[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Patogen

agent biològic que causa malalties o trastorns al seu hoste
(S'ha redirigit des de: Agents infecciosos)

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.[1] I la capacitat d'un agent patogen de produir una malaltia s'anomena «patogenicitat».[2]

Els principals mecanismes per mitjà dels quals els agent patògens originen malalties són de tres tipus: invasiu, toxigènic i immunopatològic[3]

  • En el mecanisme invasiu, que és el més freqüent, l'agent patogen entra en contacte amb les cèl·lules de l'hoste o hi penetra. En multiplicar-se al seu interior, causa la mort de les cèl·lules i de vegades també la seva.[4]
  • En el mecanisme toxigènic, propi d'un nombre reduït de bacteris, l'agent patogen allibera toxines que maten les cèl·lules a distància o enzims que degraden els components dels teixits, danyen els vasos sanguinis i causen necrosi isquèmica.[5]
  • En el mecanisme immunopatològic, la resposta immunitària de l'hoste, tot i anar originàriament dirigida contra l'agent infecciós, pot causar lesions més o menys greus en els teixits de l'hoste.[6]

Hi ha quatre vies que els microorganismes que infecten l'espècie humana fan servir per penetrar en el cos, a pesar de les seves defenses:[7]

El terme «patogen» deriva del grec «allò que produeix patiment»". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.[18] La proporció de patògens al sòl mostra tendència a augmentar amb l'escalfament global.[19]

El cos humà conté moltes defenses naturals en el seu sistema immunitari contra alguns dels patògens més comuns[20] i un gran nombre de bacteris «útils» presents a la microbiota normal humana.[21] Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris «bons» queden danyats d'alguna manera (per exemple, a causa de la quimioteràpia[22] o de l'ús d'antibiòtics[23] per a eliminar altres patògens), els bacteris amb potencial patogènic poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.[24]

Alguns patògens (com ara el bacteri Yersinia pestis, que pot transmetre la pesta negra a través de les puces,[25] el virus de la variola vera[26] o el protozou causant de la malària) han causat un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Alguns patògens notables en els temps actuals són el virus de la immunodeficiència humana (VIH),[27] el virus de la grip i el SARS-CoV-2, causant de la covid-19. Tot i que s'han fet molts avenços mèdics per a defensar-se contra la infecció, mitjançant l'ús de vacunes, antibiòtics i fungicides, els patògens continuen amenaçant la vida humana. Avenços socials com ara la seguretat alimentària, la higiene i el tractament de l'aigua han reduït l'amenaça d'alguns patògens.

No tots els patògens són dolents. En entomologia, els patògens són una de les «tres P» (depredadors, parasitoides i patògens) que fan la funció de control biològic natural o introduït per a suprimir plagues d'artròpodes.[28]

Els dos mecanismes bàsics de defensa contra els patògens que tenen les plantes són la resistència (la capacitat de l'hoste vegetal per limitar la multiplicació dels gèrmens lesius en ell)[29] i la tolerància (la seva aptitud per reduir els efectes de la infecció independentment del nombre de microbis atacants).[30]

Tipus de patògens

modifica

Aquesta és una llista de diferents tipus de patògens notables segons les seves característiques estructurals, amb alguns dels seus efectes coneguts i previstos sobre l'hoste infectat.

Bacteris patògens

modifica
Article principal: Bacteris patògens

Tot i que molts bacteris són inofensius o beneficiosos, com ara la gran majoria dels pertanyents a la microbiota intestinal,[31] alguns bacteris patògens causen malalties infeccioses.[32] La malaltia bacteriana més comuna és la tuberculosi, provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, que mata quasi dos milions de persones a l'any, principalment al Sud-est asiàtic i l'Àfrica subsahariana.[33] Els bacteris són l'origen d'altres malalties globalment importants, com ara la pneumònia, que pot ser provocada per bacteris com ara Haemophilus, Streptococcus i Pseudomonas[34] o d'algunes transmeses pels aliments, especialment les que causen certes espècies de Shigel·la, Escherichia coli, Campylobacter i Salmonella.[35] Els bacteris patògens també poden causar infeccions com ara el tètanus,[36] el tifus, la diftèria, la sífilis i la lepra. Els antibiòtics s'utilitzen per matar els agents infecciosos, però els fenòmens de resistència als antibiòtics han anat augmentat molt les darreres dècades.[37]

Virus patògens

modifica

Els virus patògens són principalment els de les famílies dels adenovírids, picornavírids, herpesvírids, hepadnavírids, flavivírids, retrovírids, ortomixovírids, paramixovírids, papovaviricetes,[38] rabdovírids i togavírids. Alguns virus patògens notables causen la verola,[39] la grip, la febre groga,[40] la COVID-19, la febre de Zika,[41] la parotiditis epidèmica,[42] el xarampió,[43] la varicel·la i la rubèola.[44] El virus d'Ebola i el de Marburg, pertanyents a la família Filoviridae,[45] són uns altres virus patògens que empren diverses i complexes vies per envair les cèl·lules hoste[46] i causen una mortalitat molt alta.[47]

Viroides i virusoides

modifica

Els viroides i els virusoides són agents infectius que no estan classificats com a virus, ja que no tenen càpsida de proteïnes i infecten només plantes. La diferència entre un viroide i un virusoide és que el virusoide només pot infectar plantes que ja estiguin infectades per un virus.[48][49]

Prions

modifica

Els prions (PrP) són agents infecciosos formats fonamentalment per proteïnes. Es tracta de proteïnes mutades que tenen una estructura terciària alterada i que es comporten com organismes patògens.[50] Alguns exemples de malalties causades per prions són la malaltia de les vaques boges (EEB),[51] el kuru,[52] l'insomni familiar letal,[53] la malaltia de Gerstmann-Sträussler-Scheinker,[54] la prionopatia variable sensible a proteases,[55] l'scrapie[56] i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.[57][58]

