Nvidia
(2018) | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | negoci empresa empresa cotitzada | ||||
Indústria | indústria de semiconductors | ||||
Forma jurídica | corporació de Delaware | ||||
Història | |||||
Reemplaça | 3dfx (2001) Ageia (2008) | ||||
Creació | 5 abril 1993 | ||||
Fundador | Jen-Hsun Huang, Chris Malachowsky i Curtis Priem | ||||
Activitat | |||||
Produeix | Unitat de Procés Gràfic, joc de xips i programari | ||||
Membre de | Open Automotive Alliance autoritats de numeració de les CVE SD Association OpenPOWER Foundation joc Fundació Linux Wi-Fi Alliance Alliance for Open Media Unterhaltungssoftware Selbstkontrolle | ||||
Borsa de cotització | (NASDAQ NVDA) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Executiu en cap | Jen-Hsun Huang (1993–) | ||||
Treballadors | 13.775 (2020) | ||||
Propietat de | The Vanguard Group (8.744%). BlackRock (7.253%). Fidelity Investments (4.256%). State Street Corporation (4.001%). Jen-Hsun Huang (3.51%). | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Part de | S&P 500 (2001–) Natur-Aktien-Index (2021–) | ||||
Indicador econòmic | |||||
Capital propi | 7.471 M$ (2018) | ||||
Ingressos totals | 60.922 M$ (2023) | ||||
Benefici net | 29.760 M$ (2023) | ||||
Actius totals | 7.251 M$ (2014) | ||||
Lloc web | nvidia.com | ||||
Nvidia (ɛnˈvɪdiə;[1] NASDAQ: NVDA) és un de les majors fabricants de GPUs del mercat mundial, competint frec a frec amb AMD. Els productes més populars de Nvidia són les línies GeForce i nForce per a jocs, i la sèrie Quadro per a processament de gràfics. La seu de Nvidia és a Santa Clara, Califòrnia.
L'any 2000 va comprar l'empresa 3dfx, una de les companyies gràfiques més grans de la segona meitat dels anys 90. El 14 de desembre de l'any 2005 Nvidia va comprar ULI Electronics, i el març de 2006, Hybrid Graphics, una companyia finlandesa que desenvolupava programari per a unitats de processament gràfic i per a jocs.
Nvidia va ser fundada l'any 1993, l'any 2005 tenia 2.737 treballadors i 13.775 en 2020.[2] Amb els anys ha reduït la seva dependència dels ordinadors, augmentant la seva força en jocs, visualització professional, centres de dades i equipament per l'automoció.[3]
Suport de programari de codi obert
[modifica]Fins al 23 de setembre de 2013, Nvidia no havia publicat cap documentació per al seu maquinari,[4] el que significa que els programadors no podien escriure per a controladors de dispositius lliures i de codi obert de manera apropiada i efectiva amb els productes de Nvidia; sense recórrer a l'enginyeria inversa.
En el seu lloc web Nvidia proporciona els seus propis controladors gràfics GeForce binaris per X.Org i una biblioteca de codi obert prima que es connecta amb els nuclis de Linux, FreeBSD i Solaris i el programari de gràfics propietari. Nvidia també va proporcionar -però va deixar de donar suport- a un controlador de codi obert ofuscat que només era compatible amb l'acceleració de maquinari de dues dimensions i venia amb la distribució X.Org.[5]
Intel·ligència Artificial de NVIDIA
[modifica]GauGAN
[modifica]GauGAN és una eina amb la qual es poden crear paisatges falsos partint d'un esbós.
Aquest software fa ús de xarxes de confrontación generativa (GAN), basat en una tècnica denominada “normalització espacialment adaptativa” que és capaç de generar imatges realistes a partir d'un determinat disseny semàntic, controlat per l'usuari amb l'ús d'un programa d'edició d'imatges, on cada color actua com a representació d'un tipus d'objecte, material o ambient.[6][7][8]
StyleGAN
[modifica]StyleGAN és una xarxa de confrontació generativa (GAN) capaç de generar rostres de persones inexistents a partir d'un motor que funciona amb un algorisme de tecnologia IA.[9][10]
DIB-R
[modifica]DIB-R és un Render que empra la tecnologia Machine Learning per crear models en tres dimensions (3D) a partir d'una imatge convencional en dues dimensions (2D). Utilitza una arquitectura de codificador-descodificador, basada en una xarxa neuronal que converteix les fotografies en 2D en un mapa de característiques o en un vector, permetent així que DIB-R prevegi la forma, el color, la textura i la il·luminació de la imatge.
DIB-R ha sigut entrenat amb diversos conjunts de dades, fent ús de la unitat de processament gràfic GPU NVIDIA V100 la qual ha permès la creació d'un objecte en tres dimensions a partir d'una fotografia en menys de 100 mil·lisegons.[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ «NVIDIA Logo Guidelines at a Glance». NVIDIA.
- ↑ NVIDIA. Corporate Responsibility Report (en anglès), 2020, p. 68.
- ↑ Trefis Team. «Nvidia's Earnings Preview: Gaming, Data Center & Automotive Segments Continue To Drive Growth» (en anglès). Forbes, 11-05-2016. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Nvidia Offers to Release Public Documentation on Certain Aspects of Their GPUs», 23-09-2013. [Consulta: 24 setembre 2013].
- ↑ «nv». [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ Merino, Marcos. «Así funciona GauGAN, la herramienta de Nvidia que permite crear paisajes 'fake' a partir de simples bocetos» (en castellà), 21-03-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Naranjo, David. «GauGAN: la AI de NVIDIA convierte bocetos en paisajes fotorrealistas» (en castellà), 20-03-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Pérez, Nacho. «GauGAN, la app de NVIDIA que va a revolucionar el arte digital» (en castellà), 30-07-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Brownlee, Jason. «A Gentle Introduction to StyleGAN the Style Generative Adversarial Network» (en anglès), 18-08-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Álvarez, Raúl. «'Esta persona no existe', la inquietante web que usa inteligencia artificial para generar rostros de personas que no son reales» (en castellà), 15-02-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ García, José. «DIB-R, la nueva inteligencia artificial de NVIDIA capaz de crear modelos en 3D a partir de una simple foto» (en castellà), 11-12-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ «NVIDIA lanza DIB-R» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2019].