Antoni Raventós i Aviñó
Antoni Raventós i Aviñó (Barcelona, 22 de juny de 1869 - Barcelona, 21 de juny de 1919)[1] va ser un metge i cirurgià català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juny 1869  Barcelona |
| Mort | 21 juny 1919 (49 anys) Barcelona |
| Causa de mort | angina de pit |
| Formació | Universitat de Barcelona - medicina (–1891) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, cirurgià |
| Família | |
| Fills | Jaume Raventós i Pijoan |
Biografia
modificaFill de Ramon Raventós i Puig, propietari de Barcelona, i Teresa Aviñó i Feliu.[3] Casat amb Dolors Pijoan i Soteras.
Considerat l'artífex de la cirurgia, Antoni Raventós, primogènit de dotze germans, alguns dels quals van morir aviat, pertanyia a una família de comerciants. Va ingressar en el Col·legi Miró del carrer de Mercaders on va cursar les primeres lletres i el batxillerat.[4] En 1885 va ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona, on es va doctorar el 1892, després de llicenciar-se en medicina i cirurgia. Va assistir als serveis dels doctors Bartomeus i Homs. Va ampliar els estudis amb el també cirurgià, doctor Salvador Cardenal Fernández, acudint a les sessions operatòries, on va extreure els fonaments de la seva tècnica, i en el terreny experimental. Va col·laborar amb el professor i catedràtic de fisiologia August Pi i Sunyer, i va treballar al costat del doctor Àlvar Esquerdo Esquerdo, distingint-se aviat per una acurada tècnica operatòria consistent en fer les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia. Exercí el seu mestratge a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.[5][2] Fou l'introductor dels guants de cautxú en les intervencions quirúrgiques. Va participar en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i en la publicació dels Annals de Medicina de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.[6][2] Més endavant va marxar a Cuba per atendre els ferits de les guerres colonials. Entra al manicomi de Nueva Belén com a metge intern i s'interessà per la psiquiatria, però no va trigar a dedicar-se completament a la cirurgia. Com a cirurgià també és recordat per haver salvat la vida de molts toreros, amb l'admiració conseqüent dels aficionats. El 21 de juny de 1919 va morir a Barcelona després de diverses angines de pit.[4]
Referències
modifica- ↑ «esquela de Don Antón Raventós Aviñó». La Vanguardia, 22-06-1919, pàg. 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Antoni Raventós i Aviñó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «esquela de Donya Teresa Aviñó y Feliu». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 16, Núm. 2430 Ed. Mitjanit, 13-01-1906, pàg. 1.
- ↑ 4,0 4,1 Santainés Cirés, Antonio «El doctor Raventós, artífice de la cirugía». ABC (Hemeroteca), 23-11-2003 [Consulta: 18 febrer 2018].
- ↑ Sala Pedrós, Joan; Simó Deu, Josep «La cirurgia a Catalunya». La Societat Catalana de Cirurgia en el marc de la cirurgia catalana. 75è Aniversari de la Societat Catalana de Cirurgia Barcelona. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 11-10-2002, pàg. 39-40 [Consulta: 18 febrer 2018].
- ↑ «Els metges. S. XIX-XX». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2018].
Enllaços externs
modifica- «Antoni Raventós i Aviñó». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.