Fongs

modifica

Aquests microorganismes eucariotes tenen nucli i orgànuls units a la membrana. Sovint afecten persones,[59] animals o plantes amb respostes immunitàries dèbils. Un exemple molt característic de la mena d'infeccions oportunistes que provoquen en els humans és el muguet oral originat per Candida albicans.[60][61] Pneumocystis jiroveci causa una greu pneumònia en individus amb sida[62] o que reben fàrmacs immunosupressors per tractar altres malalties.[63] En els països desenvolupats, no és un fet inusual que la mucormicosi afecti individus diabètics no controlats, sotmesos a un trasplantament o amb neoplàsies hematològiques.[64] Els fongs dermatòfits causen diverses infeccions de la pell, les ungles i el cabells.[65][66]

Protozous

modifica

Són els responsables de múltiples protozoosis,[67] com la malària, la toxoplasmosi, la tripanosomosi africana, la malaltia de Chagas o la disenteria amèbica.[68][69]

Cucs

modifica

Majoritàriament, provoquen malalties parasitàries, entre les quals es poden destacar les helmintosis[70] y les miasis (en aquest tipus de parasitosi, els cucs són larves de dípters que penetren en el cos de vertebrats, infestant persones o animals).[71] Raríssimes vegades, en els humans una miasi s'acompanya d'una infecció d'importància associada a un patogen bacterià pertanyent a la mosca que produeix la malaltia.[72]

Algues

modifica

Hi ha poques espècies d'algues causants d'infeccions humanes. Entre elles: Prototheca wickerhamii,[73] Prototheca zopfii,[74] Shewanella putrefaciens[75] i Shewanella algae.[76]

Potència patogènica

modifica

Una teoria sobre els patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per a l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la verola pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car la seva variant més virulenta (variola major) matava tres de cada deu persones que infectava.[77] El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors i nou de cada deu infectats moren, fet que acostuma a limitar l'expansió dels seus brots.[78]

En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, els patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un estímul per a l'aparició de mutacions del patogen que el facin menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins de l'hoste durant períodes més llargs.[79]

Els agents infecciosos poden ser emprats per eliminar espècies invasores[80] i com armes biològiques. L'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels EUA els classifica en tres categories segons la seva capacitat potencial per causar danys entre la població:[81]

Transmissió dels patògens

modifica
Article principal: Transmissió (medicina)

Una de les rutes principals per les quals l'aigua o els aliments poden quedar contaminats és l'alliberament d'aigües residuals no tractades en una font d'aigua potable o en terres llaurables; això fa que la gent que menja o beu de fonts contaminades quedi infectada.[85] L'any 1985, als països en desenvolupament gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres llaurables. Aquest problema encara no està resolt a les zones més pobres del planeta.[86] Fins i tot als països desenvolupats es produeixen de tant en tant errors en els sistemes de depuració que causen un desbordament del clavegueram.[87]

La globalització en general i l'augment de la mobilitat humana, especialment per mitjà dels viatges aeris, és avui dia la principal força impulsora que mou els patògens cap a zones on abans no tenien un nivell endèmic.[88] Això ha fet que es desenvolupin models matemàtics per predir la dinàmica de transmissió dels agents infecciosos a través del transport i analitzar amb major eficàcia com influeix en les característiques que determinen l'aparició d'epidèmies.[89]

