343 aC

343 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	343 aC (cccxliii aC)
Islàmic	994 aH – 993 aH
Xinès	2354 – 2355
Hebreu	3418 – 3419
Calendaris hindús	-287 – -286 (Vikram Samvat); 2759 – 2760 (Kali Yuga)
Persa	964 BP – 963 BP
Armeni	-
Rúnic	-92
Ab urbe condita	411
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
	370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC
Anys
	346 aC 345 aC 344 aC - 343 aC - 342 aC 341 aC 340 aC

El 343 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Arvina (o, més rarament, any 411 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «343 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Artaxerxes III de Pèrsia i el visir Bagoes dirigeixen les tropes que invadeixen Egipte amb un poderós exèrcit de 300.000 soldats. El faraó Nectabeu II fuig a Memfis primer, després a Núbia, on s'hi va quedar un temps. Egipte va ser altre cop sotmès per un sàtrapa de l'Imperi Persa.^[2]

Aristòtil, cridat per Filip II de Macedònia, es converteix en el tutor d'Alexandre el Gran i viu dos anys a l'illa de Lesbos.^[3]
L'orador Filòcrates és acusat d'alta traïció per Hipèrides, també orador, que el fa responsable d'haver afavorit Macedònia en detriment d'Atenes. Filòcrates marxa voluntàriament a l'exili.^[4]

Dionisi el Jove, tirà de Siracusa, quan arriba Timoleont a l'illa a combatre contra Hicetes i els seus aliats cartaginesos, opta per rendir-se a Timoleont a canvi de poder sortir lliurement cap a Corint. Timoleont compleix la seva paraula i Dionisi s'exilia a Corint, on va viure la resta de la seva vida (probablement al tomb d'un any) com a ciutadà privat.^[5]

Inici de la primera guerra samnita, un conflicte armat entre Roma i els pobles samnites.^[6]
Marc Valeri Corvus i Aulus Corneli Cos Arvina són elegits cònsols.
Arvina és el primer general que entra al Samni, on cau en una emboscada quan seguia un camí entre les muntanyes. Salva amb prou feines l'exèrcit sobretot gràcies a l'heroisme del tribú militar Publi Deci Mus.^[7]
Corvus era un general amb experiència. Derrota els samnites al Mons Gaurus, proper a Cumes. Arvina es troba en perill a Caudium però el valor de Publi Deci Mus salva l'exèrcit. Els dos cònsols reuneixen els exèrcits i derroten altre cop als samnites a Suèssula on arrepleguen quaranta mil escuts del camp de batalla i més de 170 estendards. En tornar a Roma obtenen els honors del triomf.^[8]
Publi Deci Mus, tribú militar, quan l'exèrcit romà queda rodejat pels enemics, amb 600 homes, conquereix una posició estratègica a un lloc alt, on es manté ferm contra els atacs samnites. A la nit es reuneix amb el cònsol i el convenç d'atacar per sorpresa el campament samnita. Els romans obtenen una brillant victòria. Rep en recompensa una corona d'or, un centenar de bous i un magnífic toro blanc amb les banyes daurades.^[9]
Els pelignes, un poble que vivia als Apenins, són atacats pels llatins sense que se'n coneguin les causes.^[10]

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 50
↑ Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre, XVIII, 5
↑ Pickard-Cambridge, Arthur W. Demosthenes and the last days of Greek freedom, 384-322 B.C. Whitefish: Kessinger Publishing, 2010, p. 223. ISBN 9781436549233.
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 11-13
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 28
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 28-30
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 29-39
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 21, 34-37
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 38

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 343 aC