Mariano Peñas Gallego
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 de maig de 1901 |
| Mort | 11 de novembre de 2000 (als 99 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | militar  |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Tinent coronel |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Mariano Peñas Gallego (6 de maig de 1901,?[1] - 11 de novembre de 2000, San Pablo de los Montes, Toledo)[2] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de tinent coronel. Essent capità formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
El 1922 fou ascendit a alferes després de completar els seus estudis a l'Acadèmia Militar de Cavalleria de Valladolid i destinat al Regiment de Llancers Borbó, núm. 4.[3] El 1928 fou ascendit a capità.[1] L'abril de 1936, essent capità, fou destinat al Regiment Villarrobledo,[4] a Alcalá de Henares. Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de 29 militars de l'arma de Cavalleria adscrits a aquest regiment i al regiment de Calatrava, núm. 2, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la República aprofità uns incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República.[5]
Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936 aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats i Mariano Peñas fou nomenat cap de les milícies d'Inca i passà a comandar un escamot de la Falange Española dotant-lo d'estructura militar i inicià la repressió dels membres dels partits d'esquerra, dels sindicats socialistes i de les cooperatives locals (detencions il·legals, tortures i assassinats). També participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de forces republicanes l'agost de 1936 [6]
L'octubre de 1937 fou destinat a la Milícia Nacional de FET y de las JONS.[7] El 1938 fou ascendit a comandant.[8] El 1966 era tinent coronel retirat i fou nomenat comissari secretari de la Comissió del Registre-Matrícula de Cavalls Pura Sang i Pures Races Espanyoles,[9] després en fou vocal fins al desembre de 1975.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Capitanes de Cavalleria». Anuario Militar, 1936, pàg. 251.
- ↑ «Esquelas». ABC (Madrid), 13-11-2000, pàg. 76.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 23, 22-01-1922, pàg. 307.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 100, 30-04-1936, pàg. 249.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 12 setembre 2019]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498831757.
- ↑ «Destinos. Orden. Pasando a los destinos que se indican a los Jefes y Oficiales de Caballería D. Mariano Peña Gallego y otros.». BOE, 376, 31-10-1937, pàg. 4117.
- ↑ «Ascensos». BOE, 27-03-1938, pàg. 6451.
- ↑ «Orden de 20 de junio de 1966». BOE, 157, 02-07-1966, pàg. 8362.
- ↑ «Autoridades y personal. Nombramientos, situaciones e incidencias». BOE, 290, 03-12-1975, pàg. 25195.