Exemples de patògens

modifica

Principals patògens dels humans

modifica

Altres

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Alberts, B; Johnson A; Lewis J; Raff M; et al «Introduction to Pathogens» (en anglès). A: Molecular Biology of the Cell. Chap. 25-1; Garland Science, New York, 2002; 4th Edition, NBK26917, pàgs: 10. ISBN 0-8153-3218-1 [Consulta: 24 juny 2021].
  2. ↑ «Patogenicitat». TERMCAT. [Consulta: 9 setembre 2022].
  3. ↑ Janeway Jr, CA; Travers, P; Walport, M; Shlomchik, MJ «Infectious agents and how they cause disease» (en anglès). A: Immunobiology: The Immune System in Health and Disease. Chap 10-1; Garland Science, New York, 2001; 5th Edition, NBK27114, pàgs: 4. ISBN 0-8153-3642-X [Consulta: 26 juny 2021].
  4. ↑ Ashida, H; Mimuro, H; Ogawa, M; Kobayashi, T; et al «Cell death and infection: a double-edged sword for host and pathogen survival» (en anglès). J Cell Biol, 2011 Des 12; 195 (6), pp: 931-942. DOI: 10.1083/jcb.201108081. PMC: 3241725. PMID: 22123830 [Consulta: 7 setembre 2022].
  5. ↑ Edae, CK; Wabalo, EK «Bacterial Toxins and Their Modes of Action: A Review Article» (en anglès). JMPB, 2019 Maig 31; 55, pp: 11-16. DOI: 10.7176/JMPB/55-03. ISSN: 2422-8427 [Consulta: 10 setembre 2021].
  6. ↑ Medzhitov, R «Recognition of microorganisms and activation of the immune response» (en anglès). Nature, 2007 Oct 18; 449 (7164), pp: 819-826. DOI: 10.1038/nature06246. ISSN: 1476-4687. PMID: 17943118 [Consulta: 1r octubre 2021].
  7. ↑ Drexler, M «How Infection Works» (en anglès). A: What You Need to Know About Infectious Disease. Chap 1; Institute of Medicine. National Academies Press (Washington, DC), 2011; NBK209706, pp: 4-10. ISBN 978-0-309-16139-8. DOI: 10.17226/13006 [Consulta: 7 juliol 2021].
  8. ↑ Aly, R «Microbial Infections of Skin and Nails» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 98 (Baron, S; Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK8301, pàgs: 10. PMID: 21413322 [Consulta: 3 novembre 2018].
  9. ↑ Saeed, O; Tribble, DR; Biever, KA; Crouch, HK; Kavanaugh, M «Infection Prevention in Combat-Related Injuries» (en anglès). Military Medicine, 2018 Set 1; 183 (Supl 2), pp: 137-141. DOI: 10.1093/milmed/usy077. ISSN: 1930-613X. PMID: 30189072 [Consulta: 29 desembre 2021].
  10. ↑ Martinsen, TC; Bergh, K; Waldum, HL «Gastric Juice: A Barrier Against Infectious Diseases» (en anglès). Basic Clin Pharmacol Toxicol, 2005 Feb; 96 (2), pp: 94-102. DOI: 10.1111/j.1742-7843.2005.pto960202.x. ISSN: 1742-7843. PMID: 15679471 [Consulta: 9 novembre 2021].
  11. ↑ Takiishi, T; Morales Fenero, CI; Saraiva Câmara, NO «Intestinal barrier and gut microbiota: Shaping our immune responses throughout life» (en anglès). Tissue Barriers, 2017 Oct 2; 5 (4), pp: e1373208. DOI: 10.1080/21688370.2017.1373208. PMC: 5788425. PMID: 28956703 [Consulta: 21 desembre 2021].
  12. ↑ Gerba, GP «Environmentally Transmitted Pathogens» (en anglès). Environmental Microbiology, 2009; Chapter 22, Second Edition, pp: 445-484. DOI: 10.1016/B978-0-12-370519-8.00022-5. ISSN: 1462-2920. PMC: 7173582 [Consulta: 26 agost 2021].
  13. ↑ Weeks, DL; Eskandari, S; Scott, DR; Sachs, G «A H+-gated urea channel: the link between Helicobacter pylori urease and gastric colonization» (en anglès). Science, 2000 Gen 21; 287 (5452), pp: 482-485. PMID: 10642549. DOI: 10.1126/science.287.5452.482. ISSN: 1095-9203 [Consulta: 17 octubre 2021].
  14. ↑ Mobley, HLT «Urease» (en anglès). A: Helicobacter pylori: Physiology and Genetics, Chap. 16 (Mobley HLT, Mendz GL, Hazell SL; Eds.), 2001; NBK2417, pàgs: 46. PMID: 21290719 [Consulta: 7 juliol 2021].
  15. ↑ Hetzel, M; Ackermann, M; Lachmann, N «Beyond “Big Eaters”: The Versatile Role of Alveolar Macrophages in Health and Disease» (en anglès). Int J Mol Sci, 2021 Mar 24; 22 (7), pp: 3308. DOI: 10.3390/ijms22073308. PMC: 8036607. PMID: 33804918 [Consulta: 9 novembre 2021].
  16. ↑ Jamwal, SW; Mehrotra, P; Singh, A; Siddiqui, Z; Basu, A; Rao, KVS «Mycobacterial escape from macrophage phagosomes to the cytoplasm represents an alternate adaptation mechanism» (en anglès). Sci Rep, 2016 Mar 16; 6, pp: 23089. DOI: 10.1038/srep23089. PMC: 4793295. PMID: 26980157 [Consulta: 7 juliol 2021].
  17. ↑ Lanfranco, OA; Alangaden, GJ «Genitourinary Tract Infections» (en anglès). Microbiol Spectr, 2016 Ag; 4 (4), pàgs: 98. DOI: 10.1128/microbiolspec.DMIH2-0019-2015. ISSN: 2165-0497. PMID: 27726778 [Consulta: 29 desembre 2021].
