Passeig de Sant Joan
 Font d'Hèrcules a la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega  | |
| Tipus | carrer |
|---|---|
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) |
Interseccions Ronda de Sant Pere
Travessera de Gràcia Gran Via de les Corts Catalanes plaça de Tetuan passeig de Lluís Companys carrer d'Ausiàs Marc carrer de Casp carrer de la Diputació carrer del Consell de Cent carrer d'Aragó carrer de València plaça de Mossèn Jacint Verdaguer carrer de Provença carrer del Rosselló carrer de Còrsega carrer de la Indústria | |
 Traçat de la via | |
El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot. Comença al Passeig de Lluís Companys i acaba a la Travessera de Gràcia.
Història
[modifica]És una de les vies principals (núm. 35) del Pla Cerdà, amb 50 metres d'amplada i de la mateixa categoria que la Gran Via de les Corts Catalanes, amb la que es creua a la plaça de Tetuan, que en seria el node central. Deu el seu nom a l'antic passeig de Sant Joan, o passeig de l'Esplanada, que desaparegué en ser urbanitzada l'esplanada de la Fortalesa de la Ciutadella (vegeu Urbanització del Born). En el tram entre l'Avinguda Diagonal i la Travessera de Gràcia ha tingut altres noms: García Hernández; República; Torrent dels Garrofers; Torrent del Malecó.
Edificis i monuments d'interès
[modifica]- Biblioteca Pública Arús, que custodia el fons de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
- Església del convent de les Saleses, de Joan Martorell i Montells (1882-1885).
- Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, de Josep Maria Pericas i Morros (1924).
- Palau Macaya, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1901).
- Font d'Hèrcules, la més antiga de la ciutat de Barcelona.[1]
- Monument a Josep Anselm Clavé, obra de l'escultor Manel Fuxà i Leal i l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (1888).
Prop de la cruïlla amb la Diagonal hi havia el Museu del Clavegueram, obert el 1993 però tancat l'any 2000.[2]
Vegeu també
[modifica]- Hodonímia de Barcelona
- Història de Barcelona
- Urbanisme de Barcelona
- Arquitectura de Barcelona
- Art públic de Barcelona
Referències
[modifica]
- ↑ «El óxido se come la fuente ornamental más antigua de Barcelona». La Vanguardia, 08-01-2010. Arxivat de l'original el 10-1-2010.
- ↑ «El Museu del Clavegueram, encallat i abandonat». Betevé, 08-02-2011. [Consulta: 11 gener 2013].