Mitilicultura

Mitilicultura (paraula derivada del llatí Mytilus, "Musclo") és l'especialització de l'aqüicultura que es dedica a la cria del musclo.

Actualment l'activitat musclaire de Catalunya es concentra al Delta de l'Ebre. A Galícia (d'on surt el 95% dels musclos d'Espanya) té el seu centre a les Ries Baixes.

• Mytilus edulis : a les costes de Bretanya i a tot el nord d'Europa,
• Mytilus galloprovincialis : costes mediterrànies d'Espanya i atlàntiques de Portugal i Galícia.

No es van produir artificialment musclos fins a principis de segle xx quan es va observar que, quan aquests mol·luscs es fixaven ells mateixos als pals emprats per a assecar les xarxes, creixien més i més aviat que els que ho feien a les roques. Els primers intents de mitilicultura es van fer a França i d'allí passaren a Catalunya d'on es van exportar les tècniques a Galícia (amb els primers assajos cap a la dècada de 1930) i l'explotació comercial a partir de meitat del segle xx.. Al principi es clavaven uns pals a la sorra perquè s'hi enganxessin espontàniament els musclos petits però resultava un sistema molt poc productiu i va ser substituït, a Catalunya, per unes boies de les que penjaven unes cordes tan llargues com permetia la fondària del mar en aquell punt. Després, també a Catalunya, es va canviar el sistema per unes caixes grans que permetien un més gran nombre de cordes. La primera estructura d'aquest tipus es va instal·lar a Tarragona l'any 1901 i es va estendre a altres punts de la costa catalana. Una innovació important va ser la de fixar artificialment els musclos petits sense esperar que ho fessin ells sols.

A mitjan segle XX les caixes van ser substituïdes per barques velles que ja no servien per pescar o per al transport, i d'aquestes barques derivarien les superfícies flotants actuals que reben el nom gallec de batea i el català de musclera.

El procés té les següents fases:

• Obtenció de la llavor (musclo petit)
• Encordat
• Preengreixament o criança
• Desdoblament
• Engreixament
• Extracció per a ser comercialitzat

Normalment els musclos petits s'obtenen de les larves que, de manera natural, es fixen a les roques costaneres. El millor moment per a recollir-los és de novembre a febrer. En aquest moment fan al voltant d'un cm de longitud o menys. És menys usual fer servir els musclets que es formen en les mateixes muscleres artificials quan s'hi posen xarxes o cordes amb aquesta intenció.

Consisteix a envoltar una corda amb la llavor aproximadament amb 1,5 kg de musclo petit per metre de corda i a la vegada s'emboliquen amb una xarxa fina que es podreix i desapareix en pocs dies quan el musclo ja s'ha fixat..

Els musclets s'alimenten del plàncton marí espontani. Es posen una tercera part de la capacitat de les cordes que pot tenir una musclera. Aquesta fase dura de 4 a 6 mesos i el musclo arriba a una mida de 4 a 5 cm.

Es treuen els musclos i es divideixen (desdoblen) fent de 2 a 3 cordes procedents d'una corda de preengreixament. A més ja queden esteses les cordes per tota la superfície de la musclera. Aquest procés es fa amb maquinària especial. S'acostuma a fer de juny a octubre.

La densitat definitiva és d'uns 40 kg de musclo per corda, les quals tornen a penjar de la musclera perquè el musclo continuï creixent durant 6-8 mesos més.

Quan el musclo arriba a la mida comercial (uns 8-10 cm) es fa l'extracció amb vaixells adaptats que recullen les cordes i les deixen a bord. En el vaixell es neteja la conquilla i es posen en sacs de malla per a portar-los al port.

Una vegada en el port els musclos, en cas de procedir de zones oficialment qualificades com contaminades, es sotmeten a un procés de depuració, els altres van directament al consumidor.

Segons la FAO el 2004, la producció mundial de musclos amb aqüicultura arriba al milió i mig de tones anuals, de les que 600.000 tones corresponen a la Xina gran part de la producció d'aquest país es destina a alimentar aqüicultura de crustacis.

La Unió Europea, produeix unes 600.000 tones de les quals gairebé la meitat corresponen a Galícia.^[1]

• Pérez Camacho, Alejandro, e outros (1999): Unidades didácticas de acuicultura. Consellería de Pesca, Marisqueo e Acuicultura, temas 11 e 12.
• Rodríguez Rodríguez, Gonzalo (2003): "La miticultura gallega desde la perspectiva de la economía social", en Revista Galega de Economía, vol. 12, núm. 1.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitilicultura

• Consello Regulador Mexillón de Galicia
• Instituto Tecnolóxico para o Control do Medio Mariño de Galicia Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine.