[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Política pública

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Polítiques públiques)

La política pública és una proposta institucionalitzada o un conjunt decidit d'elements com lleis, reglaments, directrius i accions[1][2] per resoldre problemes rellevants i del món real, guiada per una determinada concepció[3] i implementada a través de programes. La política pública es pot considerar com la suma de les activitats directes i indirectes d'un govern[4] i s'ha conceptualitzat de diverses maneres.

Les polítiques públiques poden ser creades i promulgades normalment per un govern, però també es poden dur a terme per organitzacions sense ànim de lucre[5] o fetes juntament amb comunitats o ciutadans,[6][7] que poden incloure possibles experts,[8][9][10] científics, enginyers i parts interessades o experts en dades que volen utilitzar els resultats.[11][12] En aquest procés polític hi participen molts actors com polítics electes, líders de partits polítics, grups de pressió, funcionaris, professionals públics, jutges, organitzacions no governamentals, agències internacionals, experts acadèmics, periodistes i fins i tot de vegades ciutadans que es veuen a si mateixos com els receptors passius de la política”.[13]

Una manera popular d'entendre i participar en les polítiques públiques és a través d'una sèrie d'etapes conegudes com "el cicle de les polítiques", que va ser discutida per primera vegada pel politòleg Harold Lasswell al seu llibre The Decision Process: Seven Categories of Functional Analysis, publicat el 1956. La caracterització d'etapes particulars pot variar, però una seqüència bàsica és l'establiment de l'agenda, la formulació de polítiques, la legitimació, la implementació i l'avaluació. "Divideix el procés polític en una sèrie d'etapes, des d'un punt de partida teòric en què els responsables polítics comencen a pensar en un problema polític fins a un punt final teòric en què s'ha implementat una política i els responsables polítics pensen en l'èxit que ha tingut abans de decidir quines accions prendre després".[14]

Els funcionaris considerats com a responsables polítics tenen la responsabilitat de reflectir els interessos de les diverses parts interessades. El disseny de polítiques implica un esforç conscient i deliberat per definir objectius polítics i manejar-los instrumentalment. Els acadèmics i altres experts en estudis polítics han desenvolupat una sèrie d'eines i enfocaments per ajudar en aquesta tasca.

Concepte

[modifica]

El concepte, segons diversos acadèmics, es pot entendre com el següent:

  • Dye (1992) defineix la política pública com «tot allò que els governs decideixen fer o no fer».[15]
  • Aguilar Villanueva (1996), per part seva, assenyala que una política pública és «en suma: a) el disseny d'una acció col·lectiva intencional, b) el curs que efectivament pren l'acció com a resultat de les moltes decisions i interaccions que comporta i, en conseqüència, c) els fets reals que l'acció col·lectiva produeix».[16]
  • José Luis Méndez Martínez (1993) esmenta que una política pública és un paquet d'accions relacionades que, d'acord amb una estratègia, involucra certa seqüència i recursos per tal de complir certs objectius fixats per l'Estat en funció d'un diagnòstic i dirigits a resoldre un problema o proveir un bé públic. En aquest sentit, tindria sis elements bàsics com a mínim: 1) el problema, 2) el diagnòstic, 3) la solució, 4) l'estratègia, 5) els recursos i 6) l'execució.[17] Aquest autor diferencia una política pública d'altres conceptes, com ara decisió o proposta pública.[18]
  • Oszlak i O'Donnell (1981) sostenen que “...les polítiques estatals (o públiques) són un conjunt d'accions o omissions que manifesten una modalitat d'intervenció determinada de l'Estat en relació amb una qüestió que concita l'atenció, interès o mobilització d'altres actors de la societat civil”.[19]
  • Frohock (1979) considera que una política pública és una pràctica social i no un esdeveniment singular o aïllat ocasionat per la necessitat de reconciliar demandes conflictives o establir incentius d'acció col·lectiva entre els qui comparteixen metes, però troben irracional cooperar amb altres.[20]
  • Kraft i Furlong (2006) plantegen que una política pública és un curs d'acció o d'inacció governamental, en resposta a problemes públics: «Les polítiques públiques no només reflecteixen els valors més importants d'una societat, sinó també el conflicte entre valors. Les polítiques deixen de manifest a quin dels molts diferents valors, se li assigna la prioritat més alta en una determinada decisió» .[21]
  • Denhi Rosas Zárate (2014) defineix la política pública com aquella lògica racional, cristal·litzada en una manifestació politicoadministrativa i social, resultat d'un intent de definir i estructurar una base per actuar o no actuar, per part del govern amb altres actors (empresaris, societat civil, associacions privades, dones, joves, persones adultes grans, persones amb discapacitat, indígenes, migrants, etc.), els quals es troben interrelacionats en un moment i un lloc específic.

