Abastament en vol
L'abastament en vol,[1] també conegut com a reproveïment en vol o per les sigles AAR (de l'anglès aerial refueling) és un mitjà polivalent per a augmentar l'abast i l'autonomia en vol d'avions militars. El reproveïment en vol és una operació quotidiana realitzada pels avions militars de les forces aèries de l'OTAN i de la resta del món.[2]
Les operacions d'AAR impliquen una proximitat entre l'avió d'abastament i el receptor. Es transfereix el combustible entre els avions nodrissa i els receptors via una mànega flexible i una cistella que conté la vàlvula o una llança rígida anomenada 'boom'. Els països de l'OTAN tenen una normativa comuna per a aquest tipus d'operacions explicada a la publicació ATP-56 (A) Arxivat 2004-02-23 a Wayback Machine.
| « | Actualment, per a casos d'emergència, cada cop hi ha més avions que poden re-proveir des d'altres avions d'una categoria semblant sense que calgui esperar un avió d'abastament…(vegeu fotografies) | » |
Sistemes
modificaS'usen dos mètodes diferents per connectar un avió d'abastament a una aeronau receptora: el sistema de perxa i receptacle, i el sistema de sonda i cistella . Hi havia un sistema menys popular ( ala - ala ) que ja no s'utilitza.
Perxa i receptacle
modificaLa perxa o perxa de re-proveïment en vol és un tub rígid telescòpic amb superfícies de control de vol mòbils que un operari de l'avió d'abastament s'estén i inserida en un receptacle de l'aeronau receptora. Tots els avions d'abastament equipats amb aquest sistema (KC-135 Stratotanker, KC-10 Extender, etc.), Tenen una única perxa, i només poden reproveir simultàniament a una aeronau amb aquest mecanisme.
- Avantatges
- Es poden aconseguir grans cabals de combustible (fins a 1.000 galons, quasi 3.800 litres, per minut en el KC-135) gràcies al major diàmetre del conducte de la perxa, requerint menys temps per completar les operacions de re-proveïment en comparació amb els sistemes sonda-cistella.
- El mètode de perxa elimina la necessitat que el pilot de l'aeronau receptora (moltes vegades avions grans i poc maniobrables) hagi de realitzar maniobres de precisió per a introduir la sonda a la cistella, que és fàcil de realitzar amb aeronaus petites com els caces, però molt difícil o impossible amb avions grans.
- Un avió d'abastament amb sistema de perxa pot ser equipat amb un adaptador que el fa compatible amb les aeronaus proveïdes de sonda i cistella.
- Desavantatges
- El cost de formar i emprar l'operari de la perxa.
- Complexitat de disseny de l'avió d'abastament.
- Només pot proveir un avió receptor simultàniament.
- No pot ser usat per a reproveir a la major part d'helicòpters.
- Els avions de caça no poden rebre el combustible al cabal màxim de la perxa, això requereix que els avions d'abastament redueixin la pressió de proveïment quan atenen a aquest tipus d'avions,[3] reduint l'avantatge del sistema de perxa sobre el sistema de sonda-cistella.[4]
Sonda i cistella
modificaAquest mètode utilitza una mànega flexible que penja de l'avió d'abastament. L'extrem de la mànega està unida mitjançant una vàlvula amb una cistella (semblant a un volant de bàdminton) que estabilitza la mànega i proporciona un embut que facilita la inserció de la sonda de l'aeronau receptora. La sonda del receptor és un braç o pal rígid que situat en el seu morro (o al fuselatge) sol estar retret quan no s'usa, especialment en avions ràpids.
-
-
Un F/A-18 Hornet sent re-proveït per un altre F/A-18F Super Hornet.
-
S-3 Viking d'abastament buddy amb la cistella desplegada.
-
Boeing 707-331B (KC) de l'Exèrcit de l'Aire Espanyol realitzant un re-proveïment en vol simulat amb dos caces F/A- 18.
Referències
modifica- ↑ «Abastament en vol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica
- ↑ KC-135 Aerial refueling Manual T 1-1C-1-3.
- ↑ Bolkcom, Christopher. 1 Air Force Aerial refueling Methods: Flying Boom versus Hose-and-drogue. US Congressional Research Service via CRSWeb, 11-05 - 2005 [Consulta: 1r abril 2009].[Enllaç no actiu]