Praxedis de Roma

Praxedis de Roma

Pintura de Jan Vermeer, ca. 1655
Biografia
Naixement	Praxedis segle I Roma
Mort	21 juny 165 (Gregorià) Roma
Sepultura	Santa Prassede (Roma)
Religió	Església primitiva
Període	Imperi Romà
verge i màrtir
santa
Celebració	Catolicisme
Pelegrinatge	Santa Prassede (Roma)
Festivitat	21 de juliol
Iconografia	Noia jove, recollint la sang dels màrtirs amb una esponja; amb una esponja que raja sang
Patrona de	Petra (Mallorca)
Família
Pare	Pudent de Roma
Germans	Pudenciana de Roma

Praxedis (Roma, segle II - ca. 160?) va ésser una jove cristiana, màrtir per la fe. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Se sap molt poc de la seva vida. Segons la tradició, era una jove, filla de sant Pudent de Roma (fill al seu torn de santa Priscil·la), "amic dels apòstols" i germana de santa Pudenciana. Les dues germanes, amb el prevere Pastor i el papa Pius I (140–154), van construir un presbiteri a la casa del seu pare, on començaren a batejar pagans. Pudenciana morí als setze anys, potser martiritzada, i va ésser sebollida amb el seu pare a les catacumbes de Priscil·la, a la via Salaria.

Com a cristiana, tenia cura dels cristians perseguits, els amagava a casa, visitava els empresonats i sebollia els morts. Va morir màrtir un 21 de juliol, sense que se'n sàpiga l'any. Va ésser sebollida amb el seu pare i la seva germana a la via Salaria.

Tot i que hi ha proves de la vida de Pudent, no n'hi ha de directes de la vida de Praxedis o Pudenciana, i hi ha historiadors que dubten de la veracitat de les fonts. La Gesta de la seva vida és tardana, obra d'un monjo del segle vi, i fantasiosa, la qual cosa fa inversemblant la història. Tot i que es neguen els detalls, és possible que existís realment, i sembla també que Pudenciana no va existir.

Les dues santes es veneraven com a màrtirs al segle vii, amb els noms de Praxedis i Potenciana, i es vinculaven al fundador de l'antiga església del titulus Pudentis o ecclesia Pudentiana. A partir d'aquí, es va creure que Pudent era el Pudent deixeble de Pere apòstol, que va viure al segle i, i Potenciana va esdevenir Pudenciana i es va considerar filla seva i, per tant, Praxedis n'hauria d'ésser la germana i també filla de Pudent. Possiblement, Pudenciana no existí mai, i és una interpretació errònia de la denominació de l'església pudenciana (església de Pudent), que en denominar-se ecclesia sancta Pudentiana va pensar-se, amb el temps, que estava dedicada a una santa, quan "Pudentiana" no era més que un adjectiu.

A s'Almudaina de Palma s'hi guarda el cos de la santa a la capella de santa Aina.

• 
  Pintura d'Antonio Gherardi, s. XVII
• 
  Pintura de Simone Pignoni, ca. 1650 (París, Louvre)
• 
  Santes Agnès, Pudenciana i Praxedis, mosaic del segle ix (Roma, Santa Prassede)
• 
  Cripta de S. Praxedis, amb els sarcòfags

Al lloc on havia estat casa seva i el presbiteri, es va aixecar una església, la de Santa Prassede, on van ésser portades les relíquies quan va ésser reedificada cap a l'any 822 per Pasqual I.

Es deia que Jaume el Conqueridor va portar durant la conquesta de Mallorca unes relíquies de la santa, i que la campanya va tenir èxit, en part, per aquest fet. Com que el rei deixà les relíquies a la ciutat, se'n convertí en la patrona i hi és anomenada Pixedis o Prixedis.^[1]

• Pudenciana de Roma
• Praxedis

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Praxedis de Roma

• Catholic Online
• Santi, beati e testimoni. "Santa Prassede".
• Los huesos de Santa Práxedes