Rwanda-rundi
| Tipus | continu dialectal, llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 20.2 milions[1] |
| Autòcton de | Grans Llacs |
| Estat |  Ruanda Burundi Tanzània R.D. del Congo Uganda |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus nord-orientals llengües bantus dels Grans Llacs | |
| Codis | |
| Glottolog | rwan1241 |
| Linguist List | rwnr |
Rwanda-Rundi (Ruanda-Rundi) és un grup de llengües bantus, específicament un continu dialectal, que es parla a l'Àfrica central. Els dialectes veïns són mútuament intel·ligibles, però no poden ser més llunyans. Dos dialectes, kirundi i kinyarwanda, s'han normalitzat com llengües oficials de Burundi i Ruanda, respectivament. Els altres dialectes es parlen a Tanzània; el kiza, amb un milió de parlants, és el més parlat.
Comparació entre kinyarwanda i kirundi
[modifica]Kinyarwanda i kirundi són molt similars en molts aspectes, però també difereixen de diverses maneres.
Marcatge tonal
[modifica]Ambdues llengües són llengües tonals. Els tons alt i baix (o H i L) són els tons essencials i, tenint una distinció fonèmica sobre la longitud de la vocal, quan una vocal llarga canvia d'un to baix a un to alt, es marca com un to ascendent i quan una vocal llarga canvia d'un to alt fins a un to baix, es marca com un to caigut. Això es mostra sovint al kirundi en la regla de Meeussen. També s'han proposat que els tons es puguin canviar per una estructura mètrica o rítmica.
| Símbol¹ | Explicació | Kinyarwanda | Kirundi | categoria gramatical | Definició |
|---|---|---|---|---|---|
| vocal plana (a, e, i, o, u) |
Vocal curta To baix |
(gu)saba | Verb | Pregunta | |
| umugezi | Nom | Riu, corrent | |||
| (gu)shyika | (gu)shika | Verb | arribar | ||
| ikiraro | Nom | Pont | |||
| gusa | Incomparable adjectiu | Només, sol | |||
| Vocal aguda (á, é, í, ó, ú) |
Vocal curta To alt |
inká | Nom | vaca | |
| intébe | cadira | ||||
| igití | Arbre, pal, fusta | ||||
| urugó | camp, corral | ||||
| urutúgu | espatlla | ||||
| Vocal circumflexa (Kinyarwanda) (â, ê, î, ô, û) |
Vocal curta To alt |
inkâ | inká | Nom | vaca |
| intêbe | intébe | cadira | |||
| igitî | igití | arbre, pal. fusta | |||
| urugô | urugó | camp, corral | |||
| urutûgu | urutúgu | espatlla | |||
| Vocal Circumflexa (Kirundi) (â, ê, î, ô, û) |
Vocal curta To alt (en l'accent vocàlic en Kinyarwanda) |
amáazi | amâzi | Nom | aigua |
| (gu)téeka | (gu)têka | Verb | cuinar | ||
| izíiko | izîko | Nom | cor | ||
| (ku)ryóoha | (ku)ryôha | Verb | bon sabor | ||
| (gu)kúunda | (gu)kûnda | estimar, agradar | |||
| Vocal màcron (només Kirundi) (ā, ē, ī, ō, ū) |
Vocal llarga To vaix (ambdues lletres en to baix en kinyarwanda) |
igisaabo | igisābo | Nom | carabassa |
| icyeegeera | icēgēra | planta | |||
| (ku)giisha | (ku)gīsha | Verb | anar | ||
| ingoona | ingōna | Noun | cocodril | ||
| uruuho | urūho | carabassa (utensili) | |||
| Vocal anticircumflexa (només kirundi) (ǎ, ě, ǐ, ǒ, ǔ) |
Vocal llarga To alt (en l'accent vocal en kinyarwanda) |
ububaásha | ububǎsha | Noun | ability |
| Abeéga | Aběga | Nom Plural | Tutsis, clan tutsi | ||
| umuhiígi | umuhǐgi | Nom | caçador | ||
| umukoóbwa | umukǒbwa | noia | |||
| umuúnsi | umǔsi | dia, data | |||
| Vocal dièresi (només kirundi) (ä, ë, ï, ö, ü) |
