328 aC
any
El 328 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Pròcul i Barbat (o també any 426 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «328 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 328 aC (cccxxviii aC) |
Islàmic | 979 aH – 978 aH |
Xinès | 2369 – 2370 |
Hebreu | 3433 – 3434 |
Calendaris hindús | -272 – -271 (Vikram Samvat) 2774 – 2775 (Kali Yuga) |
Persa | 949 BP – 948 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -77 |
Ab urbe condita | 426 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC | |
Anys | |
331 aC 330 aC 329 aC - 328 aC - 327 aC 326 aC 325 aC |
Esdeveniments
modificaConquestes d'Alexandre el Gran a Àsia
modifica- Arimazes, cabdill de la Sogdiana, rendeix «la Roca», una poderosa fortalesa que havia refusat d'entregar a Alexandre el Gran, quan una força de macedonis va aconseguir de pujar al cim. Aquestes són les darreres resistències de la satrapia de la Bactriana davant de l'embat de les tropes macedònies.[2] Quint Curci Ruf diu que Alexandre va crucificar Arimazes.[3]
- Fundació d'Alexandria Ultima per Alexandre el Gran. Correspon a l'actual Kokand (Uzbekistan) a la Vall de Ferganà (Àsia central) i a la riba del Iaxartes (actual Sirdarià) i representa la ciutat més oriental de l'expansió hel·lènica. Tenia unes muralles de 60 estadis de circuit, segons Flavi Arrià. Els colons són mercenaris grecs, macedonis que ja han acabat el seu període militar i bàrbars de les contrades properes i té com a objectiu evitar les incursions dels bàrbars de l'est.[4]
Antiga Roma
modifica- Apareix una facció prosamnita a Nàpols[5]
- Publi Plauci Pròcul i Publi Corneli Escàpula són elegits cònsols segons Titus Livi.[6] Però els Fasti diuen que aquell any els cònsols són Publi Corneli Escipió Barbat i Gai Plauci Decià. Titus Livi diu que Decià va ser cònsol l'any 329 aC.[7]
- S'aprova la llei romana Furia de iura campanorum que establia el futur de la ciutat de Càpua, acabada de conquerir, i dels seus habitants.[8]
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 19
- ↑ Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, VII, 11
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 1, 3
- ↑ Salmon, Edward Togo. Samnium and the Samnites (en anglès). Cambridge University Press, 2010, p.215. ISBN 0521135729.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 22
- ↑ Smith, William (ed.). «Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ Puente y Franco, Antonio de; José Francisco Díaz. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 59 [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 21
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 8, 9
- ↑ Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, VIII, 1
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVIII, 16