  18. ↑ Baumgardner, DJ «Soil-related bacterial and fungal infections» (en anglès). J Am Board Fam Med, 2012 Set-Oct; 25 (5), pp: 734-744. DOI: 10.3122/jabfm.2012.05.110226. ISSN: 1558-7118. PMID: 22956709 [Consulta: 29 juliol 2021].
  19. ↑ Delgado-Baquerizo, M; Guerra, CA; Cano-Díaz, C; Egidi, E; Wang, JT; Eisenhauer, N; et al «The proportion of soil-borne pathogens increases with warming at the global scale» (en anglès). Nat Clim Change, 2020 Maig 11; 8, pp: 550–554. DOI: 10.1038/s41558-020-0759-3. ISSN: 1758-6798 [Consulta: 18 juliol 2021].
  20. ↑ Hoving, JC «Pneumocystis and interactions with host immune receptors» (en anglès). PLoS Pathog, 2018 Feb 22; 14 (2), pp: e1006807. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006807. ISSN: 1553-7374. PMID: 29470553 [Consulta: 24 juny 2021].
  21. ↑ Wang, B, Yao, M; Lv, L; Ling, Z; Li, L «The Human Microbiota in Health and Disease» (en anglès). Engineering, 2017 Feb; 3 (1), pp: 71-82. DOI: 10.1016/J.ENG.2017.01.008. ISSN: 2095-8099 [Consulta: 25 juny 2021].
  22. ↑ Montassier, E; Gastinne, T; Vangay, P; Al-Ghalith, GA; Bruley des Varannes, S; Massart, S; Moreau, P; et al «Chemotherapy-driven dysbiosis in the intestinal microbiome» (en anglès). Aliment Pharmacol Ther, 2015 Set; 42 (5), pp: 515-528. DOI: 10.1111/apt.13302. ISSN: 1365-2036. PMID: 26147207 [Consulta: 2 octubre 2022].
  23. ↑ Ramirez, J; Guarner, F; Bustos Fernandez, L; Maruy, A; et al «Antibiotics as Major Disruptors of Gut Microbiota» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2020 Nov 24; 10, pp: 572912. DOI: 10.3389/fcimb.2020.572912. PMC: 7732679. PMID: 33330122 [Consulta: 2 octubre 2022].
  24. ↑ Fishman, JA «Opportunistic Infections—Coming to the Limits of Immunosuppression?» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2013 Oct 1; 3 (10), pp: a015669. DOI: 10.1101/cshperspect.a015669. PMC: 3784816. PMID: 24086067 [Consulta: 8 setembre 2022].
  25. ↑ Rollins, SE; Rollins, SM; Ryan, ET «Yersinia pestis and the plague» (en anglès). American Journal of Clinical Pathology, 2003 Jun; 119 (Supl), pp: S78-S85. ISSN 0002-9173. DOI: 10.1309/DQM9-3R8Q-NQWB-FYU8. PMID: 12951845 [Consulta: 18 juliol 2021].
  26. ↑ Thèves, C; Crubézy, E; Biagini, P «History of Smallpox and Its Spread in Human Populations» (en anglès). Microbiol Spectr, 2016 Ag; 4 (4), pp: 1-16. ISSN 2165-0497. DOI: 10.1128/microbiolspec.PoH-0004-2014. PMID: 27726788 [Consulta: 10 octubre 2021].
  27. ↑ Naif, HM «Pathogenesis of HIV Infection» (en anglès). Infect Dis Rep, 2013 Jun 6; 5 (Supl 1), pp: e6. PMID: 24470970. DOI: 10.4081/idr.2013.s1.e6. PMC: 3892619 [Consulta: 10 octubre 2021].
  28. ↑ Lovett, B; St Leger, RJ «The Insect Pathogens» (en anglès). Microbiol Spectr, 2017 Mar; 5 (2), pp: 5.2.01. DOI: 10.1128/microbiolspec.FUNK-0001-2016. ISSN: 2165-0497. PMID: 28256192 [Consulta: 26 agost 2021].
  29. ↑ Zhang, Y; Lubberstedt, T; Xu, M «The genetic and molecular basis of plant resistance to pathogens» (en anglès). J Genet Genòmics, 2013 Gen 20; 40 (1), pp: 23-35. ISSN 1673-8527. DOI: 10.1016/j.jgg.2012.11.003. PMID: 23357342 [Consulta: 24 octubre 2021].
  30. ↑ Pagán, I; García-Arenal, F «Tolerance to Plant Pathogens: Theory and Experimental Evidence» (en anglès). Int J Mol Sci, 2018 Mar 11; 19 (3), pp: 810. PMID: 29534493. DOI: 10.3390/ijms19030810. PMC: 5877671 [Consulta: 24 octubre 2021].
  31. ↑ Linares, DM; Ross, P; Stanton, C «Beneficial Microbes: The pharmacy in the gut» (en anglès). Bioengineered, 2016; 7 (1), pp: 11-20. PMID: 26709457. DOI: 10.1080/21655979.2015.1126015. PMC: 4878258 [Consulta: 28 abril 2022].
  32. ↑ Wilson, JW; Schurr, MJ; LeBlanc, CL; Ramamurthy, R; et al «Mechanisms of bacterial pathogenicity» (en anglès). Postgrad Med J, 2002 Abr; 78 (918), pp: 216-224. PMID: 11930024. DOI: 10.1136/pmj.78.918.216. PMC: 1742320 [Consulta: 6 gener 2022].
  33. ↑ Chakaya, J; Khan, M; Ntoumi, F; Aklillu, E; et al «Global Tuberculosis Report 2020 - Reflections on the Global TB burden, treatment and prevention efforts» (en anglès). Int J Infect Dis, 2021 Des; 113 (Supl 1), pp: S7-S12. DOI: 10.1016/j.ijid.2021.02.107. PMC: 8433257. PMID: 33716195 [Consulta: 15 abril 2022].
  34. ↑ Sattar, SBA; Sharma, S «Bacterial Pneumonia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 7; NBK513321 (rev), pàgs: 11. PMID: 30020693 [Consulta: 24 juny 2021].
  35. ↑ Addis, M; Sisay, D «A Review on Major Food Borne Bacterial Illnesses» (en anglès). J Trop Dis, 2015; 3 (4), pp: 1000176. DOI: 10.4176/2329-891X.1000176. ISSN: 2329-891X [Consulta: 24 juny 2021].
