Silvanita
 Silvanita | |
|---|---|
 Silvanita de Sacarîmb, Hunedoara, Romania  | |
| Fórmula química | (Au,Ag)₂Te₄ |
| Epònim | tel·luri |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.04 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | massiu a cristal·lí |
| Massa molar | 429.89 gm |
| Color | blanc argent amb tonalitats groguenques |
| Exfoliació | {010} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris acer |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 8,2 |
| Densitat | 8,1 |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | no |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Syv |
| Referències | [1] |
La silvanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1835 en una mina de Baia de Arieş del districte d'Alba, a la regió de Transsilvània (Romania), sent nomenada així per Louis Albert Necker de Sausaure en honor d'aquesta regió.
Característiques
[modifica]La silvanita és un tel·lurur d'or i argent, fàcilment fusible i soluble en àcids. A més dels elements de la seva fórmula, (Au,Ag)₂Te₄, sol portar com impureses: antimoni, plom, coure i níquel. Cristal·litza en el sistema monoclínic, sent l'hàbit cristal·lí massiu el més freqüent. Pot ser extreta en les mines com a mena minoritària de plata i or. És molt similar a la krennerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silvanita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaïta, melonita, merenskyita, moncheïta, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita, molibdenita i tungstenita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba més comunament en filons hidrotermals de baixa temperatura, tot i que també en dipòsits de mitjana i alta temperatura, on típicament és un dels últims minerals que es formen. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, calaverita, krennerita, altaïta, hessita, petzita, acantita, pirita, galena, esfalerita, calcopirita, quars, calcedònia o fluorita.
Referències
[modifica]