Tarongina
|
Aquest article tracta sobre la flor del taronger. Si cerqueu la tarongina (planta lamiàcia medicinal), vegeu «Melissa». |
La tarongina o nafa[1] és la flor del taronger. La tarongina conté hesperidina i és emprada com a condiment. També, per extensió, s'anomena tarongina les flors d'altres cítrics com el llimoner i el poncem. És un ingredient essencial en diverses infusions per les seves propietats sedants.[2] De la flor de cítrics es destil·la també un oli essencial.
Aquesta flor és considerada com la flor nacional del País Valencià.
Usos medicinals
[modifica]
En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar les molèsties d'ansietat nerviosa com ara còlics, mal de cap, desmais i de la menstruació.
L'aigua de tarongina és una infusió de pètals secs de cítrics.
Principis actius: flors: oli essencial de "neroli" (0,15%): limonè, linalol, nerol, antranilat de metil. Fulles: oli essencial de "petit grain" (0,15%), heteròsids flavònics, principi amarg. Polpa: àcids orgànics (cítric, màlic, ascòrbic), sucres. Pericarpi: oli essencial (0,5%), ric en limonè, aldehids; cumarina: auraptè i pectina.[2]
Altres usos
[modifica]El perfum de tarongina és, tradicionalment, un perfum casolà que es fa macerant en alcohol els pètals. També es fa servir en pastisseria i per a fer dolços.