  36. ↑ Cook, TM; Protheroe, RT; Handel, JM «Tetanus: a review of the literature» (en anglès). Br J Anaesth, 2001 Set;87 (3), pp: 477-487. DOI: 10.1093/bja/87.3.477. ISSN: 1471-6771. PMID: 11517134 [Consulta: 16 desembre 2021].
  37. ↑ Aslam, B; Wang, W; Arshad, MI; Khurshid, M; Muzammil, S; Rasool, MH; Nisar, MA; et al «Antibiotic resistance: a rundown of a global crisis» (en anglès). Infect Drug Resist, 2018 Oct 10; 11, pp: 1645-1658. DOI: 10.2147/IDR.S173867. PMC: 6188119. PMID: 30349322 [Consulta: 26 juny 2021].
  38. ↑ NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «Papovaviricetes» (en anglès) pàgs: 2, 2021 Jun 2; ID: 2732421 (rev). [Consulta: 26 juny 2021].
  39. ↑ Guharoy, R; Panzik, R; Noviasky, JA; Krenzelok, EP; Blair, DC «Smallpox: clinical features, prevention, and management» (en anglès). Ann Pharmacother, 2004 Mar; 38 (3), pp: 440-447. DOI: 10.1345/aph.1D272. ISSN: 1060-0280. PMID: 14755066 [Consulta: 18 juliol 2021].
  40. ↑ Waggoner, JJ; Rojas, A; Pinsky, BA «Yellow Fever Virus: Diagnostics for a Persistent Arboviral Threat» (en anglès). J Clin Microbiol, 2018 Set 25; 56 (10), pp: e00827-18. PMID: 30021822. DOI: 10.1128/JCM.00827-18. PMC: 6156298 [Consulta: 6 gener 2022].
  41. ↑ Wang, Z; Wang, P; An, J «Zika virus and Zika fever» (en anglès). Virol Sin, 2016 Abr; 31 (2), pp: 103-109. PMID: 27129450. DOI: 10.1007/s12250-016-3780-y. PMC: 8193459 [Consulta: 6 gener 2022].
  42. ↑ Su, SB; Chang, HL; Chen, KT «Current Status of Mumps Virus Infection: Epidemiology, Pathogenesis, and Vaccine» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2020 Mar 5; 17 (5), pp: 1686. DOI: 10.3390/ijerph17051686. PMC: 7084951. PMID: 32150969 [Consulta: 18 juliol 2021].
  43. ↑ Naim, HY «Measles virus: A pathogen, vaccine, and a vector» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2015; 11 (1), pp: 21-26. DOI: 10.4161/hv.34298. PMC: 4514292. PMID: 25483511 [Consulta: 4 setembre 2021].
  44. ↑ Lambert, N; Strebel, P; Orenstein, W; Icenogle, J; Poland, GA «Rubella» (en anglès). Lancet, 2015 Jun 6; 385 (9984), pp: 2297-2307. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)60539-0. PMC: 4514442. PMID: 25576992 [Consulta: 4 setembre 2021].
  45. ↑ Virus Pathogen Database and Analysis Resource (ViPR). «About the Filoviridae family» (en anglès). Virus Families, 11-09-2021. [Consulta: 24 octubre 2021].
  46. ↑ Hunt, CL; Lennemann, NJ; Maury, W «Filovirus entry: a novelty in the viral fusion world» (en anglès). Viruses, 2012 Feb; 4 (2), pp: 258-275. DOI: 10.3390/v4020258. PMC: 3315215. PMID: 22470835 [Consulta: 3 novembre 2021].
  47. ↑ Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; Bradfute, S; Brauburger, K; Brister, JR; Bukreyev, AA; et al «Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA» (en anglès). Arch Virol, 2014 Maig; 159 (5), pp: 1229-1237. DOI: 10.1007/s00705-013-1877-2. PMC: 4010566. PMID: 24190508 [Consulta: 23 juny 2021].
  48. ↑ Eiras, M; Daròs, JA; Flores, R; Kitajima, EM «Viróides e Virusóides: Relíquias do Mundo de RNA» (en portuguès). Fitopatol Bras, 2006 Maig-Jun; 31 (3), pp: 229-246. DOI: 10.1590/S0100-41582006000300001. ISSN: 1678-4677 [Consulta: 24 juny 2021].
  49. ↑ Udayangani, S. «Difference Between Viroid and Virusoid» (en anglès). Difference Between, 11-11-2019. [Consulta: 24 octubre 2021].
  50. ↑ Telling, GC «Nucleic acid-free mutation of prion strains» (en anglès). Prion, 2010 Oct-Des; 4 (4), pp: 252-255. DOI: 10.4161/pri.4.4.13675. PMC: 3268957. PMID: 20948302 [Consulta: 18 juliol 2021].
  51. ↑ Prince, MJ; Bailey, JA; Barrowman, PR; Bishop, KJ; et al «Bovine spongiform encephalopathy» (en anglès). Rev Sci Tech, 2003 Abr; 22 (1), pp: 37-60. DOI: 10.20506/rst.22.1.1389. ISSN: 1608-0637. PMID: 12793773 [Consulta: 13 gener 2022].
  52. ↑ Liberski, PP; Gajos, A; Sikorska, B; Lindenbaum, S «Kuru, the First Human Prion Disease» (en anglès). Viruses, 2019 Mar 7; 11 (3), pp: 232. DOI: 10.3390/v11030232. PMC: 6466359. PMID: 30866511 [Consulta: 13 gener 2022].
  53. ↑ Jürgens-Wemheuer, W; Wrede, A; Schulz-Schaeffer, W «Defining the Prion Type of Fatal Familial Insomnia» (en anglès). Pathogens, 2021 Oct 7; 10 (10), pp: 1293. DOI: 10.3390/pathogens10101293. PMC: 8539405. PMID: 34684242 [Consulta: 11 abril 2022].
  54. ↑ Park, MJ; Jo, HY; Cheon, SM; Choi, SS; et al «A Case of Gerstmann-Sträussler-Scheinker Disease» (en anglès). J Clin Neurol, 2010 Mar; 6 (1), pp: 46-50. DOI: 10.3988/jcn.2010.6.1.46. ISSN: 2005-5013. PMID: 20386644 [Consulta: 5 setembre 2022].
