[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Síndrome de Möbius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Síndrome de Moebius)
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de Möbius
modifica
Tipusmalaltia del nervi facial, aplàsia de nervi cranial i nuclear, síndrome amb estrabisme simptomàtic, paràlisi oculomotora nuclear, anomalies congènites múltiples / síndrome dismorfica-síndrome de discapacitat intel·lectual variable, síndrome d'arc branquial o oral-acral, paràlisi facial congènita, neuropatia perifèrica genètica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimPaul Julius Möbius Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesparàlisi facial Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10Q87.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9352.6 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM157900 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB31978 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1180822 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKMoebius-Syndrome Modifica el valor a Wikidata
MeSHD020331 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet570 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0853240 i C0221060 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13501 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome de Möbius o Moebius és un trastorn neurològic congènit extremadament rar que es caracteritza per la paràlisi facial i la incapacitat de moure els ulls d'un costat a l'altre. La majoria de les persones amb síndrome de Möbius neixen amb una paràlisi facial completa i no poden tancar els ulls ni formar expressions facials. De vegades amb la síndrome es produeixen anomalies a les extremitats i a la paret toràcica. Les persones amb síndrome de Möbius tenen intel·ligència normal, tot i que, a vegades, es consideri incorrecta degut la seva falta d'expressió facial o a una somnolència. S'anomena així per Paul Julius Möbius, un neuròleg alemany que va descriure la síndrome per primera vegada el 1888.[1]

Referències

[modifica]
  1. Möbius, P. J. «Ueber angeborene doppelseitige Abducens-Facialis-Lahmung». Münchener Medizinische Wochenschrift, 35, 1888, pàg. 91–4.