Anton Kórobov
Anton Kórobov (nascut el 25 de juny de 1985), és un jugador d'escacs ucraïnès,[1] que té el títol de Gran Mestre des de 2003.
(2022) | |
Nom original | Антон Коробов Anton Kórobov |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 juny 1985 (39 anys) Mejdurétxensk (Rússia) |
Nacionalitat | Ucraïna |
Formació | Universitat de Khàrkiv |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Ocupador | Universitat de Khàrkiv |
Nacionalitat esportiva | Ucraïna |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (2001) Gran Mestre Internacional (2003) |
Punts Elo (màx.) | 2.723 (2014)< |
Identificador FIDE | 14105730 |
Participà en | |
2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
2016 | Olimpíada d'escacs de 2016 |
2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (2003) 3 cops Campió d'Ucraïna |
A la llista d'Elo de la FIDE del gener de 2022, hi tenia un Elo de 2699 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) d'Ucraïna, i el 39è millor jugador al rànquing mundial.[2] El seu màxim Elo va ser de 2716 punts, a la llista d'octubre de 2013 (posició 27 al rànquing mundial).[3]
Resultats destacats en competició
modificaKórobov va guanyar el Campionat d'Ucraïna de 2002, en fou subcampió en l'edició de 2004, rere Andrei Volokitin, i tercer a les edicions de 2006 i de 2008. El 2009 i el 2010 va guanyar l'Obert de la República Txeca, a Pardubice.[4] El 2010 fou segon a l'Aeroflot Open, rere el vietnamita Le Quang Liem.[5]
L'abril de 2011 guanyà el fort Festival de Nakhtxivan, a l'Azerbaidjan, superant (empatats als llocs 2n-5è) Aleksandr Ipàtov, Paco Vallejo, Zoltán Almási, i Ivan Sokolov.[6] El desembre de 2011 fou cinquè al Campionat d'Europa d'escacs Blitz, disputat a Polònia (el campió fou Hrant Melkumian).[7]
Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[8][9] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una bona actuació. Avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Nikita Vitiúgov (½-1½).[10]
El febrer de 2012, empatà als llocs 1r–3r amb Mateusz Bartel i Pàvel Eliànov a l'11a edició de l'Aeroflot Open i quedà segon per desempat.[11][12]
L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[13] on tingué una bona actuació, i arribà als quarts de final, on fou eliminat per Vladímir Kràmnik ½–1½.[14]
El 2014 empatà amb Ruslan Ponomariov al tercer lloc al campionat d'Ucraïna, rere el campió Iuri Kuzúbov i Pàvel Eliànov (2n).[15]
El febrer del 2015 fou 2-5è a l'Obert de Moscou amb 7 punts de 9 empatat amb Francisco Vallejo, Tigran L. Petrossian i Vladislav Artémiev (el campió fou Ernesto Inàrkiev).[16]
L'agost de 2016 a Nefteyugansk (Rússia) guanyà el 17è Torneig Karpov Poikovsky amb 6 punts de 9, mig punt per davant de Radosław Wojtaszek.[17] El 2018 a Kíev es proclamà campió d'Ucraïna per tercer cop en la seva carrera.
El gener de 2019 fou cinquè al torneig Tata Steel B, dos punts i mig per sota del campió, Vladislav Kovalev.[18] El juny de 2019, fou quart al Campionat Internacional d'escacs de Netanya per darrere d'Oleksandr Moissèienko.[19]
Participació en olimpíades d'escacs
modificaKórobov ha participat, representant Ucraïna, en l'Olimpíada d'escacs de 2014, amb un resultat de (+3 =3 –1),[20] per un 64,3% de la puntuació.
Notes i referències
modifica- ↑ «Nota biogràfica de Anton Kórobov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 24 abril 2011].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Ucraïna"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Anton Kórobov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Membres del Grandmasters Club». grossclub.com, 2010. Arxivat de l'original el 2010-04-28. [Consulta: 24 abril 2011].
- ↑ «Aeroflot Open – Le Quang Liem victorious». chessbase.com, 18-02-2010. [Consulta: 24 abril 2011].
- ↑ «Korobov wins Nakhchivan Open» (en anglès). chessvibes.com, 04-05-2011. Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 20 novembre 2011].
- ↑ «GM Hrant Melkumyan is 2011 European Blitz Champion». Chessdom, 17-12-2011. [Consulta: 24 desembre 2014].
- ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 26 de novembre de 2011 (anglès)
- ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 26 novembre 2011].
- ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 26 novembre 2011].
- ↑ «Aeroflot Open – Mateusz Bartel comes out on top» (en anglès). ChessBase.com, 16-02-2012. [Consulta: 26 maig 2012].
- ↑ «Mateusz Bartel Wins Aeroflot Open 2012» (en anglès). chess.com, 15-02-2012. [Consulta: 26 maig 2012].
- ↑ En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
- ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «Campionat d'Ucraïna 2014» (en anglès). Web oficial. Arxivat de l'original el 2014-12-25. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Ernesto Inarkiev convincing in Moscow Open 2015». chessdom.com. [Consulta: 23 maig 2016]. (anglès)
- ↑ «Korobov brilliant at Poikovsky». chessbase.com. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ Wittmann, Nadja «Magnus Carlsen gana el Torneo Tata Steel Chess 2019». Chessbase, 27-01-2019 [Consulta: 28 febrer 2021].
- ↑ «Netanya International Chess Festival 2019 - Open Section agost 2019 Israel FIDE Chess Tournament report». ratings.fide.com. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
Enllaços externs
modifica- Estimació Elo d'Anton Kórobov a «chessmetrics.com». [Consulta: 25 abril 2011]. (anglès)
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Aleksandr Berelovitx |
Campió d'Ucraïna 2002 |
Succeït per: Ievgueni Miroixnitxenko |
Precedit per: Ruslan Ponomariov |
Campió d'Ucraïna 2012 |
Succeït per: Iuri Krivorutxko |
Precedit per: Petro Golubka |
Campió d'Ucraïna 2018 |
Succeït per: Evgeny Shtembuliak |