  55. ↑ Diack, AB; Ritchie, DL; Peden, AH; Brown, D; Boyle, A; Morabito, L; et al «Variably Protease-Sensitive Prionopathy, a Unique Prion Variant with Inefficient Transmission Properties» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2014 Des; 20 (12), pp: 1969-1979. DOI: 10.3201/eid2012.140214. PMC: 4257789. PMID: 25418327 [Consulta: 5 setembre 2022].
  56. ↑ Acín, C; Bolea, R; Monzón, M; Monleón, E; Moreno, B; et al «Classical and Atypical Scrapie in Sheep and Goats. Review on the Etiology, Genetic Factors, Pathogenesis, Diagnosis, and Control Measures of Both Diseases» (en anglès). Animals (Basel), 2021 Mar 4; 11 (3), pp: 691. DOI: 10.3390/ani11030691. PMC: 7999988. PMID: 33806658 [Consulta: 13 gener 2022].
  57. ↑ McKintosh, E; Tabrizi, SJ; Collinge, J «Prion diseases» (en anglès). J Neurovirol, 2003 Abr; 9 (2), pp: 183-193. DOI: 10.1080/13550280390194082. ISSN: 1538-2443. PMID: 12707849 [Consulta: 24 juny 2021].
  58. ↑ Wadsworth, JDF; Collinge, J «Update on human prion disease» (en anglès). Biochim Biophys Acta. ISSN: 1878-2434 [Consulta: 24 setembre 2021].
  59. ↑ Köhler, JR; Hube, B; Puccia, R; Casadevall, A; Perfect, JR «Fungi that Infect Humans» (en anglès). Microbiol Spectr, 2017 Jun; 5 (3), pàgs: 72. DOI: 10.1128/microbiolspec.FUNK-0014-2016. ISSN: 2165-0497. PMID: 28597822 [Consulta: 18 setembre 2021].
  60. ↑ Akpan, A; Morgan, R «Oral candidiasis» (en anglès). Postgrad Med J, 2002 Ag; 78 (922), pp: 455-459. DOI: 10.1136/pmj.78.922.455. PMC: 1742467. PMID: 12185216 [Consulta: 23 juny 2021].
  61. ↑ Vila, T; Sultan, AS; Montelongo-Jauregui, D; Jabra-Rizk, MA «Oral Candidiasis: A Disease of Opportunity» (en anglès). J Fungi (Basel), 2020 Gen 16; 6 (1), pp: 15. DOI: 10.3390/jof6010015. PMC: 7151112. PMID: 31963180 [Consulta: 24 setembre 2021].
  62. ↑ Sabbagh, W; Darwich, NS «Pneumocystis jiroveci Pneumonia and Newly Diagnosed Human Immunodeficiency Virus (AIDS) in a 63-Year-Old Woman» (en anglès). American Journal of Case Reports, 2018 Ag 8; 19, pp: 927-931. DOI: 10.12659/AJCR.909612. PMC: 6095065. PMID: 30087316 [Consulta: 20 agost 2021].
  63. ↑ Yang CY, Yang AH, Yang WC, Lin CC «Risk factors for Pneumocystis jiroveci pneumonia in glomerulonephritis patients receiving immunosuppressants» (en anglès). Intern Med, 2012; 51 (20), pp: 2869-2875. DOI: 10.2169/internalmedicine.51.6774. ISSN: 1349-7235. PMID: 23064560 [Consulta: 20 agost 2021].
  64. ↑ Skiada, A; Pavleas, I; Drogari-Apiranthitou, M «Epidemiology and Diagnosis of Mucormycosis: An Update» (en anglès). J Fungi (Basel), 2020 Nov 2; 6 (4), pp: 265. DOI: 10.3390/jof6040265. PMC: 7711598. PMID: 33147877 [Consulta: 9 setembre 2022].
  65. ↑ Hainer, BL «Dermatophyte infections» (en anglès). Am Fam Physician, 2003 Gen 1; 67 (1), pp: 101-108. ISSN: 1532-0650. PMID: 12537173 [Consulta: 15 abril 2022].
  66. ↑ Seebacher, C; Bouchara, JP; Mignon, B «Updates on the Epidemiology of Dermatophyte Infections» (en anglès). Mycopathologia, 2008 Nov-Des; 166 (5-6), pp: 335-352. DOI: 10.1007/s11046-008-9100-9. ISSN: 0301-486X. PMID: 18478365 [Consulta: 15 abril 2022].
  67. ↑ Bajer, A; Chaboli Alevi, KC; Barratt, J; Capewell, P; Fernández Prada, C; Gurgel-Gonçalves, R; et al (Editors) «Protozoa and protozoan diseases section» (en anglès). A: Parasites & Vectors. BioMed Central Ltd, Part of Springer Nature, 2021; Oct 15, pàgs: 125. ISSN: 1756-3305 [Consulta: 17 octubre 2021].
  68. ↑ Benchimol, M; Engel, JC; Tan, KSW; de Souza, W «Cell biology of pathogenic protozoa and their interaction with host cells» (en anglès). BioMed Research International, 2014; Jun 5, pp: 143418. DOI: 10.1155/2014/143418. PMC: 4066675. PMID: 24995268 [Consulta: 16 juliol 2021].
  69. ↑ Unzaga, JM; Zonta, ML; Bernstein, M; Campero, ML; et al «Atlas Comentado de Protozoologia: Protozoos parásitos de importancia sanitaria y epidemiológica» (en castellà). Libros de Cátedra. Editorial de la Universidad Nacional de La Plata, 2018; Nov 15, pàgs: 83. ISBN 978-950-34-1681-5 [Consulta: 16 juliol 2021].
  70. ↑ Al Amin, ASM; Wadhwa, R «Helminthiasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 7; NBK560525 (rev), pàgs: 13. PMID: 32809360 [Consulta: 5 juliol 2021].
  71. ↑ Francesconi, F; Lupi, O «Myiasis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2012 Gen; 25 (1), pp: 79-105. DOI: 10.1128/CMR.00010-11. PMC: 3255963. PMID: 22232372 [Consulta: 5 agost 2021].
  72. ↑ Reed, K; Reynolds, SB; Smith, C «The First Case of Ignatzschineria ureiclastica/larvae in the United States Presenting as a Myiatic Wound Infection» (en anglès). Cureus, 2021 Abr 16; 13 (4), pp: e14518. DOI: 10.7759/cureus.14518. PMC: 8126268. PMID: 34007769 [Consulta: 5 agost 2021].
