[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Calàndria comuna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Melanocorypha calandra)
Infotaula d'ésser viuCalàndria comuna
Melanocorypha calandra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes63 g
55 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22717285 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereMelanocorypha
EspècieMelanocorypha calandra Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 19 cm de llargària.
  • Té el bec curt i robust.
  • És de color bru fosc per sobre i blanquinós per sota.
  • Té dues taques negres molt evidents a la base del coll.

Subespècies

[modifica]
  • Melanocorypha calandra calandra
  • Melanocorypha calandra hebraica
  • Melanocorypha calandra psammochroa
  • Melanocorypha calandra gaza

Reproducció

[modifica]
Ous

En un terreny sec, i en alguna petita depressió vora una planta, la femella cova els 4 o 6 ous que ha post al març-abril i vigila els pollets que en neixen, els quals ja poden volar després de 10-12 dies. De vegades fan dues cries.

Alimentació

[modifica]

S'alimenta d'herbes, de gra i d'algun insecte.

Hàbitat

[modifica]

Als Països Catalans, pràcticament, només es troba a la Depressió Central, en terrenys oberts de camps de cereals. Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

Distribució geogràfica

[modifica]

Viu als països mediterranis, nord de l'Iran i sud de Rússia. Hiverna a Egipte i a la Península Aràbiga.

Costums

[modifica]

Canta d'una forma agradable durant el vol. Es diu que és capaç d'imitar el cant d'altres aus.

És sedentària i, abans i després de l'època de cria, és normal de veure-les reunides en estols força densos.[1]

Referències

[modifica]
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 78. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]