en el revers de les fulles de les plantes, on fan una teranyina de seda protectora i causen danys en les plantes en fer-ne puncions per tal d'alimentar-se.[2] Un membre d'aquesta família, Tetranychus urticae se sap que s'alimenta de més de 1000 espècies de plantes.

Infotaula d'ésser viuTetraníquids
Tetranychidae Modifica el valor a Wikidata

aranya roja comuna Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreTrombidiformes
SuperfamíliaTetranychoidea
FamíliaTetranychidae Modifica el valor a Wikidata
Donnadieu, 1875
Subfamílies i tribus
Bryobinae Berlese
  • Bryobini Reck
  • Hystrichonychini Pritchard & Baker
  • Petrobiini Reck

Tetranychinae Berlese

  • Tenuipalpoidini Pritchard & Baker
  • Tetranychini Reck

Descripció

modifica

Els membres d'aquesta família d'àcars fan menys d'1 mm de llarg i tenen color diversos. Els seus ous són inicialment esfèrics i transparents i les teranyines serveixen de protecció a les seves colònies contra els depredadors.[2]

Cicle vital

modifica
 
Aranyes roges en un llimoner

Les condicions ambientals càlides i seques afavoreixen la seva proliferació, ja que aleshores els ous es desclouen en uns tres dies i en cinc dies més ja són madurs sexualment. Una sola femella d'aquest àcar pot tenir una descendència d'un milió d'individus en tan sols un mes. Un cicle vital tan accelerat permet a aquests àcars adaptar-se al plaguicides químics produint resistències a la seva matèria activa i fer-lo in-efectiu.[3]

Aquests àcars, com també els himenòpters i alguns homòpters, són arrenotocs (una forma de partenogènesi): les femelles són diploides i els mascles haploides.[4] Els ous fertilitzats donen femelles diploides i els no fertilitzats donen, exclusivament, mascles haploides.

Mesures de contraaссió

modifica

Àcars depredadors


Els àcars depredadors de la família Phytoseiidae mengen aranyes vermelles adultes, els seus ous a totes les etapes intermèdies del seu desenvolupament. Els àcars depredadors poden consumir a 5 àcars aranya adults o 20 ous per dia.

Sabó insecticida


L'esprai de sabó insecticida és efectiu contra els àcars. Està disponible en comerços o es pot fabricar amb certs tipus de sabó de rentar. No obstant això, atès que també mata els àcars depredadors, no se'n recomana l'ús si aquests últims són presents.[5]

Oli de neem


L'oli de neem genera una pel·lícula que asfixia els àcars.[6] No obstant això, un cop aplicat no n'hi ha prou. Un estudi va mostrar que augmentar el CO2 al 20% provoca la mort del 99% dels àcars després de 113 hores a temperatura de 20 °C. El temps es pot reduir a 15,5 hores quan la temperatura puja a 40 °C.[7] Els àcars aranya també són sensibles a les temperatures i la humitat més baixes.

Acaricides


Els acaricides s'apliquen als cultius agriculs per controlar els àcars. Aquests poden ser de naturalesa sistèmica o no sistèmica i poden ser resistents, assegurant una activitat residual durant més dun mes. Els desavantatges inclouen l'alt potencial per desenvolupar resistència a les poblacions d'àcars, com s'observa amb generacions anteriors d'acaricides, i la toxicitat d'alguns acaricides per als peixos. Per tant, cal escollir correctament les mesures de precaució i mode d'aplicació adequades per minimitzar els riscos.[8][9]


Gèneres

modifica

El membre més conegut d'aquest grup és Tetranychus urticae, que té una distribució cosmopolita,[10] i ataca moltes plantes incloent les hortícoles.[3] Altres espècies amb importància comercial són Panonychus ulmi (dels arbres fruiters) i Panonychus citri (dels cítrics).


La família es subdivideix en les següents subfamílies, tribus i gèners:[11]

Bryobinae Berlese
  • Bryobini Reck


  • Hystrichonychini Pritchard & Baker


  • Petrobiini Reck


Tetranychinae Berlese
  • Eurytetranychini Reck


  • Tenuipalpoidini Pritchard & Baker


  • Tetranychini Reck


Referències

modifica
  1. H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Introduction». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 1–3. ISBN 9789004110878. 
  2. 2,0 2,1 Yutaka Saito. «Plant mites». A: Plant Mites and Sociality: Diversity and Evolution. Springer, 2009, p. 5–38. DOI 10.1007/978-4-431-99456-5_2. ISBN 9784431994558. 
  3. 3,0 3,1 Thomas R. Fasulo & H. A. Denmark. «Twospotted spider mite». Featured Creatures. University of Florida / Institute of Food and Agricultural Sciences, 01-12-2009. [Consulta: 20 maig 2011].
  4. Graham Bell. «Parthenogenesis and vegetative reproduction in multicellular animals». A: The Masterpiece of Nature: the Evolution and Genetics of Sexuality. Cambridge University Press, 1982, p. 160–331 (Croom Helm applied biology series). ISBN 9780856647536. 
  5. «How To Get Rid Of Spider Mites On Bonsai Trees». bonsaiable.com. [Consulta: 27 febrer 2023].
  6. «How to get rid of Spider Mites». giyplants.com. [Consulta: 27 febrer 2023].
  7. «Oxygen, Carbon Dioxide, and Temperature Effects on Mortality Responses of Diapausing Tetranychus urticae». doi.org. [Consulta: 27 febrer 2023].
  8. «Genetic Basis of Resistances to Chlorfenapyr and Etoxazole in the Two-Spotted Spider Mite». doi.org. [Consulta: 27 febrer 2023].
  9. «All Miticides Are Not Created Equal». hyg.ipm.illinois.edu. [Consulta: 27 febrer 2023].
  10. D. A. Raworth, D. R. Gillespie, M. Roy & H. M. A. Thistlewood. «Tetranychus urticae Koch, twospotted spider mite (Acari: Tetranychidae)». A: Peter G. Mason & John Theodore Huber. Biological Control Programmes in Canada, 1981–2000. CAB International, 2002, p. 259–265. ISBN 9780851995274. 
  11. H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Key to the genera of the world». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 5–11. ISBN 9789004110878. 

Enllaços externs

modifica