  73. ↑ Pérez Melón, C; Camba, M; Tinajas, A; Otero, A; Iglesias, A; et al «Peritonitis por Prototheca wickerhamii en paciente en diálisis peritoneal» (en castellà). Nefrología, 2006 Oct; 26 (5), pp: 642. ISSN: 1989-2284. PMID: 17402885 [Consulta: 2 abril 2022].
  74. ↑ Joerger, T; Sulieman, S; Carson, VJ; Fox, MD «Chronic Meningitis Due to Prototheca zopfii in an Adolescent Girl» (en anglès). J Pediatric Infect Dis Soc, 2021 Abr 3; 10 (3), pp: 370-372. DOI: 10.1093/jpids/piaa049. PMC: 8240659. PMID: 32415770 [Consulta: 2 abril 2022].
  75. ↑ Patel, R; Abraham, A; Thomas, J; Zhi, W; et al «A Rare Case of Pneumonia Caused by Shewanella putrefaciens» (en anglès). Case Rep Med, 2012; Oct 22, pp: 597301. DOI: 10.1155/2012/597301. PMC: 3485528. PMID: 23133456 [Consulta: 29 juliol 2021].
  76. ↑ Talbot, Z; Amble, A; Delva, G; Eddib, A; Muddassir, S «Severe Sepsis and Wet Gangrene Requiring Foot Amputation Caused by an Emerging Human Pathogen - Shewanella algae» (en anglès). Cureus, 2019 Set 16; 11 (9), pp: e5668. DOI: 10.7759/cureus.5668. PMC: 6823033. PMID: 31720144 [Consulta: 29 juliol 2021].
  77. ↑ Thèves, C; Biagini, P; Crubézy, E «The rediscovery of smallpox» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2014 Mar; 20 (3), pp: 210-218. DOI: 10.1111/1469-0691.12536. ISSN: 1469-0691. PMID: 24438205 [Consulta: 29 juliol 2021].
  78. ↑ Zawilińska, B; Kosz-Vnenchak, M «General introduction into the Ebola virus biology and disease» (en anglès). Folia Med Cracov, 2014; 54 (3), pp: 57-65. ISSN 0015-5616. PMID: 25694096 [Consulta: 29 juliol 2021].
  79. ↑ Wahl, LM; Zhu, AD «Survival Probability of Beneficial Mutations in Bacterial Batch Culture» (en anglès). Genetics, 2015 Maig; 200 (1), pp: 309-320. PMID: 25758382. DOI: 10.1534/genetics.114.172890. PMC: 4423372 [Consulta: 29 juliol 2021].
  80. ↑ Vilcinskas, A «Pathogens as biological weapons of invasive species» (en anglès). PLoS Pathog, 2015 Abr 9; 11 (4), pp: e1004714. DOI: 10.1371/journal.ppat.1004714. PMC: 4391917. PMID: 25856550 [Consulta: 9 setembre 2022].
  81. ↑ National Institute of Allergy and Infectious Diseases. «Biodefense Research» (en anglès). National Institutes of Health, US Department of Health and Human Services, 26 juliol 2018 (rev). [Consulta: 10 febrer 2022].
  82. ↑ Arnon, SS; Schechter, R; Inglesby, TV; Henderson, DA; Bartlett, JG; Ascher, MS; Eitzen, E; et al «Botulinum Toxin as a Biological Weapon: Medical and Public Health Management» (en anglès). JAMA, 2001 Feb 28; 285 (8), pp: 1059-1070. DOI: 10.1001/jama.285.8.1059. ISSN: 1538-3598. PMID: 11209178 [Consulta: 9 setembre 2022].
  83. ↑ Gaur, K; Iyer, K; Pola, S; Gupta, R; et al «The Clostridium perfringens Epsilon Toxin as a Bioterrorism Weapon» (en anglès). J Microbial Biochem Technol, 2014 Nov 14; S8, pp: 1-4. DOI: 10.4172/1948-5948.S8-009. ISSN: 1948-5948 [Consulta: 9 setembre 2022].
  84. ↑ Casadevall, A; Pirofski, LA «The weapon potential of human pathogenic fungi» (en anglès). Med Mycol, 2006 Des; 44 (8), pp: 689-696. DOI: 10.1080/13693780600928503. ISSN: 1460-2709. PMID: 17127625 [Consulta: 9 setembre 2022].
  85. ↑ Manetu, WM; Karanja, AM «Waterborne Disease Risk Factors and Intervention Practices: A Review» (en anglès). OALib Journal, 2021 Maig 18; 8, pp: e7401. DOI: 10.4236/oalib.1107401. ISSN: 2333-9721 [Consulta: 26 juny 2021].
  86. ↑ Boelee, E; Geerling, G; van der Zaan, B; Blauw, A; Vethaak, AD «Water and health: From environmental pressures to integrated responses» (en anglès). Acta Trop, 2019 Maig; 193, pp: 217-226. DOI: 10.1016/j.actatropica.2019.03.011. ISSN: 1873-6254. PMID: 30857860 [Consulta: 24 juny 2021].
  87. ↑ Toze, S «Microbial Pathogens in Wastewater» (en anglès). Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, Land and Water. Australia, 1997 Jun; Technical Report 1/97, pàgs: 103. ISSN: 1833-4563 [Consulta: 10 setembre 2021].
  88. ↑ Findlater, A; Bogoch, II «Human Mobility and the Global Spread of Infectious Diseases: A Focus on Air Travel» (en anglès). Trends Parasitol, 2018 Set; 34 (9), pp: 772-783. DOI: 10.1016/j.pt.2018.07.004. PMC: 7106444. PMID: 30049602 [Consulta: 16 febrer 2022].
  89. ↑ Khatua, A; Kar, TK; Nandi, SK; Jana, S; Kang, Y «Impact of human mobility on the transmission dynamics of infectious diseases» (en anglès). Energy Ecol Environ, 2020; Maig 22, pp: 1-18. DOI: 10.1007/s40974-020-00164-4. PMC: 7242095. PMID: 32838024 [Consulta: 16 febrer 2022].
