288 aC
any
El 288 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Trèmul i Arvina (o també any 466 ab urbe condita). La denominació «288 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 288 aC (cclxxxviii aC) |
| Islàmic | 937 aH – 936 aH |
| Xinès | 2409 – 2410 |
| Hebreu | 3473 – 3474 |
| Calendaris hindús | -232 – -231 (Vikram Samvat) 2814 – 2815 (Kali Yuga) |
| Persa | 909 BP – 908 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -37 |
| Ab urbe condita | 466 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 291 aC 290 aC 289 aC - 288 aC - 287 aC 286 aC 285 aC | |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Probable fundació del Musèon d'Alexandria, precedent de totes les universitats, que albergava la famosa Biblioteca d'Alexandria.[2] Fundada per Ptolemeu I Soter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,[3]
Antiga Grècia
modifica- Lisímac de Tràcia i Pirros, rei de l'Epir derroten Demetri Poliorcetes quan pretenia conquerir l'Àsia Menor i envaeixen Macedònia. Pirros es proclama rei de Macedònia.[4]
Sicília
modifica- Després de la mort d'Agàtocles de Siracusa, els mamertins ocupen Messina, que els havia acollit hospitalàriament, matant tots els homes i prenent les dones.[5]
Antiga Roma
modifica- Publi Corneli Arvina i Quint Marci Trèmul són elegits cònsols romans.[6]
Necrològiques
modifica- Àsia Menor: Data aproximada de la mort d'Amastris d'Heracleia, princesa persa i germana de Darios III. Mor ofegada pels seus fills.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Wu, Jianzhong. The library of the 21st century (en anglès). Long River Press, 2005, p.183. ISBN 1592650481.
- ↑ Segons Joan Tzetzes, malgrat que no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació del Musèon: Bagnall, Roger S. «Alexandria: Library of Dreams». Proceedings of the American Philosophical Society, 146, 12-2002, pàg. 348.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 44
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXI, 7
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 42
- ↑ Memnó, Història d'Heracleia, 4, 5