Vocal llarga to alt |
No patró tonal equivalent | bäkoze | Verb | Ells van fer |
| mwëse | Nom | Tots vosaltres | |||
| narï nzi | Verb | Jo pensava, jo sabia | |||
| böse | Nom | tots ells | |||
| warüzi | Verb | Vosaltres penseu, vosaltres sabeu | |||
| ¹ Aquests símbols només s'utilitzen en la transcripció fonètica, per exemple en un diccionari, però en altres formes d'escriptura, s'utilitzen vocals simples i les lletres no es doblen (llevat que la paraula en sí s'escrigui d'aquesta manera). | |||||
Pronunciació
[modifica]| Formació | Kinyarwanda | Kirundi | Categoria gramatical | Definició |
|---|---|---|---|---|
| c+y | cyane | cane | Adverb | very |
| cyanjye | canje | Pronom possessiu, adjectiu possessiu | mine, my | |
| icyubahiro | icubahiro | Nom | respecte | |
| ntacyo | ntaco | Pronom indefinit | res | |
| j+y | -jya | -ja | Prefix, verb | anar |
| njyewe | njewe | Pronom objecte | meu | |
| yanjye | yanje | Pronom possessiu, adjectiu possessiu | el meu | |
| sh+y | -shyira | -shira | Prefix, verb | posar, lloc |
| indeshyo | indesho | Nom | Pes | |
| nshya | nsha | Adjectiu | nou | |
| b+y v+y |
umubyeyi | umuvyeyi | Nom | parent |
| -gorobye | -gorovye | Prefix, verb | fer-se de nit | |
| -ibye | -ivye | Prefix, pronom possessiu, verb | el seu (objectes múltiples), robar |
Formació de paraules
[modifica]Hi ha moltes instàncies en què les dues varietats de parla d'ambdós idiomes tenen paraules que són lleugerament diferents. No obstant això, aquestes diferències no es repeteixen contínuament. Hom ha de memoritzar diferències com "-anga" en kinyarwanda a diferència d'"-anka" en kirundi (que significa desagradar o odiar), perquè el canvi de "g" a "k" és extremadament estrany, amb la prova de paraules com "inka" (vaca), "inkono" (olla) i moltes altres paraules on "nk" és comú en tots dos dialectes. Aquestes variacions menors inclouen diferents consonants, vocals o longituds vocals, tons o afixos.
| Resum | Rwanda | Rundi | Categoria gramatical | Definició |
|---|---|---|---|---|
| Consonants | impyisi | imfyisi | Substantiu Plural | hiena, xacal |
| (kw)anga | (kw)anka | Verb | animadversió, odi | |
| amagambo | amajambo | Substantiu plural | paraules | |
| umunsi | umusi | Nom | dia, data | |
| ijosi | izosi | coll | ||
| Vocals | ibiyobe | ibiyoba | Substantiu plural | cacauets |
| (ku)yogoza | (ku)yogeza | Verb | anihilat | |
| (ku)reba | (ku)raba | veure | ||
| Vocal llarga | /-riinganira/ | /-ringanira/ | Prefix, verb | Ser d'igual llargada |
| /-pima/ | /-piima/ | mesura | ||
| /-sáagura/ | /-sáaguura/ | ser en excés | ||
| To | /umukonó/ | /umukóno/ | Nom | signatura |
| /mugufí/ | /mugúfi/ | Adjectiu | curt | |
| /ikiguzí/ | /ikigúzi/ | Nom | preu, valor | |
| Formació | nyirabukwe | inabukwe | Nom | mother-in-law |
| nyirakuru | inakuru | àvia¹ | ||
| Mixt | umugati | umukate | Nom | Pa |
| ¹ Tant en Kinyarwanda com en Kirundi, nyogokuru és usat més habitualment com a "àvia". | ||||
Referències
[modifica]- ↑ Nationalencyklopedin "Världens 100 största språk 2007" Les 100 llengües més grans del món el 2007
Font
[modifica]- Zorc, R. David; Nibagwire, Louise. Kinyarwanda and Kirundi Comparative Grammar. Dunwoody Press, 2007, p. Preface p. iv and p. 2. ISBN 978-1-931546-32-4 [Consulta: 3 juny 2012].