  90. ↑ Lin, CH; Lin, CJ; Kuo, YW; Wang, JY; Hsu, CL; Chen, JM; et al «Tuberculosis mortality: patient characteristics and causes» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Gen 3; 14, pp: 5. DOI: 10.1186/1471-2334-14-5. PMC: 3890594. PMID: 24387757 [Consulta: 26 agost 2021].
  91. ↑ White, C; Franco-Paredes, C «Leprosy in the 21st century» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2015 Gen; 28 (1), pp: 80-94. DOI: 10.1128/CMR.00079-13. PMC: 4284303. PMID: 25567223 [Consulta: 26 agost 2021].
  92. ↑ Brazier, AJ; Avril, M; Bernabeu, M; Benjamin, M; Smith, JD «Pathogenicity Determinants of the Human Malaria Parasite Plasmodium falciparum Have Ancient Origins» (en anglès). mSphere, 2017 Gen 11; 2 (1), pp: e00348-16. DOI: 10.1128/mSphere.00348-16. PMC: 5227068. PMID: 28101534 [Consulta: 14 novembre 2021].
  93. ↑ Dillard, RL; Juergens, AL «Plague» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBKK549855 (rev), pàgs: 7. PMID: 31751045 [Consulta: 26 agost 2021].
  94. ↑ Akram, SM; Ladd, M; King, KC «Rickettsia Prowazekii» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Gen 31; NBK448173 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846313 [Consulta: 24 juny 2021].
  95. ↑ Eng, SK; Pusparajah P; Ab Mutalib, NS; Ser, HL; et al «Salmonella: A review on pathogenesis, epidemiology and antibiotic resistance». Front Life Sci, 2015 Jun; 8 (3), pp: 284-293. DOI: 10.1080/21553769.2015.1051243. ISSN: 2155-3777 [Consulta: 26 agost 2021].
  96. ↑ Harms, A; Dehio, C «Intruders below the Radar: Molecular Pathogenesis of Bartonella spp.». Clin Microbiol Rev, 2012 Gen; 25 (1), pp: 42-78. DOI: 10.1128/CMR.05009-11. PMC: 3255967. PMID: 22232371 [Consulta: 28 octubre 2021].
  97. ↑ Hewlett, EL; Burns, DL; Cotter, PA; Harvill, ET; Merkel, TJ; Quinn, CP; Stibitz, ES «Pertussis pathogenesis - what we know and what we don't know». J Infect Dis, 2014 Abr 1; 209 (7), pp: 982-985. DOI: 10.1093/infdis/jit639. PMC: 3952676. PMID: 24626533 [Consulta: 16 desembre 2021].
  98. ↑ Watanabe, T; Kawaoka, Y «Pathogenesis of the 1918 Pandemic Influenza Virus». PLoS Pathog, 2011 Gen 27; 7 (1), pp: e1001218. DOI: 10.1371/journal.ppat.1001218. PMC: 3029258. PMID: 21298032 [Consulta: 3 novembre 2021].
  99. ↑ Hsueh, BY; Waters, CM «Combating Cholera». F1000Res, 2019 Abr 30; 8, pp: F1000 Faculty Rev-589. DOI: 10.12688/f1000research.18093.1. PMC: 6492228. PMID: 31069064 [Consulta: 17 febrer 2022].
  100. ↑ Tong, SYC; Davis, JS; Eichenberger, E; Holland, TL; Fowler Jr, VG «Staphylococcus aureus infections: epidemiology, pathophysiology, clinical manifestations, and management». Clin Microbiol Rev, 2015 Jul; 28 (3), pp: 603-661. DOI: 10.1128/CMR.00134-14. PMC: 4451395. PMID: 26016486 [Consulta: 17 febrer 2022].
  101. ↑ Quillin, SJ; Seifert, HS «Neisseria gonorrhoeae host adaptation and pathogenesis». Nat Rev Microbiol, 2018 Abr; 16 (4), pp: 226-240. DOI: 10.1038/nrmicro.2017.169. PMC: 6329377. PMID: 29430011 [Consulta: 28 abril 2022].
  102. ↑ Racaniello, VR «One hundred years of poliovirus pathogenesis». Virology, 2006 Gen 5; 344 (1), pp: 9-16. DOI: 10.1016/j.virol.2005.09.015. ISSN: 1096-0341. PMID: 16364730 [Consulta: 28 octubre 2021].
  103. ↑ Tesini, BL; Epstein, LG; Caserta, MT «Clinical Impact of Primary Infection with Roseoloviruses». Current Opinion in Virology, 2014 Des; 9, pp: 91-96. DOI: 10.1016/j.coviro.2014.09.013. PMC: 4267952. PMID: 25462439 [Consulta: 8 desembre 2021].
  104. ↑ Martina, BEE; Koraka, P; Osterhaus, ADME «Dengue virus pathogenesis: an integrated view». Clinical Microbiology Reviews, 2009 Oct; 22 (4), pp: 564-581. DOI: 10.1128/CMR.00035-09. PMC: 2772360. PMID: 19822889 [Consulta: 10 febrer 2022].
  105. ↑ Jacobs, SE; Lamson, DM; St George, K; Walsh, TJ «Human Rhinoviruses». Clin Microbiol Rev, 2013 Gen; 26 (1), pp: 135-162. DOI: 10.1128/CMR.00077-12. PMC: 3553670. PMID: 23297263 [Consulta: 11 abril 2022].
  106. ↑ Ramig, RF «Pathogenesis of intestinal and systemic rotavirus infection». J Virol, 2004 Oct; 78 (19), pp: 10213-10220. DOI: 10.1128/JVI.78.19.10213-10220.2004. PMC: 516399. PMID: 15367586 [Consulta: 8 desembre 2021].
  107. ↑ Patel, PR; Shah, S «Ebola Virus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 21; NBK560579 (rev), pàgs: 7. PMID: 32809414 [Consulta: 26 agost 2021].
  108. ↑ Fanales-Belasio, E; Raimondo, M; Suligoi, B; Buttò, S «HIV virology and pathogenetic mechanisms of infection: a brief overview». Ann Ist Super Sanita, 2010; 46 (1), pp: 5-14. DOI: 10.4415/ANN_10_01_02. ISSN: 2384-8553. PMID: 20348614 [Consulta: 3 novembre 2021].

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Patogen&oldid=33534320»