[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Matt Bomer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMatt Bomer

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Matthew Staton Bomer Modifica el valor a Wikidata
11 octubre 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Webster Groves (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carnegie Mellon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema, actor, actor de televisió, actor de teatre, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2000 Modifica el valor a Wikidata -
Família
MareElizabeth Macy Staton Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0093589 Allocine: 116242 Rottentomatoes: celebrity/matt_bomer Allmovie: p422389 TV.com: people/matt-bomer IBDB: 490793 TMDB.org: 66743
Facebook: Matt-Bomer-Official-446335728771771 X: MattBomer Instagram: mattbomer Musicbrainz: 667c4d78-83f1-42ff-bff5-94ab066d2803 Modifica el valor a Wikidata

Matt Bomer (Webster Groves, 11 d'octubre de 1977)[1][2] és un actor estatunidenc. És el guanyador d'un Globus d'Or i d'un Premi de la Crítica Televisiva, també compta amb una nominació als Primetime Emmy.

Al 2000, feu el seu debut a la televisió amb la sèrie All My Children. En els seus inicis aparegué en sèries com Guiding Light, Tru Calling o Traveler. El 2007, gràcies al seu paper a la sèrie Chuck, Bomer començà a guanyar reconeixement. Entre el 2009 i el 2014, Bomer interpretà a Neal Caffrey a la sèrie White Collar. També ha aparegut en diferents papers secundaris de pel·lícules com Flightplan (2005), el seu debut a la gran pantalla, In Time (2011), Magic Mike (2012) i la seva seqüela Magic Mike XXL (2015), The Nice Guys (2016) o The Magnificent Seven (2017). El 2014, donà vida a Felix Turner a la pel·lícula de 2014 The Normal Heart i, per la seva interpretació, guanyà un Globus d'Or i rebé una nominació als Primetime Emmy. El 2014 Bomer feu una aparició durant la quarta temporada de la sèrie de televisió antològica American Horror Story; per la cinquena temporada, passà a interpretar un personatge recurrent.

Bomer també ha fet alguna actuació sobre l'escenari; interpretà a Jeff Zarrillo a la producció de Broadway de 8 i, l'any següent reprengué el paper al Wilshire Ebell Theatre de Los Angeles. El 2018, donà vida a Donald a la reestrena a Broadway de The Boys in the Band i, al 2020, tornà a interpretar el paper a la pel·lícula del mateix nom.

Primers anys i educació

[modifica]

Matthew Staton Bomer nasqué a Webster Groves, Missouri.[3] És fill de Sissi i John O'Neill Bomer IV, qui jugà per l'equip de futbol americà Dallas Cowboys.[4][5] Bomer té una germana.[6] Tot i néixer a Missouri, Bomer creixé a Spring, Texas i estudià a l'Escola Secundària Klein (Klein High School).[3] Durant l'escola secundària, Bomer jugà a a futbol americà, com el seu pare, però l'últim any ho deixà i es centrà en l'actuació.[7]

Bomer estudià a la Universitat Carnegie Mellon i es graduà el 2001 amb un títol en Belles Arts.[8]

Carrera

[modifica]

2000–2004: Inicis

[modifica]

Després de graduar-se, Bomer es traslladà a Nova York per començar la seva carrera.[9] L'any 2000, Bomer debutà a la televisió en un episodi de la sèrie All My Children, on interpretà a Ian Kipling.[10] Dos anys més tard, aparegué en un episodi de la sèrie canadenca Relic Hunter.[11][12]

El 2001, aparegué a la sèrie Guiding Light en el paper de Ben Reade, un personatge recurrent.[13] La seva última aparició fou el 2003, després que es revelés que Reade era un assassí en sèrie.[14]

Entre el 2003 i el 2004, Bomer donà vida a Luc Johnston durant la primera temporada de la sèrie Tru Calling.[15] A l'agost de 2003, Bomer tornà breument als escenaris per aparèixer a la producció de Roullete que es realitzà al Powerhouse Theater (Nova York).[16] Un any més tard, aparegué en un episodi de la sèrie North Shore.[9][17]

