De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sergi Bruguera i Torner (Barcelona, 16 de gener de 1971) és un extennista professional català. Va destacar fonamentalment sobre superfícies lentes com demostra el fet de guanyar dos Roland Garros consecutius (1993 i 1994).[1] Posteriorment va aconseguir la medalla d'argent als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, perdent la final davant Andre Agassi.[2] El 1997 va ser sorprès per l'aleshores desconegut Gustavo Kuerten a la final de Roland Garros.[3] Va ser el primer d'una reeixida generació de tenistes pertanyents a l'àmbit lingüístic català sobre superfícies lentes, protagonitzada també per: Carles Moyà, Albert Costa, Juan Carlos Ferrero i Rafael Nadal.[4]
Llegenda (pre/post 2009)
|
Grand Slams (2−1)
|
Jocs Olímpics Argent (1)
|
Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−0)
|
ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (2−3)
|
ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (0−4)
|
ATP International Series / ATP World Tour 250 (10−12)
|
|
Títols per superfície
|
Dura (1−4)
|
Gespa (0−0)
|
Terra batuda (13−15)
|
Moqueta (0−2)
|
|
Resultat
|
Núm.
|
Data
|
Torneig
|
Superfície
|
Oponent
|
Marcador
|
Finalista
|
1.
|
9 de juliol de 1990
|
Gstaad, Suïssa
|
Terra batuda
|
Martín Jaite
|
3−6, 7−6(5), 2−6, 2−6
|
Finalista
|
2.
|
10 de setembre de 1990
|
Ginebra, Suïssa
|
Terra batuda
|
Horst Skoff
|
6−7(8), 6−7(4)
|
Guanyador
|
1.
|
1 d'abril de 1991
|
Estoril, Portugal
|
Terra batuda
|
Karel Nováček
|
7−6(7), 6−1
|
Finalista
|
3.
|
8 d'abril de 1991
|
Barcelona, Espanya
|
Terra batuda
|
Emilio Sánchez Vicario
|
4−6, 6−7(7), 2−6
|
Guanyador
|
2.
|
22 d'abril de 1991
|
Montecarlo, Mònaco
|
Terra batuda
|
Boris Becker
|
5−7, 6−4, 7−6(6), 7−6(4)
|
Finalista
|
4.
|
8 de juliol de 1991
|
Gstaad (2)
|
Terra batuda
|
Emilio Sánchez Vicario
|
1−6, 4−6, 4−6
|
Guanyador
|
3.
|
30 de setembre de 1991
|
Atenes, Grècia
|
Terra batuda
|
Jordi Arrese
|
7−5, 6−3
|
Finalista
|
5.
|
5 d'abril de 1992
|
Estoril
|
Terra batuda
|
Carles Costa
|
6−4, 2−6, 2−6
|
Guanyador
|
4.
|
27 d'abril de 1992
|
Madrid, Espanya
|
Terra batuda
|
Carles Costa
|
7−6(6), 6−2, 6−2
|
Guanyador
|
5.
|
6 de juliol de 1992
|
Gstaad
|
Terra batuda
|
Francisco Clavet
|
6−1, 6−4
|
Finalista
|
6.
|
14 de setembre de 1992
|
Bordeus, França
|
Dura
|
Andrí Medvèdev
|
3−6, 6−1, 2−6
|
Guanyador
|
6.
|
28 de setembre de 1992
|
Palerm, Itàlia
|
Terra batuda
|
Emilio Sánchez Vicario
|
6−1, 6−3
|
Finalista
|
7.
|
5 d'octubre de 1992
|
Atenes
|
Terra batuda
|
Jordi Arrese
|
5−7, 0−3, retirada
|
Finalista
|
8.
|
8 de febrer de 1993
|
Milà, Itàlia
|
Moqueta (i)
|
Boris Becker
|
3−6, 3−6
|
Finalista
|
9.
|
5 d'abril de 1993
|
Barcelona (2)
|
Terra batuda
|
Andrí Medvèdev
|
7−6(7), 3−6, 5−7, 4−6
|
Guanyador
|
7.
|
19 d'abril de 1993
|
Montecarlo (2)
|
Terra batuda
|
Cédric Pioline
|
7−6(2), 6−0
|
Finalista
|
10.
|
26 d'abril de 1993
|
Madrid
|
Terra batuda
|
Stefan Edberg
|
3−6, 3−6, 2−6
|
Guanyador
|
8.