Aproximacions teòriques

[modifica]

Aquestes definicions, segons Alford i Friedland, tendeixen a derivar-se dels principals corrents teòrics per a l'anàlisi de les polítiques públiques.[22][23] Aquests corrents són la pluralista, la dirigencial i la classista. La comparació mostra les seves característiques principals, però també n'hi ha d'altres que es detallen a continuació:

  • Pluralista: aquest enfocament no sempre és possible d'utilitzar; requereix àmplia estabilitat política i participació ciutadana.
  • Dirigencial: s'enfoca a les organitzacions, entre elles, l'Estat i les institucions internes, però també organitzacions externes a l'Estat. S'assumeix que les elits influeixen en les interaccions de les organitzacions.
  • Classista: s'enfoca a la relació entre el capitalisme, l'Estat i la democràcia; per això, és particularment útil quan el capitalisme limita l'eficàcia de la democràcia a la racionalitat i autonomia de la burocràcia estatal.
Aspectes conceptuals i metodològics [23][22]
Pluralista Dirigencial Classista
Nivell d'anàlisi Individual Organitzacional Social
Relacions polítiques Interaccions i intercanvis Conflicte organitzacional Lluita de classes
Relacions funcionals Sistema social integrat Estructures racionalitzades Mètode de producció
Mètode Processos interrelacionats en sistemes oberts Causes dominants dins de les estructures Relacions contradictòries dins una totalitat
Procés social central Diferenciació en una societat que es modernitza Racionalització d'una manera de dominació en una societat que s'industrialitza Acumulació de manera capitalista de producció
Dimensió clau de la societat La cultura (valors) Allò polític (el poder) Allò econòmic (la classe)
Relació entre Estat i societat Independent i, alhora, cooperativa i tensa Interorganitzacional i, alhora, subjecta a autoritat i conflicte Institucional i, alhora, hegemònica i portadora de crisi
Aspecte clau de l'Estat Democràtic Burocràtic Capitalista

Disciplina acadèmica

[modifica]
El campus CIGI de Waterloo, a Ontario, és la seu de la Balsillie School of International Affairs
L'edifici de la Blavatnik School of Government al Walton Street, fundada el 2010 per la Universitat d'Oxford a Anglaterra

Com a disciplina acadèmica, la política pública incorpora elements de molts camps i conceptes de les ciències socials, com ara l'economia, la sociologia, l'economia política, la política social, l'avaluació de programes, l'anàlisi de polítiques i la gestió pública, tot aplicat a problemes d'administració, gestió, i operacions.[24] Al mateix temps, l'estudi de les polítiques públiques és diferent de la ciència política o l'economia, en el seu enfocament en l'aplicació de la teoria a la pràctica. Mentre que la majoria dels graus de polítiques públiques són de màster, hi ha diverses universitats que ofereixen formació de grau en polítiques públiques. Les institucions destacades inclouen:

