Cotorra de Kramer
Psittacula krameri | |
---|---|
Psittacula krameri krameri | |
Dades | |
Principal font d'alimentació | fruit, gra, nèctar i flor |
Envergadura | 45 cm |
Nombre de cries | 3,5 |
Període d'incubació de l'ou | 23 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22685441 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Psittaciformes |
Família | Psittaculidae |
Gènere | Psittacula |
Espècie | Psittacula krameri (Scopoli, 1769) |
Nomenclatura | |
Protònim | Psittacus krameri |
Distribució | |
La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és un ocell originari de zones tropicals d'Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970. Actualment se la pot trobar a les àrees costaneres de la província de Barcelona tot i que recentment s'ha localitzat també en àrees de l'interior, com ara la ciutat de Girona.[1] S'ha inscrit a la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.[2]
El seu nom fa honor al naturalista austríac Wilhelm Heinrich Kramer.
No s'ha de confondre aquesta espècie amb la cotorreta de pit gris o cotorra argentina, que s'està implantant també, particularment a Barcelona, i com a mínim des del 2013 també a Girona.
Descripció
[modifica]Presenta dimorfisme sexual: els mascles adult tenen un collaret fi vermell que destaca sobre el plomatge verd; les femelles i els individus immadurs dels dos sexes o bé no tenen el collaret o bé el presenten d'un color gris pàl·lid.
Distribució i expansió
[modifica]La seva àrea de distribució original era una secció d'Àfrica entre el tròpic de Càncer i l'equador (parts de Marroc, Mauritània, Senegal, Guinea Bissau, Etiòpia, Djibouti, Somàlia), i el subcontinent indi i el sud-est asiàtic (Pakistan, el Nepal, Índia, Sri Lanka, Bangladesh, Myanmar i sud-est de la Xina), però s'ha anat introduint a altres parts del món, com ara moltes parts d'Europa.[3]
Els principals nuclis reproductors a l'estat Espanyol són a Barcelona, Màlaga i València.[3] L'Institut Català d'Ornitologia fa el recompte d'individus madurs establerts a Catalunya en 180-300 individus, i considera que l'especie "sembla en expansió, tot i que el nombre d'exemplars és encara petit",[4] i per tant, a 2017, encara no ha arribat a un estat de plaga a Catalunya.
Durant la dècada del 2010, aquesta au ha posat en perill d'extinció al rat penat de l'espècie Nyctalus lasiopterus, el qual habita el Parc Nacional de Doñana (Andalusia).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Girona controla que la cotorra argentina no es converteixi en una plaga a la ciutat». Diari de Girona, 27-08-2013. [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ 3,0 3,1 Fitxa de cotorra de Kramer a SEO/Birdlife, 2008 o adaptacions posteriors, (castellà). [Accedit 2017-04-24].
- ↑ Fitxa de cotorra de Kramer al Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, Institut Català d'Ornitologia (ICO), 2017. [Accedit 2017-04-24].
- ↑ Hernández-Brito, Dailos; Carrete, Martina; Ibáñez, Carlos; Juste, Javier; Tella, José L. «Nest-site competition and killing by invasive parakeets cause the decline of a threatened bat population». Royal Society Open Science, 5, 5, 09-05-2018, pàg. 172477. DOI: 10.1098/rsos.172477.