Usuari:Mariagime

El feminisme dialògic és un corrent del Feminisme que basa el seu desenvolupament en el reconeixement de la igualtat entre totes les dones que lluiten per acabar amb les diferències entre homes i dones independentment de la seva ètnia, edat, cultura, formació, etc. El moviment s'inicia a finals del Segle XX gràcies a feministes que consideraven que la lluita per la igualtat s'hauria de dur a terme a través del diàleg.^[1]

Cerca la igualtat entre totes les dones que lluiten al moviment feminista, tenir un enfocament crític i fer possible les diferents aportacions de totes les dones silenciades anteriorment amb els corrents del feminisme de la igualtat o de la diferència.

Al segle XX comença el primer corrent feminista conegut com a Feminisme de la igualtat^[3], s'inicia amb la reivindicació del dret a vot per part de les dones sufragistes. Aquesta primera onada va aconseguir canviar certs aspectes importants de cara als drets de la dona i la igualtat de gènere, però la seva modernitat tradicional, on s'havia de seguir un patró de conducta i uns cànons molt tancats, va fer que moltes dones no se sentissin identificades, allunyant-les del corrent.

Posteriorment, sota la influència del relativisme i el postmodernisme trobem el Feminisme de la diferència. Aquest corrent fa èmfasi en el concepte de què les persones som diferents, per tant les dones també. Això fa que rellevi la identitat individual. Aquesta idea reivindica el fet que tothom és diferent i per tant iguals pel que fa a drets, posant en la mateixa posició a totes les dones sense excepció. Es va confondre la llibertat amb el llibertinatge, fet que va desencadenar en diferents moviments que lluitaven de manera separada i totalment descoordinada. Això va ser un pas enrere cap al feminisme.

Finalment, a finals del segle XX s'esdevé un feminisme universal amb la radicalització de la democràcia, avui dia reconegut amb el terme de Feminisme Dialògic. Aquest es basava en entendre la feminitat com inclusiva, dinàmica i igualadora. Comença la confiança en l'acció de totes les dones unides per canviar la història i la igualtat de diferències (dret de totes les dones de viure de forma diferent). Aquest moviment, a diferència del Feminisme de la igualtat acull tot tipus de dones respectant les seves pròpies identitats i diferències. A partir del segle xxi es comença a visualitzar un canvi on totes les dones feministes tenen veu i poden reivindicar el seus drets de forma lliure a través del diàleg. A més, aquest feminisme reivindica l'oblit de les dones no acadèmiques "Altres dones" i tot tipus de col·lectiu comença a ser escoltat. A diferència amb els anteriors models feministes, la identitat de gènere no està determinada ni deconstruïda, sinó en constant canvi.  

Bell Hooks (Gloria Jean Watkins) és una dona afroamericana nascuda en 1952 a Estats Units d'Amèrica. Va estar una de les principals representats al moviment feminista de l'època i avui dia. Va estar influenciada per Sojourner Truth, una abolicionista i feminista que va lluitar pels drets de les dones i sobretot pels de la dona negra. Va ser coneguda en el manifest de Bell Hooks Ain't I a Woman?: Black women and feminism.^[4] Va acabar formant-se com una intel·lectual amb un gran poder social. És autora de molts documents, cites, llibres i discursos com:

Ain't I a Woman ?: Black women and feminism^[4]

Feminist Theory: From Margin to Center^[5]

Feminism is for Everybody: Passionate Politics

The Will to Change: Men, Masculinity, and Love

Al discurs Ain't I a Woman ?: Black women and feminism^[4] (1981) tracta la lluita sufragista, les discriminacions per sexe i raça i com van influir aquestes a la història. Destaca que la dona negra estava destinada per la societat a ser esclavitzada i viure en condicions pèsimes. Intenta conscienciar de l'impacte masclista sobre les dones negres a la societat del moment.

Pel que fa al feminisme dialògic ella va ser una de les primeres precursores, encara que no va citar explícitament el terme "feminisme dialògic" (perquè va començar a desenvoluparse més tar.

Bell hooks reivindicava els drets de la dona a partir de la igualtat entre races i classes, això va donar una imatge de cohesió entre totes les dones. Ella creia que la cooperació del col·lectiu feminista era important i podia ampliar-se el nombre de lluites guanyades amb la diversitat de dones en el grup feminista.

Lidia Puigvert és una escriptora feminista, va nèixer el 29 de maig de 1970 a Estats Units. Professora a la Universitat de Barcelona és coneguda per la seva contribució del feminisme dialògic a "Mujeres y transformaciones sociales". Parla de "les altres dones" per referir-se a les dones no formades académicament i que van quedar excloses del moviment feminista. Reivindicava la necessitat de finalitzar amb aquesta divisió i donar oportunitat d'igualtats. Va realitzar una recerca sobre la violència de gènere i va promoure, juntament amb el Grup de Dones CREA-SAFO, la necessitat de trencar el silenci sobre la violència de gènere a les universitats espanyoles el gener de 2004 i els resultats de la seva recerca van aconseguir un impacte en la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones des del 2007 en què es va legislar la obligatoriedad de totes les universitats espanyoles de tenir comissions d'igualtat i protocols contra la violència de gènere.^[6]

Ha estat convidada a conferències a universitats molt destacades com són la Universitat d'Oxford o la Universitat Harvard.

Beck-Gernsheim, E., Butler, J., Puigvert, L. (2001). Mujeres y trasformaciones sociales. Barcelona: El Roure.

Hooks, B. (2000). El feminismo es para todo el mundo. Madrid: Traficantes de Sueños.