Tradicionalment, l'àmbit acadèmic de les polítiques públiques es va centrar en la política interior. No obstant això, l'onada de globalització econòmica que es va produir a finals del segle XX i principis del XXI va crear la necessitat d'un subconjunt de polítiques públiques centrades en la governança global, especialment pel que fa a qüestions que transcendeixen les fronteres nacionals com ara el canvi climàtic, el terrorisme, la proliferació de l'energia nuclear i el desenvolupament econòmic.[25] En conseqüència, moltes escoles de polítiques públiques tradicionals van haver d'ajustar els seus currículums per adaptar-se millor a aquest nou panorama polític, així com desenvolupar currículums completament nous.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «What is Public Policy?» (en anglès britànic). [Consulta: 12 octubre 2022].
  2. ↑ «What is Public Policy? Why It's Important? | UoPeople», 01-06-2021. [Consulta: 12 octubre 2022].
  3. ↑ Lassance, Antonio (en anglès) SSRN [Rochester, NY], 10-11-2020. DOI: 10.2139/ssrn.3727996.
  4. ↑ Peters, B. Guy. American Public Policy: Promise and Performance (en anglès). CQ Press, 2 agost 2018. ISBN 978-1-5063-9957-7. 
  5. ↑ Rinfret, Sara; Scheberie, Denise; Pautz, Michelle. «Chapter 2: The Policy Process and Policy Theories». A: Public Policy: A Concise Introduction. SAGE Publications, 2018, p. 19–44. ISBN 978-1-5063-2971-0. 
  6. ↑ Bovaird, Tony; Loeffler, Elke. User and Community Co-production of Public Services and Public Policies through Collective Decision-making: the Role of Emerging Technologies [Consulta: 12 octubre 2022]. 
  7. ↑ Brandsen, Taco; Steen, Trui; Verschuere, Bram. «Co-Creation and Co-Production in Public Services: Urgent Issues in Practice and Research». A: Co-Production and Co-Creation [Consulta: 12 octubre 2022]. 
  8. ↑ Blomkamp, Emma «The Promise of Co-Design for Public Policy: The Promise of Co-Design for Public Policy» (en anglès). Australian Journal of Public Administration, 77, 4, 12-2018, pàg. 729–743. DOI: 10.1111/1467-8500.12310.
  9. ↑ Deroubaix, J. F. «The co-production of a "relevant" expertise – administrative and scientific cooperation in the French water policies elaboration and implementation since the 1990s» (en anglès). Hydrology and Earth System Sciences, 12, 4, 26-08-2008, pàg. 1165–1174. Bibcode: 2008HESS...12.1165D. DOI: 10.5194/hess-12-1165-2008. ISSN: 1027-5606.
  10. ↑ Morgan, M. Granger «Use (and abuse) of expert elicitation in support of decision making for public policy» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 111, 20, 20-05-2014, pàg. 7176–7184. Bibcode: 2014PNAS..111.7176M. DOI: 10.1073/pnas.1319946111. ISSN: 0027-8424. PMC: 4034232. PMID: 24821779.
  11. ↑ Council, National Research; Education, Division of Behavioral and Social Sciences and; Policy, Committee on the Use of Social Science Knowledge in Public. Using Science as Evidence in Public Policy (en anglès). National Academies Press, 31 octubre 2012. ISBN 978-0-309-26164-7. 
  12. ↑ Ritter, Alison «How do drug policy makers access research evidence?» (en anglès). International Journal of Drug Policy, 20, 1, 01-01-2009, pàg. 70–75. DOI: 10.1016/j.drugpo.2007.11.017. ISSN: 0955-3959. PMID: 18226519.
  13. ↑ Hill, Michael. The public policy process. 8th. Milton: Taylor & Francis Group, 2021, p. 4. 
  14. ↑ Cairney, Paul. Understanding public policy: Theories and issues. Bloomsbury Publishing Plc., 2019, p. 26. 
  15. ↑ Dye, Thomas R. (2008): Understanding Public Policies, 12th Edition, Pearson Prentice Hall, New Jersey.
  16. ↑ Aguilar Villanueva, Luis. (1994) Estudio introductorio, en Aguilar Villanueva, L. (ed.) Problemas públicos y agenda de gobierno, México, Editorial Miguel Ángel Porrúa.
  17. ↑ Méndez Martínez, José Luis. «La política pública como variable dependiente : hacia un análisis más integral de las políticas públicas.» (en espanyol de Mèxic) p. 122-123. Revista Foro Internacional, v. 33, no. 1 (131) (ene.-mar. 1993), El Colegio de México, 1993.
  18. ↑ Méndez Martínez, José Luis. «Políticas públicas. Enfoque estratégico para América Latina.» (en espanyol de Mèxic). FCE- El Colegio de México., 2020.
  19. ↑ OSZLAK, O. y O´DONNELL, G., “Estado y políticas estatales en América Latina: hacia una estrategia de investigación”, en Centro de Estudios de Estado y Sociedad (CEDES), Buenos Aires, 1981.
  20. ↑ Frohock, F. M. (1979). Public policy: Scope and logic. Prentice Hall.
  21. ↑ Kraft, Michael; Furlong, Scott (2006): Public Policy: Politics, Analysis and Alternatives, 2nd ed., CQ Press, Washington, DC.
  22. ↑ 22,0 22,1 Alford, R.; Friedland Los Poderes de la Teoría (en castellà). Buenos Aires: Manantial, 1991. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Zeller, Norberto «Políticas públicas : marco conceptual metodológico para el estudio de las políticas públicas». INAP, 2007.
  24. ↑ Pellissery, Sony «Public Policy». The SAGE Encyclopedia of World Poverty. Sage, 2015.
  25. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2012-04-26. [Consulta: 29 novembre 2011].
  26. ↑ Stone, Diane. "Global public policy, transnational policy communities, and their networks". Policy Studies Journal 36, no. 1 (2008): 19–38
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Política_pública&oldid=33008377»