[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Sandsvatn

Plantilla:Infotaula indretSandsvatn
(fo) Sandsvatn Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaSandoy Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativailles Fèroe Modifica el valor a Wikidata
Map
 61° 50′ 54″ N, 6° 49′ 10″ O / 61.84831°N,6.81958°O / 61.84831; -6.81958
Característiques
Altitud7 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat5 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície0,8 km² Modifica el valor a Wikidata

El Sandsvatn és un llac situat a l'illa de Sandoy, a les illes Fèroe. És el llac més gran que hi ha a l'illa i el tercer més gran de l'arxipèlag feroès.

L'Inni í Dal, camp de futbol del B71 Sandoy situal a l'extrem nord del llac.

Té una superfície de 0,8 km² i una profunditat màxima de 5 metres.[1] Està situat en una vall entre Skopun i Sandur, just al nord d'aquest últim. Té una forma allargada en direcció nord-sud, una amplada màxima de 700 metres i una llargada de 2 km. El Sandsvatn aboca les seves aigues a l'Atlàntic a la platja de Sandur, a través d'un curs d'aigua anomenat Niðri í Á.[2]

Al llarg de la seva riba occidental hi circula la carretera que connecta Sandur amb Skopun, des d'on hi ha un ferri que porta fins al port de ferris Gamlarætt, a l'illa de Streymoy.[3] A l'extrem nord del llac hi ha el centre escolar de l'illa i un bosc (de plantació) que va resultar molt danyat per un huracà el 1988.

El llac solia ser ric en truites, i salmons de llac. Al Sandsvatn se l'ha anomenat llac "interessant" per a l'observació d'aus.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Størstu vøtn» (en feroès). Umhvørvisstovan. Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 6 juliol 2022].
  2. «Sandsvatn» (en anglès). mapcarta.com. [Consulta: 7 juliol 2022].
  3. Andersson, 2000, p. 118.
  4. «Observer les oiseaux sur les îles Féroé, un archipel isolé dans l’Atlantique Nord» (en francès). ornithomedia.com, 18-01-2021. [Consulta: 7 juliol 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Andersson, Bernt-Olov. Färöarna: Nordatlantens paradisöar (en suec). Norberg: Reptil, 2000. ISBN 91-630-9758-3.