2005–2009: Transició al cinema i White Collar

[modifica]

El 2005, Bomer debutà al cinema amb la pel·lícula Flightplan, on interpretà a un auxiliar de vol.[18] La pel·lícula fou protagonitzada per Jodie Foster i dirigida per Robert Schwentke.[19] L'any següent aparegué a la pel·lícula de terror The Texas Chainsaw Massacre: The Beginning, interpretant a Eric, un veterà de la Guerra del Vietnam.[20] Aquell mateix any tingué un paper a la seva primera pel·lícula de televisió, titulada Amy Coyne.[21]

El 2007, Bomer feu seu debut com a protagonista en una sèrie de televisió, a la sèrie de la cadena ABC Traveler. Interpretà a un jove que és acusat de ser terrorista després de fer una carrera dins un museu; actuà juntament amb Logan Marshall-Green, Aaron Stanford i Viola Davis.[22] La sèrie fou cancel·lada després de l'emissió de la primera temporada.[23][24] Aquell mateix any, i fins al 2009, aparegué a la sèrie Chuck, en la que donà vida a Bryce Larkin un agent de la CIA.[25] Entre l'11 i el 22 de juliol, interpretà a Ernest Hemingway a l'obra de teatre Villa America.[26][27]

El 2009, Bomer començà a interpretar a Neal Caffrey, el protagonista de la sèrie White Collar,[28] on actuà al costat de Tim DeKay, Willie Garson i Tiffani Thiessen. La sèrie s'estrenà el 23 d'agost de 2009 al canal USA Network.[29] La seva actuació i la de la resta del repartiment sigué ben rebuda.[30][31][32] Per la seva actuació, Bomer guanyà el premi a Millor actor de drama per cable.[33] La sèrie acabà el 2014, després de 6 temporades.[34]

2010–2015: Reconeixement

[modifica]
Bomer el 2011.

El setembre de 2011, Bomer feu el seu debut a Broadway quan interpretà a Jeff Zarrillo a l'obra de teatre 8.[35] La producció fou dirigida per Joe Mantello i presentada a l'Eugene O'Neill Theatre (Nova York).[36] El 2012, reprengué el paper en la producció que es realitzà al Wilshire Ebell Theatre de Los Angeles.[37] El 2011, també aparegué a la pel·lícula dirigida per Andrew Niccol i protagonitzada per Justin Timberlake, Amanda Seyfried i Cillian Murphy In Time, on donà vida a Henry Hamilton, un home de 105 anys.[38][39]

A l'abril del 2012, Bomer feu una aparició com a convidat a la tercera temporada de la sèrie de televisió musical Glee interpretant al germà del personatge Blaine Anderson (interpretat per Darren Criss).[40] La seva aparició fou ben rebuda, tant per la crítica com pel públic.[41][42][43] Per la seva interpretació, guanyà el Premi Gold Derby al millor actor convidat de comèdia.[44]

El 2012, Bomer aparegué en el paper de Ken a la pel·lícula Magic Mike, protagonitzada per Channing Tatum i dirigida per Steven Soderbergh.[45][46] Per preparar-se pel seu paper, Bomer entrenà amb un grup de Los Angeles.[46] La pel·lícula s'estrenà el 24 de juny de 2014 i sigué rebuda per la crítica.[47][48][49] Per aquesta pel·lícula, Bomer es retrobà amb Joe Manganiello, actor amb qui estudià a la universitat.[46] Bomer i els seus companys de repartiment foren nominats a la gala dels Premis MTV Movie de 2012 en la categoria de Millor moment musical.[50] L'any següent, Bomer feu una aparició com a convidat a la sèrie de NBC The New Normal.[51] Aquell mateix any, també donà veu a Superman a la pel·lícula d'animació Superman: Unbound.[52]

