Sílvia Tortosa i López

Sílvia Tortosa i López
	; (1979)
Nom original	(ca) Sílvia Tortosa
Biografia
Naixement	8 març 1947 ; Barcelona
Mort	23 març 2024 (77 anys); Barcelona
Causa de mort	càncer de fetge
Sepultura	Cementiri de Montjuïc, Via Santísima Trinitat, agrup. 12, pis 3, nínxol 3.250
Activitat
Ocupació	presentadora de televisió, guionista, cantant, actriu, actriu de teatre, actriu de cinema, directora de cinema
Activitat	1966 - 2024
Cronologia
2019	càncer de mama: cirurgia

Sílvia Eulàlia Tortosa i López (Barcelona, 8 de març de 1947 - 23 de març de 2024)^[2] va ser una actriu catalana. Va estudiar arts a l'Escola Massana i interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Va debutar en el teatre als quinze anys amb el paper de Dorita a El Màgic d'Oz i en el cinema als dinou anys en la pel·lícula El último sábado (1966), de Pere Balañà. Pocs mesos després, apareixia per primera vegada davant les càmeres de TVE, on desenvoluparia una prolífica carrera, tant en la seva faceta d'actriu com de presentadora.

A part de títols cinematogràfics com Pánico en el Transiberiano o Asignatura pendiente, va desenvolupar també la seva carrera sobre els escenaris, amb obres entre les quals figuren Demasiadas cosas prohibidas, El avaro, La herida luminosa i Como, afecto?. A la fi dels any 1970 va fer una incursió en el món discogràfic amb l'enregistrament de dos temes, un dels quals amb lletra de la mateixa Tortosa, que no van arribar a veure la llum. El 1988 va dirigir la seva primera pel·lícula Muñequitas lindas. El 2007 va publicar les seves memòries, amb el títol de Mi vida oculta.

Va estar casada a partir de 1969 amb el director de teatre Hermann Bonnín, des de 1985 amb Charles Davis –que va morir quatre mesos després de la boda– i el 1987 amb David Harper.^[3]

Filmografia

Cinema

La tía de Carlos en mini-falda, d'Augusto Fenollar i Ignacio F. Iquino 1966
El último sábado, Pedro Balañá 1967
Horror Express, d'Eugenio Martín 1972
Hasta que el matrimonio nos separe, de Pedro Lazaga 1977
Asignatura pendiente, de José Luis Garci 1977
El huerto del francés, de Paul Naschy 1978
Vota a Gundisalvo, de Pedro Lazaga 1978
Tobi, d'Antonio Mercero 1979
La hoz y el Martinez, d'Álvaro Sáenz de Heredia 1984
Playboy en paro, de Tomás Aznar 1984
La senyora, de Jordi Cadena 1987
Fratello dello spazio, de Mario Gariazzo 1988
La bahía esmeralda, de Jesús Franco 1988
Los mares del sur, de Manuel Esteban 1990
La hermana, de Juan José Porto 1997
Muñequitas lindas, de Sílvia Tortosa 1998
Bomba de relojería, de Ramón Grau 1998
Llámame, de Juan Carlos García-Sampedro 2001

Televisió

Autores invitados (1966)
Telecomedia de humor (1968)
Teatro de siempre (1968)
Bajo el mismo techo (1970)
Páginas sueltas (1970)
Las doce caras de Eva (1971)
Ficciones (1974)
El teatro (1974)
Novela (1968-1978)
Curro Jiménez (1978)
Aplauso (1978-1981)
Teatro estudio (1979)
Les chevaux du soleil (1980)
Estudio1 (1970-1981)
Historias para no dormir (1982)
Régimen abierto (1986)
Onassis: El hombre más rico del mundo (1988)
La huella del crimen 2: El caso de Carmen Broto (1991)
Vecinos (1994)
Todos a bordo (1995)
Yo, una mujer (1996)
Hostal Royal Manzanares (1996)
Sota el signe de... (1999)
El Súper (1999)
Mujer, casos de la vida real (2001)
Paraíso (2001)
Luna negra (2003)
La Isla de los Famosos (2004)
Hospital Central (2004)
Gàbies d'or (2006)
La Dársena de Poniente (2006)
Como el perro y el gato (2007)

Referències

↑ https://es.findagrave.com/memorial/268547130/silvia-tortosa
↑ «Silvia Tortosa - Biografía de Silvia Tortosa» (en castellà). biografias.es. [Consulta: 24 agost 2018].
↑ «Silvia Tortosa, un ‘pacto con el diablo’» (en castellà). Lecturas. [Consulta: 26 setembre 2020].^{[Enllaç no actiu]}

[1] ttps://es.findagrave.com/memorial/268547130/silvia-tortosa

[2] «Silvia Tortosa - Biografía de Silvia Tortosa» (en castellà). biografias.es. [Consulta: 24 agost 2018].

[3] «Silvia Tortosa, un ‘pacto con el diablo’» (en castellà). Lecturas. [Consulta: 26 setembre 2020].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]