Rapado (pel·lícula)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Martín Rejtman  |
| Protagonistes | |
| Producció | Martín Rejtman |
| Guió | Martín Rejtman |
| Música | Grupo Suárez Paul M. van Brugge |
| Dissenyador de so | Gabriel Coll Barberis |
| Fotografia | José Luis García (en)  |
| Muntatge | Garry Lane (en) |
| Productora | Aries Cinematográfica Argentina |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina i Països Baixos |
| Estrena | 1996 |
| Durada | 75 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     
| |
Rapado és una pel·lícula coproducció de l'Argentina i Països Baixos dramàtica estrenada l'1 d'agost de 1996 escrita i dirigida per Martín Rejtman, primer llargmetratge del director.[1]
Sinopsi
[modifica]Un adolescent omença a canviar la seva vida quan la seva motocicleta, diners i sabatilles són robats. A partir d'aquest moment, es rapa per complet i comença a obsessionar-se amb la idea de poder robar una moto similar a qualsevol persona. Els seus intents per dur a terme el robatori el porten a trobades que es disparen en diverses direccions i s'entrellacen de manera enrevessada i inesperada.
Exhibició
[modifica]La pel·lícula va ser presentada primer al Festival Internacional de Cinema de Locarno en Suïssa a l'agost de 1992, i després va ser llançada a l'Argentina l'1 d'agost de 1996.
Repartiment
[modifica]Estil
[modifica]El El director/productor Martín Rejtman va desenvolupar un estil minimalista fent aquesta pel·lícula, molt particular per a l'època. Referent al context que envoltava la producció del film, Rejtman va declarar: "Quan vaig fer Rapado, vaig sentir que el cinema argentí tenia massa diàleg, i damunt dolent. Odio els adorns, odio l'artifici, odi qualsevol cosa que sigui innecessària, perquè en realitat no hi ha res més enllà de la pantalla".[2]
Recepció de la crítica
[modifica]Pablo Suárez, crític de cinema per al Buenos Aires Herald i membre de FIPRESCI Argentina va dir que Rapado era:
| « | "...eel primer llargmetratge que va demostrar que un altre tipus de cinema era possible a l'Argentina, un capaç d'empènyer els límits. Rapat va ser un absolut oasi en una terra plagada de pel·lícules amb narratives agonitzants, sense profunditat ni inspiració genuïna, i així i tot subsidiades pel Estat en favor del Statu quo".[3] | » |
Premis
[modifica]Guanyats
[modifica]- Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina: Premis Cóndor de Plata 1997; Millor Opera Prima, Martín Rejtman.[4]
Nominacions
[modifica]- Festival Internacional de Cinema de Locarno: Leopardo dorado; Martín Rejtman; 1992.
Referències
[modifica]- ↑ Un Rejtman auténtico, Página/12
- ↑ Suárez, Pablo. New Argentine Cinema: Themes, Auteurs and Trends of Innovation, (Ediciones Tatanka, 2002). (Inglés)
- ↑ Suárez, Pablo. Ibíd.
- ↑ Clarín. «La película Sol de otoño fue la gran ganadora de la noche», 03-06-1997. [Consulta: 12 agost 2017].
