[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Stephen Langton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaStephen Langton

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1150 Modifica el valor a Wikidata
Lincolnshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1228 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Sussex (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Canterbury Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Canterbury
juny 1207 – 9 juliol 1228
← Hubert Walter (en) TradueixRichard le Grant (en) Tradueix →
Cardenal
1205 (Gregorià) – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAnglesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, sacerdot catòlic, bisbe catòlic romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPere Cantor Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióInnocenci III Modifica el valor a Wikidata
Bronze de Stephen Langton

Stephen Langton (c. 1150 - 9 de juliol de 1228) fou un teòleg, cardenal i arquebisbe de Canterbury entre el 1207 i el 1228.

Fou nomenat arquebisbe de Canterbury; tanmateix, el rei Joan sense Terra no acceptà el seu nomenament, per la qual cosa hagué de passar sis anys a l'exili a França. Allà compongué el text Veni, Sancte Spiritus, que més endavant es convertí en la seqüència de Pentecosta. A la seva tornada de l'exili i davant les arbitrarietats del rei, reuní el juny de 1215 els nobles a Runnymeade per debatre'n la situació. Allà s'hi redactà un document que reglava els drets bàsics sobre els imposts, el procés degut per als acusats de crims i la protecció legal per a l'Església. El document es coneix com la Carta Magna.

Stephen Langton introduí la divisió de la Bíblia en capítols i versicles, tal com es coneix avui.

Bibliografia

[modifica]
  • F. M. Powicke: Stephen Langton. Oxford 1928.
  • G. Lacombe: The Questions of Cardinal Stephen Langton. In: The Scholasticism. Vol. 3, 1929, S. 1–18, 113–158 (el segon article està redactat i signat conjuntament per G. Lacombe A. Landgraf)