Müsavat

Müsavat

(az) Müsavat Partiyası
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	liberalisme panturquisme panislamisme
Història
Separat de	Hummet
Creació	1911, Bakú
Fundador	Abbasgulu Kazimzade (en) , Mahammad Ali Rasulzade (en) i Taghi Naghiyev (en)
Fusionat a	Difai Party (en) Turkic Federalist Party (en) Right Way Party (en)
Activitat
Membre de	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Freedom (en) Nostra Aliança de l'Azerbaidjan Consell Nacional de Forces Democràtiques
Governança corporativa
Seu	Bakú (Azerbaidjan)
Seu	Binagadi raion (Azerbaidjan)
Presidència	Issa Gambar (oc)
Altres
Color

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan. El nom significa "Igualtat", i va jugar un rol crucial a la República Democràtica de l'Azerbaidjan del 1918-1921.

El partit fou fundat a Bakú el 1911 fundat per Mehmet Emin Rasulzade (1884-1955), G. Sharifzadeh i A. Kiakimzade.^[1] La seva ideologia era de caràcter panislamista, panturànica i panàzeri, que edità la revista Istiklal (Independència), i que mantingué contactes amb el govern dels Joves Turcs i d'altres grups panturànics i tàtars, ja que, endemés de ser partidaris d'un Azerbaidjan independent i unit, no veien malament la unió amb Turquia sota protectorat. També criticaren els azeriyalar (defensors de l'àzeri escrit) i a Ferudin Bei Kotxarli, i proposaven la llengua turca unificada dels Joves Turcs. El 1914 els seus principals dirigents s'exiliaren cap a Turquia i des del 1915 pressionaren els turcs perquè recolzessin llurs reivindicacions. Posteriorment, el 1917 s'aliaren estratègicament amb el Daixnak armeni i amb els menxevics georgians quan es proclamà la Federació de Transcaucàsia, però el 1918 es va trencar i proclamaren la República Democràtica de l'Azerbaidjan.

Al final d'abril de 1920 els comunistes prengueren el poder i s'hi va establir una República Soviètica, que finalment el 1922 ingressà, com a part de la República Federal Soviètica de Transcaucàsia, a la Unió Soviètica.

Els líders del Müsavat van fugir a Turquia i durant molts anys el partit només va actuar a l'exterior. Rasulzade es va establir a Romania i durant els anys 1930 passà de l'occidentalisme panturànic a les simpaties pel nacionalisme alemany. Mercès als oficis del baixkir Ahmed Zeki Velidi Togan exiliats àzeris i dirigents nazis s'entrevistaren a Tabriz el 1940. Així, quan el Tercer Reich envaí l'URSS el 1941, alguns exiliats formaren part de l'Azerische Sondergruppe, dirigit pel coronel Abdurahman Fatalibeyli-Dudanginski. Aquest darrer va dirigir els principals resistents de Müsavat i altres grups a l'exili fins que fou assassinat el 1954.

A la fi dels anys vuitanta del segle xx el Müsavat es va integrar al Partit Front Popular de l'Azerbaidjan. El 1992 fou reconegut com a partit polític i registrat l'any següent, amb una ideologia panturca, panislamista i nacionalista, si bé amb tendència a una major secularització en els següents anys. Fora del Front Popular, és actualment un partit d'oposició (2004) que porta el nom de Yeni Müsavat Partiyasi (Nou Partit de la Igualtat).

La bandera del Müsavat, que era la bandera de l'Azerbaidjan blava, vermella i verda amb mitja lluna i estrella blanques, fou la utilitzada. Com que no estava regulada n'existien diversos models.