343 aC
any
El 343 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Arvina (o, més rarament, any 411 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «343 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 343 aC (cccxliii aC) |
Islàmic | 994 aH – 993 aH |
Xinès | 2354 – 2355 |
Hebreu | 3418 – 3419 |
Calendaris hindús | -287 – -286 (Vikram Samvat) 2759 – 2760 (Kali Yuga) |
Persa | 964 BP – 963 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -92 |
Ab urbe condita | 411 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC | |
Anys | |
346 aC 345 aC 344 aC - 343 aC - 342 aC 341 aC 340 aC |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Artaxerxes III de Pèrsia i el visir Bagoes dirigeixen les tropes que invadeixen Egipte amb un poderós exèrcit de 300.000 soldats. El faraó Nectabeu II fuig a Memfis primer, després a Núbia, on s'hi va quedar un temps. Egipte va ser altre cop sotmès per un sàtrapa de l'Imperi Persa.[2]
Antiga Grècia
modifica- Aristòtil, cridat per Filip II de Macedònia, es converteix en el tutor d'Alexandre el Gran i viu dos anys a l'illa de Lesbos.[3]
- L'orador Filòcrates és acusat d'alta traïció per Hipèrides, també orador, que el fa responsable d'haver afavorit Macedònia en detriment d'Atenes. Filòcrates marxa voluntàriament a l'exili.[4]
Sicília
modifica- Dionisi el Jove, tirà de Siracusa, quan arriba Timoleont a l'illa a combatre contra Hicetes i els seus aliats cartaginesos, opta per rendir-se a Timoleont a canvi de poder sortir lliurement cap a Corint. Timoleont compleix la seva paraula i Dionisi s'exilia a Corint, on va viure la resta de la seva vida (probablement al tomb d'un any) com a ciutadà privat.[5]
Antiga Roma
modifica- Inici de la primera guerra samnita, un conflicte armat entre Roma i els pobles samnites.[6]
- Marc Valeri Corvus i Aulus Corneli Cos Arvina són elegits cònsols.
- Arvina és el primer general que entra al Samni, on cau en una emboscada quan seguia un camí entre les muntanyes. Salva amb prou feines l'exèrcit sobretot gràcies a l'heroisme del tribú militar Publi Deci Mus.[7]
- Corvus era un general amb experiència. Derrota els samnites al Mons Gaurus, proper a Cumes. Arvina es troba en perill a Caudium però el valor de Publi Deci Mus salva l'exèrcit. Els dos cònsols reuneixen els exèrcits i derroten altre cop als samnites a Suèssula on arrepleguen quaranta mil escuts del camp de batalla i més de 170 estendards. En tornar a Roma obtenen els honors del triomf.[8]
- Publi Deci Mus, tribú militar, quan l'exèrcit romà queda rodejat pels enemics, amb 600 homes, conquereix una posició estratègica a un lloc alt, on es manté ferm contra els atacs samnites. A la nit es reuneix amb el cònsol i el convenç d'atacar per sorpresa el campament samnita. Els romans obtenen una brillant victòria. Rep en recompensa una corona d'or, un centenar de bous i un magnífic toro blanc amb les banyes daurades.[9]
- Els pelignes, un poble que vivia als Apenins, són atacats pels llatins sense que se'n coneguin les causes.[10]
Naixements
modificaNecrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 50
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre, XVIII, 5
- ↑ Pickard-Cambridge, Arthur W. Demosthenes and the last days of Greek freedom, 384-322 B.C. Whitefish: Kessinger Publishing, 2010, p. 223. ISBN 9781436549233.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 11-13
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 28
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 28-30
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 29-39
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 21, 34-37
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 38