Amalequites
Els amalequites foren segons la Bíblia els descendents d'Amalek, fill d'Elifaz i net d'Esaú. Eren un poble que ocupava la regió al sud d'Israel entre els filisteus i els amorites, que van arrabassar els beduïns.
Tipus | tribu i grup ètnic històric |
---|---|
Epònim | Amaleq |
Segons aquesta mitologia descriu en el Deuteronomi, després d'obstaculitzar la marxa dels jueus cap a Palestina, van estar en guerra sovint contra els israelites quan ja estaven assentats, durant l'anomenat període del Jutges; els reis hebreus Saül i David quasi els van exterminar i la resta fou eliminada en el temps d'Ezequies, dècim successor de David.
El seu nom és sinònim de traïdoria i perfídia per a certes tradicions jueves.
Alguns estudiosos han discutit l'ètica del manament d'exterminar tots els amalecites, inclosos els nens, i la presumpció de càstig col·lectiu.[1][2] També s'ha descrit com a genocida aquest manament, segons estudiosos del genocidi com Norman Naimark.[3]
Els historiadors no es posen d'acord sobre l'existència històrica dels amalequites, alguns consideren que es tracta d'una construcció mitològica que no es correspondria amb certesa a cap tribu o poble històric conegut.[4]
En el conflicte israelià-palestí, alguns polítics i extremistes israelians han comparat els palestins amb els amalecs i han afirmat que els palestins són els amalecites, arribant a fer crides al seu extermini o eliminació.[5]
Referències
modifica- ↑ Rodin, David, Sorabji, Richard. The Ethics of War: Shared problems in different traditions. (en anglès). Routledge, 2006, p. 98.
- ↑ Rogerson,, John William; Carroll, M. Daniel.. Theory and Practice in Old Testament Ethics (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2004, p. 92.
- ↑ Naimark,, Norman M. Genocide: A World History. (en anglès). Oxford University Press, 2017, pp. 8–9.
- ↑ Mattingly,, Gerald L. Eerdmans Dictionary of the Bible (en anglès). William B Eerdmans Publishing Co,, 2019, p. 48.
- ↑ «The Dangerous History Behind Netanyahu’s Amalek Rhetoric» (en anglès). motherjones.com, 03-11-2023. [Consulta: 24 abril 2024].
Bibliografia
modifica- Gran Enciclopedia del Mundo, Bilbao, 1965