Adenoma

Les cèl·lules de l'adenoma poden conservar o no la seva funció secretora i les cèl·lules que proliferen poden ser les de l'estroma de nutrició i sostén i no les glandulars. Els més importants són els de pròstata, còlon, glàndula suprarenal, tiroide, hipòfisi i fetge, entre altres.

Encara que els adenomes són benignes, amb el temps poden transformar-se i tornar-se malignes^[1] i en aquest cas es denominen adenocarcinomes. La majoria dels adenomes no es transformen.^[3]

Quan són benignes tenen el potencial de causar complicacions greus de salut en comprimir altres estructures^[4] (efecte de massa) i en produir grans quantitats d'hormones d'una manera no regulada, no dependent de la retroalimentació (causant síndromes paraneoplàsics). Alguns adenomes són massa petits per a ser vists macroscópicament, però encara poden causar símptomes clínics.

• L'adenoma de pròstata és una hipertròfia del teixit prostàtic que sofreixen el 90% dels homes a partir dels 50-55 anys. A poc a poc comprimeix i obstrueix la uretra obstaculitzant la micció, i arriba a requerir tractament quirúrgic en el 10% dels homes de 60-65 anys.
• L'adenoma d'hipòfisi produint tant símptomes locals com intracranials; acostuma a ser secretor, llavors pot produir alteracions hormonals com galactorrea (secreció làtea fora de la gesticulació per excés d'ACTH).
• L'adenoma suprarenal (o adenoma adrenal), La majoria són no funcionants o Incidentalomes, ja que es descobreixen en un TAC realitzat per un altre motiu. Si és secretor pot produir cortisol (i llavors una síndrome de Cushing) o aldosterona (produint un hiperaldosteronisme primari^[5] o síndrome de Conn)^[6] o andrògens (hiperandrogenisme) o catecolamines (feocromocitoma).^[7]
• Adenoma tiroidal: apareix en la glàndula tiroide. També es diu nòdul tiroidal. Pot ser fol·licular o papil·lar, actiu o no actiu. Quan és un adenoma hiperactiu (adenoma de Plummer) se'n diu adenoma tòxic i produeix hipertiroïdisme.^[8]
• Adenoma bronquial: apareix en els bronquis en broncoscòpies^[9] per intubació.
• Adenoma de còlon: es presenta en el còlon. En la majoria dels casos presenta la morfologia de pòlip de còlon.
• Adenoma pleomórfic: es presenta freqüentment en les glàndules salivals.
• Adenoma hepàtic: es presenta en el fetge.
• Adenoma hipofisiari: apareix en la hipòfisi. La majoria no produeixen/secreten hormones; entre els productors més freqüents hi ha els prolactinomes,^[10] associats amb una elevada secreció de prolactina;^[11] si sintetitzen hormona del creixement provoquen gigantisme o acromegàlia; si produeixen ACTH, progressa la malaltia de Cushing,^[12] variant hipofisiària de la síndrome de Cushing.^[13]
• Adenoma de mama: s'anomenen fibroadenomes. Amb freqüència són molt petits i difícils de detectar. Acostumen a no donar símptomes. El tractament pot incloure biòpsia per agulla, o remoció.
• Adenoma de pàncrees: pot ser qualsevol tumor benigne de pàncrees. Quan és funcional es diu insulinoma perquè produeix insulina, gastrinoma si produeix gastrina, vipoma si produeix pèptid vasoactiu intestinal.
• Adenoma paratiroidal:^[14] es localitza en les glàndules paratiroides. És la causa més freqüent d'hiperparatiroïdisme per excés de producció d'hormona paratiroidal.
• Adenoma testicular: o també adenoma de Pick, es localitza en els testicles, en les cèl·lules de Sertoli.
• Adenoma renal: poc freqüent, en els ronyons.