[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Pelegrí Lluís Llorens i Raga

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPelegrí Lluís Llorens i Raga
Biografia
Naixement1903 Modifica el valor a Wikidata
Catarroja (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
Mort1976 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Cronista Catarroja
1952 –
Cronista Montcada
1950 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, cronista, professor, arxiver, erudit Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Pelegrí Lluís Llorens i Raga (Catarroja, Horta Sud, 1903 - València, 1976) fou un sacerdot, arxiver, professor, cronista i erudit valencià.[1][2]

Fou ordenat sacerdot el 1926, i l'any 1953 obtingué per oposició la plaça d'arxiver de la seu de Sogorb, a l'Alt Palància, on s'encarregà de reorganitzar la biblioteca i l'arxiu. Exercí com a professor d'història universal i d'art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, i fou cronista oficial de Montcada de l'Horta des de 1950, i de Catarroja des de 1952. Ocupà el càrrec de director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972. A més, fou acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat.[1][3]

La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l'època foral. Els seus estudis, imbuïts del nacionalcatolicisme falangista posterior a la Guerra Civil espanyola, en el qual milità ideològicament, li feren prendre partit, al llarg de la seva obra, per posicions conservadores, antidemocràtiques i ideològicament pròximes al franquisme. Això no obstant, elaborà una història neopositivista basant-se en els documents d'arxiu, malgrat els greus errors de transcripció de documents, d'interpretació, etc.[1]

Publicacions [1]

[modifica]
  • La ciudad de Moncada. Ensayo histórico (1950)
  • La Catedral de Valencia y el culto a María Santísima (1956)
  • Los moriscos y la parroquia de San Pedro de la ciudad de Segorbe (1958)
  • Presencia histórica de la Sede de Segorbe en el Reino de Valencia (1960)
  • Inés de Moncada. Estudio biográfico (1960), La villa de Catarroja (1967)
  • Catálogo de pergaminos del Archivo de Segorbe (1968)
  • El códice del Compromiso de Caspe, existente en el Archivo de la catedral de Segorbe. Diario del proceso (1968)
  • Inventario de los fondos del Archivo Histórico de la Catedral de Segorbe (1970)
  • La Orden de Montesa en el Reino de Valencia durante el siglo XIV (1970)
  • El obispo mártir. Perfil biográfico de monseñor doctor Manuel Irurita y Almandoz (1972)
  • Episcopologio de la Diócesis de Segorbe-Castellón (1973)
  • Vila y Baronía de Masalavés (1976)
  • Restos de la dominación árabe en Valencia (inèdit), premiat als Jocs Florals de Manises del 1946
  • Bibliografía del M. I. Sr. D. José Sanchis y Sivera (inèdit), premi extraordinari del Centre de Cultura Valenciana del 1946.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Olmos i Tamarit, Vicent S. «Pelegrí Lluís Llorens i Raga». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 9 juliol 2020].
  2. ↑ «Pelegrí Lluís Llorens i Raga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Troyano Viedma, José Manuel. «VIII. Cronistas Oficiales de las comunidades autónomas de Murcia y de Valencia». Real Asociación Española de Cronistas Oficiales. [Consulta: 10 juliol 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Cabanes, M. Pelegrí-Lluís Llorens i Raga”, Catàleg biobibliogràfic d'autors catarrogins. 2000: Ajuntament de Catarroja. 
  • Olmos, V.; López, A. Pelegrí-Lluís Llorens i Raga. La Riba. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pelegrí_Lluís_Llorens_i_Raga&oldid=32864686»