La rebel·lió d'Atlas

Aquesta pàgina o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-la afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Informeu a l'editor principal afegint a la seva pàgina de discussió:{{subst:AvísFR|La rebel·lió d'Atlas}}--~~~~

La rebel·lió d'Atlas (Atlas shrugged, 1957) és una novel·la d'Ayn Rand.

• Existeixo, després pensaré.

Paràfrase del "Penso, per tant existeixo" de René Descartes.

• Juro per la meva vida i pel meu amor per ella, que mai viuré per a un altre home, ni demanaré a un altre home que visqui per a mi.

• La maldat del món es fa possible només per la sanció que tu li dónes.

• No diguis que tens por de confiar en la teva ment perquè saps tan poc. Estàs més segur abdicant davant els místics i descartant el poc que saps? Viu i actua dintre dels límits del teu coneixement, i continua expandint-te fins a la fi dels teus dies. Redimeix la teva ment de la casa d'obstinacions de l'autoritat. Accepta la veritat que no ets omniscient, però que convertir-te en un zombi no et donarà omnisciència- que la teva ment és fal·lible, però abandonar-la no et donarà infal·libilitat- que un error al que hagis arribat tu mateix és més segur que deu veritats acceptades per la fe, perquè el primer et deixa amb els mitjans per a corregir-ho, però les segones destrueixen la teva capacitat per a distingir la veritat de l'error.

• Els diners són el teu mitjà de supervivència. El veredicte que pronunciïs sobre la teva font de subsistència és el veredicte que pronunciïs sobre la teva vida. Si la font està corrupta, has maleït la teva pròpia existència. Has aconseguit els teus diners mitjançant frau? Comerciant amb els vicis o l'estupidesa dels homes? Servint a necis, amb l'esperança d'aconseguir més del que mereix la teva habilitat? Rebaixant els teus estàndards? Fent treball que menysprees per a compradors dels quals et burles? Si és així, llavors els teus diners no et donaran ni un moment ni un cèntim d'alegria. Llavors, totes les coses que compris es convertiran no en un tribut cap a tu, sinó en un retregui; no una fita, sinó un recordatori de vergonya.

• No ens havien parlat sempre del viciós de la competició per beneficis, on els homes han de competir per veure qui fa un treball millor que els seus companys? Molt viciós, veritat? Bé, haurien d'haver vist com era quan tots nosaltres havíem de competir per veure qui feia el pitjor treball possible. No hi ha forma més segura de destruir a un home que forçar-lo a estar en un lloc on el seu objectiu hagi de ser no fer les coses el millor que sàpiga, on ha de lluitar per fer un mal treball, dia rere dia. Això acabarà amb ell amb ell més ràpid que l'alcoholisme o la vagància.

• Honestedat és el reconeixement del fet que l'irreal és irreal, i que per tant no té valor, que ni l'amor, ni la fama ni els diners són valors si s'han obtingut mitjançant frau-que intentar guanyar un valor enganyant als altres és un acte en el qual poses a les teves víctimes en una posició més alta que la realitat, on et converteixes en un peó de la seva ceguesa, un esclau de la seva falta de pensament i les seves evasions, mentre que la seva intel·ligència, la seva racionalitat i la seva percepció es converteixen en enemics als quals has de témer i dels quals has de fugir -que no t'importa viure com un paràsit, ni tan sols com un paràsit de li estupidesa d'uns altres, o com un neci, la font del qual de valors ve dels necis als que aconsegueixes enganyar- que l'honestedat no és una virtut social ni un sacrifici pels altres, sinó la més profundament egoista virtut que l'home pugui practicar: La seva negativa a sacrificar la realitat de la seva pròpia existència a la consciència enganyada dels altres.

• La raó que la meva família hagi durat durant tant de temps és que a ningú se li permet ser un D'Anconia de naixement, sinó que s'espera que es converteixi en un.

• Com és la classe més depravada de ser humà? Aquell que no té propòsits.

• No hi ha cap importància en la vida més alla del bé que un fa el seu treball.

• L'home (cada home) és una fi en si mateix, no el mitjà per a les fins d'uns altres. Ha d'existir pel seu propi esforç, sense sacrificar-se a uns altres ni sacrificar a uns altres per a si mateix. La recerca del seu propi interès racional i de la seva pròpia felicitat és el més alt propòsit moral de la seva vida.