Bec d'alena comú

Bec d'alena comú

Recurvirostra avosetta
Enregistrament
Dades
Pes	31,7 g
Envergadura	78 cm
Nombre de cries	3,5
Període d'incubació de l'ou	24 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22693712
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Charadriiformes
Família	Recurvirostridae
Gènere	Recurvirostra
Espècie	Recurvirostra avosetta Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Recurvirostra
Distribució
Endèmic de	santuari Tal Chhapar, Petit Rann de Kachchh, Reserva d'Asan, Parc Nacional de Nameri, llac Thol, Gajoldoba, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel, Dipor Bil i Santuari Pobitora

El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.

• Fa 40-43 cm de llargària total.
• Palmípede.
• Plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast.
• El bec llarg i característicament corbat cap amunt.
• Les potes són llargues, d'un color blau grisós i amb els dits units per una membrana interdigital.

Als Països Catalans, cria al delta de l'Ebre, a les salines de Santa Pola (Baix Vinalopó) i a Mallorca, on n'hi ha unes poques parelles al salobrar de Campos. Instal·la el niu, que és una petita depressió en el terreny, prop d'alguna planta, entre matolls de les riberes dels aiguamolls o al descobert, sobretot en llocs salabrosos o en salines. Nia en colònies que solen ser mixtes amb nius d'altres espècies, com ara xatracs, etc. L'època de cria abasta des del mes d'abril fins a l'agost. La posta té lloc entre la darreria d'abril i el començament de juliol i el seu volum és de 2 a 6 ous. Durant 23 dies, mascle i femella coven els ous. Els polls són nidífugs (a les 6 setmanes els pollets volen) i ja tenen grans potes.^[1]

Empra el bec per a furgar al llot a la recerca de petits invertebrats (insectes aquàtics, larves i petits crustacis), sempre que les aigües no tinguin més de 20-30 cm de fondària.

Viu a les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners.

Nia al nord, al centre i a l'est d'Europa, a l'oest i al centre d'Àsia, i també a la Camarga i a l'est i al sud de la península Ibèrica, sovint en colònies. És nidificant i migrador parcial als Països Catalans (a les Balears, és estrany veure'l a l'hivern). Hiverna a Àfrica i a l'Àsia meridional.

Els migrants arriben a la primavera, durant els mesos d'abril i maig. El pas tardorenc no és tan patent i té lloc a partir de juliol-agost, notable especialment al setembre.

Rep el nom de bec d'alena per la semblança del seu bec amb una eina de sabater -l'alena- que s'empra per a foradar i cosir, encara que aquesta au l'utilitza per a una altra finalitat, la de moure'l paral·lelament a la superfície de l'aigua, mitjançant la corba que fa a la punta, per atrapar les seues preses.^[2]

Va extingir-se a la Gran Bretanya a mitjans del segle xix, però hi va tornar a partir de la dècada del 1940.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• «Bec d'alena comú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Informació sobre la població d'aquesta espècie al Principat de Catalunya
• Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
• Descripció i hàbitat d'aquest ocell (francès)