|
24 de maig de 1993
|
Roland Garros, França
|
Terra batuda
|
Jim Courier
|
6−4, 2−6, 6−2, 3−6, 6−3
|
Guanyador
|
9.
|
5 de juliol de 1993
|
Gstaad (2)
|
Terra batuda
|
Karel Nováček
|
6−3, 6−4
|
Guanyador
|
10.
|
2 d'agost de 1993
|
Praga, República Txeca
|
Terra batuda
|
Andrei Chesnokov
|
7−5, 6−4
|
Guanyador
|
11.
|
13 de setembre de 1993
|
Bordeus
|
Dura
|
Diego Nargiso
|
7−5, 6−2
|
Finalista
|
11.
|
27 de setembre de 1993
|
Palerm
|
Terra batuda
|
Thomas Muster
|
6−7(2), 5−7
|
Finalista
|
12.
|
6 de febrer de 1994
|
Dubai, Emirats Àrabs Units
|
Dura
|
Magnus Gustafsson
|
4−6, 2−6
|
Finalista
|
13.
|
18 d'abril de 1994
|
Montecarlo
|
Terra batuda
|
Andrí Medvèdev
|
5−7, 1−6, 3−6
|
Finalista
|
14.
|
25 d'abril de 1994
|
Madrid (2)
|
Terra batuda
|
Thomas Muster
|
2−6, 6−3, 4−6, 5−7
|
Guanyador
|
12.
|
23 de maig de 1994
|
Roland Garros (2)
|
Terra batuda
|
Alberto Berasategui
|
6−3, 7−5, 2−6, 6−1
|
Guanyador
|
13.
|
4 de juliol de 1994
|
Gstaad (3)
|
Terra batuda
|
Guy Forget
|
3−6, 7−5, 6−2, 6−1
|
Guanyador
|
14.
|
1 d'agost de 1994
|
Praga (2)
|
Terra batuda
|
Andrí Medvèdev
|
6−3, 6−4
|
Finalista
|
15.
|
15 de maig de 1995
|
Roma, Itàlia
|
Terra batuda
|
Thomas Muster
|
6−3, 6−7(5), 2−6, 3−6
|
Finalista
|
16.
|
23 de juliol de 1996
|
Jocs Olímpics, Atlanta, Estats Units
|
Dura
|
Andre Agassi
|
2−6, 3−6, 1−6
|
Finalista
|
17.
|
24 de febrer de 1997
|
Milà (2)
|
Moqueta (i)
|
Goran Ivanišević
|
2−6, 2−6
|
Finalista
|
18.
|
20 de març de 1997
|
Miami, Estats Units
|
Dura
|
Thomas Muster
|
6−7(6), 3−6, 1−6
|
Finalista
|
19.
|
26 de maig de 1997
|
Roland Garros
|
Terra batuda
|
Gustavo Kuerten
|
3−6, 4−6, 2−6
|
Finalista
|
20.
|
21 de juliol de 1997
|
Umag, Croàcia
|
Terra batuda
|
Félix Mantilla
|
3−6, 5−7
|
Finalista
|
21.
|
24 de juliol de 2000
|
San Marino, San Marino
|
Terra batuda
|
Álex Calatrava
|
6−7(7), 6−1, 4−6
|
Llegenda (pre/post 2009)
|
Grand Slams (0−0)
|
Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−0)
|
ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (1−0)
|
ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (0−0)
|
ATP International Series / ATP World Tour 250 (2−0)
|
|
Títols per superfície
|
Dura (0−0)
|
Gespa (0−0)
|
Terra batuda (3−0)
|
|
- ↑ Muntañola, María Teresa «Evolución del deporte del tenis». Apunts: Educación física y deportes, 44, 1996, pàg. 12–18. ISSN: 2014-0983.
- ↑ Jones, M. «ATP. Bruguera: “No me dejó contento saber que Agassi me ganó el oro olímpico haciendo trampas”» (en castellà). El Imparcial, Sábado 16 enero 2021. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ Izquierdo, José. «Roland Garros 1997: Cuando Kuerten conquistó el corazón de París» (en espanyol europeu). Cadena Ser, 16-08-2015. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ Suñé, Albert. «Tennis». A: Enciclopèdia de l'esport català. Enciclopèdia Catalana, p. 2012-2014. ISBN 9788441221062.