Aligot vesper europeu
L'aligot vesper europeu, aligot vesper,[1] pilot[2] (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[3][4] Es comú com a ocell nidificant a la Catalunya humida.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Pernis apivorus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 49 g |
| Envergadura | 1,26 m |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 32 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694989 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Pernis |
| Espècie | Pernis apivorus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Falco apivorus |
| Distribució | |
 Àrea d'hivernada (blau) i de nidificació (taronja) de l'aligot vesper. | |
Morfologia
modifica- Fa uns 55 cm i fa 135-150 cm d'envergadura alar.
- És marró grisós per sobre i per sota és blanc amb taques fosques.
- Té la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seva peculiar alimentació.
- Presenten dimorfisme sexual: la femella és lleugerament més grossa i fosca que el mascle.
Reproducció
modificaGeneralment, aprofita nius d'altres rapinyaires o de còrvids, en arbres caducifolis grans, situats en zones humides. Fa la posta durant el maig-juny. Pon 2 ous que la parella cova durant 30-35 dies i, també, tots dos alimenten els petits fins que volen, als 48 dies.
Alimentació
modificaPrefereix, més aviat, les vespes que no pas les abelles. Per això, posseeix unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, i, de fet, les picades d'aquests insectes no semblen afectar-lo gaire. A més dels himenòpters i les seues larves, també cerca altres insectes, erugues, cucs, granotes, rèptils, etc.
Distribució geogràfica
modificaÉs un ocell estival a la major part d'Europa i Àsia Occidental. Hiverna a l'Àfrica tropical.[6]
Costums
modificaÉs molt abundant en migració (a mitjan abril fins a maig i a finals d'agost) i només fa niu en algun indret del nord del Principat de Catalunya.[7]
Observacions
modificaFa servir el camp magnètic terrestre i la memòria visual per ajudar-se en la migració (serralades, rius, etc.), evita les grans masses d'aigua i, per tant, poden ésser vistos en gran quantitat travessant la Mediterrània en uns pocs indrets, com ara l'Estret de Gibraltar, el Bòsfor, Israel, etc.
Referències
modifica- ↑ «Aligot vesper europeu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 8 desembre 2022 (català)
- ↑ Diccionari Normatiu Valencià [Consulta: 8 agost 2014].
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 268. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 82. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ 6,0 6,1 BirdLife International. «European Honey-buzzard. Pernis apivorus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 37. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
modifica- Estudi de la població d'aligot vesper al Principat de Catalunya (català)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès) i (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)