Sentmenat

Sentmenat

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Epònim	Menna d'Egipte
Localització
41° 36′ 31″ N, 2° 08′ 09″ E / 41.608638°N,2.135767°E / 41.608638; 2.135767
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Occidental
Capital	Sentmenat
Població humana
Població	9.474 (2023) (328,96 hab./km²)
Llars	57 (1553)
Gentilici	Sentmenatenc, sentmenatenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	28,8 km²
Altitud	207 m
Limita amb	Sant Llorenç Savall Polinyà Sabadell Palau-solità i Plegamans Caldes de Montbui Castellar del Vallès
Identificador descriptiu
Codi postal	08181
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08267
Codi IDESCAT	082671
Lloc web	sentmenat.cat

Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

• Llista de topònims de Sentmenat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Sentmenat és una petita vila situada en el Vallès Occidental (Catalunya). El seu terme, de 28,6 km² d'extensió, es divideix en dues parts força diferenciades: la muntanya, amb boscos de pins i alzines, i la plana, amb camps de conreus.

El municipi té una població d'uns 8.652 habitants (any 2015), repartida entre el nucli del poble i les urbanitzacions de Pedra Santa, Can Canyameres, Can Vinyals, Can Costa i Can Fargues.

El principal curs d'aigua del terme és la riera de Sentmenat, que recull les aigües del Puig de la Creu (664 msnm), la muntanya de Can Fruitós, la vall d'Aiguasenosa i la Costa Llisa del Farell.

El terme té raconades de gran bellesa, com el Saltant de Guanta, la Cova del Comte, la vall de Can Senosa, la Torre Roja, el dolmen de la Serra Cavallera...

El nom del poble prové del seu patró, Sant Menna, sant egipci al qual es va dedicar una església. Està documentat al segle xii com a Sancti Minati i Sancto Minato.^[1] En els fogatges del segle xv i xvi consta com a Sentmenat, de la vegueria de Barcelona.^[2] En els primers censos del segle xix es va registrar fonèticament com Senmanat.^[3] El 1933 es va recuperar la grafia tradicional,^[4] anul·lada pel franquisme i no recuperada fins al 1983.^[5]

El 14 de gener de 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, un destacament borbònic comandat pel Comte de Montemar saquejava i incendiava Sentmenat.^[6] Nou mesos després queia Barcelona i amb ella també ho feren les institucions i les llibertats nacionals de Catalunya. Mossèn Josep Valls de Vilella es trobava a Can Senosa per batejar una filla de Gabriel Mas, un bracer de Sentmenat que s'hi havia refugiat amb la seva dona embarassada, Madrona, fugint del destacament del Comte de Montemar.

Des d'allà van ser testimonis dels saqueigs i dels incendis de Caldes de Montbui i de Sentmenat, a mans de les tropes borbòniques comandades pel comte José Carrillo de Albornoz y Montiel, tal com va relatar el vicari de la parròquia de Sant Menna, Lluís Molins:

Fou seu del Marquesat de Sentmenat.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 40 49 57 663 906 1.728 1.712 1.585 1.256 1.379

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.742 1.897 1.847 1.829 1.987 2.868 3.663 4.407 4.677 4.677

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 5.253 5.363 5.675 6.037 6.628 7.209 7.633 8.112 8.521 8.645

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 8.700 8.957 9.235 9.417 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El creixement de la població havia estat fins ara sostingut i regular, la qual cosa feia que conservés el caire típic de poble, amb un tarannà i una fesomia peculiar. Als darrers anys, però, ha experimentat un gran creixement amb diverses noves zones, abans agrícoles, i que ara s'estan urbanitzant.

El poble, format majoritàriament per cases de planta baixa i pis, començà a créixer en el vessant d'una carena; aquesta és la causa dels seus característics carrers de baixades pronunciades. Posteriorment s'anà engrandint fins a ocupar una part de la plana (barri de Can Palau) i l'altre vessant de la carena (barri de can Baixeres).

• Jaume Rovira, dibuixant.
• Jaume riera, escultor.
• Andreu Rossinyol, corrector.
• Frederic Alfonso i Orfila, poeta.
• Joan Escuer, escriptor i president de l'Amical de Mauthausen d'Espanya.
• Francesc Aday Benítez i Caraballo, futbolista.
• Carme Carbonell de Guitart (1884-[...?]), soprano.

• Geganters, Grallers i Capgrossos de Sentmenat
• Societat Coral Obrera "La Glòria Sentmenatenca"
• Radio Sentmenat
• Diables Sentcremats
• Amics del Museu Arxiu de Sentmenat
• Bastoneres de Sentmenat

L'escut és escaironat, de gules, 3 bitlletes d'argent carregades d'un mig vol abaixat d'atzur. Per timbre, una corona de marquès. Les bitlletes carregades amb un mig vol representen les armes dels barons i després marquesos de Sentmenat.

Va ser aprovat en el DOGC del 28 d'abril de 1989.^[7]

Les proporcions de la bandera són dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb tres bitlletes blanques, carregades d'una ala blava cadascuna, totes tres en la mateixa posició que en l'escut, és a dir, dues a dalt i una a baix, col·locades en el centre òptic del drap, és a dir, que l'eix del conjunt se situa a 4/9 de l'asta.

Consta aprovada al DOGC del 19 d'octubre de 1990.^[8]

El menhir de can Tarragona o menhir de can Gibert és un megàlit d'uns dos metres d'alçada. Es troba davant la masia de Can Gibert (també anomenada Can Tarragona) al camí de Sentmenat a Palau-solità i Plegamans.^[9]

• Alzina de Can Ramoneda
• Roure de Can Clapers

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sentmenat

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sentmenat

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya