446 aC
any
El 446 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 308 ab urbe condita. La denominació 446 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 446 aC (cdxlvi aC) |
Islàmic | 1100 aH – 1099 aH |
Xinès | 2251 – 2252 |
Hebreu | 3315 – 3316 |
Calendaris hindús | -390 – -389 (Vikram Samvat) 2656 – 2657 (Kali Yuga) |
Persa | 1067 BP – 1066 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -195 |
Ab urbe condita | 308 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
470 aC 460 aC 450 aC - 440 aC - 430 aC 420 aC 410 aC | |
Anys | |
449 aC 448 aC 447 aC - 446 aC - 445 aC 444 aC 443 aC |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Atenes intervé a Beòcia contra els oligarques de Queronea i Orcomen, favorables a Esparta. Atenes ataca la població de Queronea i la redueix a l'esclavitud. Després de la seva derrota en la batalla de Coronea al nord-oest de Tebes, Atenes va abandonar el control de Beòcia, que va recuperar la influència espartana i els règims oligàrquics. Només Platea es va mantenir fidel a Atenes.[2]
- Acord entre Esparta i Atenes, que va ser ratificat per la «Pau dels Trenta Anys» (hivern del 446 aC–445 aC). Segons aquest tractat, Mègara va retornar a la Lliga del Peloponnès, Trezè i Acaia es van independitzar, Egina havia de ser un tributari d'Atenes però autònom, i les disputes s'havien de resoldre per arbitratge. Cada bàndol es va comprometre a respectar les aliances de l'altre.[3]
- Plistòanax, rei d'Esparta, va ser deposat i enviat a l'exili, acusat d'haver rebut diners de Pèricles per retirar les seves tropes de l'Àtica. Segons Plutarc, el rei va ser condemnat a pagar una multa, i com que no ho va poder fer, el van desterrar.[4]
República romana
modifica- Els romans vencen als eques i als volscs en la batalla de Corbione.[5] Aquell any eren cònsols a Roma Titus Quinti Capitolí Barbat i Agripa Furi Medul·lí. Aprofitant les lluites entre patricis i plebeus d'aquell any, els eques i els volscs van tornar a atacar Roma, van saquejar el Latium i es van acostar a les muralles de la ciutat. Capitolí va saber unir a patricis i plebeus, que no s'havien adonat de la proximitat de l'enemic, i va fer front a l'atac. Amb consentiment del seu col·lega se li va donar el comandament únic de l'exèrcit i va derrotar els enemics en la ferotge Batalla de Corbione.[6]
Naixements
modifica- Timoteu de Milet, músic i poeta nascut a Milet.[7]
- Marc Furi Camil, magistrat romà, dictador cinc vegades i sis vegades tribú amb potestat consular.[8]
- Èupolis, poeta còmic atenenc.[9]
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Fine, John V. A. The Ancient Greeks: a critical history. Cambridge, Mass: Harvard University Press, 1983, p. 368. ISBN 9780674033115.
- ↑ Bagnall, Nigel. The Peloponnesian War : Athens, Sparta and the struggle for Greece. Nova York: Thomas Dunne Books, 2006, p. 18, 23-24. ISBN 9780312342159.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pèricles, VI, 22
- ↑ Cassi Dió. Història romana, I, 7, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 56-60
- ↑ Esteve de Bizanci, sub voce
- ↑ Smith, William (ed.). «Camillus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ Suïdas, sub voce