El primer projecte de Bomer el 2014 fou la pel·lícula A Winter's Tale, on interpretà al pare del personatge de Colin Farrell.[53] També el 2014, Bomer interpretà al personatge de Ted a la pel·lícula Space Station 76.[54] En el seu següent projecte, Bomer aparegué al drama romàntic dirigida per Ryan Murphy The Normal Heart, on interpretà a Felix Turner un escriptor del diari The New York Times i l'interès amorós del personatge interpretat per Mark Ruffalo. Bomer compartí pantalla amb Ruffalo, Jim Parsons, Julia Roberts i Alec Baldwin, entre altres.[55] La pel·lícula rebé bones crítiques i la interpretació de Bomer tingué una rebuda positiva.[56][57][58][59] Per la seva actuació, Bomer rebé la primera nominació als Premis Emmy, en la categoria de millor actor secundari en una pel·lícula per a televisió o minisèrie i també guanyà el seu primer Globus d'Or en la categoria de millor actor secundari en sèrie, minisèrie o telefilm.[60][61][62] Finalment, el 2014, Bomer aparegué a un episodi de la quarta temporada de la sèrie American Horror Story.[63]

El 2015, Bomer reprengué el seu paper com a Ken a la pel·lícula Magic Mike XXL, la seqüela de Magic Mike (2012).[64] Per aquesta pel·lícula, Bomer cantà dues de les cançons de la banda sonora, "Heaven", de Bryan Adams, i "Untitled (How Does It Feel)", de D'Angelo.[65] Després de participar a la quarta temporada d'American Horror Story, Bomer fou escollit per ser un dels protagonistes de la cinquena temporada,[66] interpretant a Donovan, el fill d'Iris (Kathy Bates) i l'estimat de La Comtessa (Lady Gaga).[67][68]

2016–present: Cinema independent i Broadway

[modifica]

El 2016, Bomer interpretà, per primera vegada, a l'antagonista, a la pel·lícula The Nice Guys, en el paper de John Boy, un assassí.[69][70] El film fou dirigit per Shane Black i Bomer compartí pantalla amb Ryan Gosling i Russell Crowe.[69] Seguidament, tingué un paper a la pel·lícula western The Magnificent Seven, dirigida per Antoine Fuqua.[71] EL 2016, també protagonitzà la sèrie The Last Tycoon, vagament basada en el llibre del mateix nom de Francis Scott Fitzgerald, interpretant a Monroe Stahr. Compartí pantalla amb Kelsey Grammer, Lily Collins i Dominique McElligott.[72] El 2017, juntament amb Josh Wiggins, protagonitzà la pel·lícula Walking Out, que s'estrenà el 6 d'octubre de 2017.[73] La pel·lícula i l'actuació de Bomer tingueren una bona rebuda entre la crítica.[74][75][76] Aquell mateix any, Bomer aparagué a la pel·lícula Anything, en el debut directorial de Timothy McNeil, en el paper de Freda Von Rhenburg, una dona trans.[77] Anything fou estrenada el 17 de juny de 2017 i, tot i les crítiques de la comunitat trans per donar el paper d'una dona trans a un home cisgènere,[78] l'actuació de Bomer rebé bones crítiques.[79][80][81]

El 2018, Bomer feu el seu debut com a director a la sèrie The Assassination of Gianni Versace: American Crime Story, en l'episodi titulat "Creator/Destroyer".[82] També al 2018, Bomer debutà a Broadway, a l'obra de teatre The Boys in the Band, la qual segueix a un grup d'amics que es retroben per celebrar un aniversari.[83] Compartí escenari amb Jim Parsons, Zachary Quinto, Andrew Rannells i Charlie Carver.[84] L'obra guanyà el Premi Tony a millor reestrena d'una obra de teatre.[85] El 2018, Bomer aparegué en tres pel·lícules més: a la de ciència-ficció Jonathan, on només apareix en una escena,[86] a la comèdia dramàtica Papi Chulo interpretant a Sean, un meteoròleg,[87] i al drama Viper Club en el paper de Sam.[88] Entre el 2018 i el 2019, tingué un paper com a convidat a la sèrie Will & Grace, on interpretà a McCoy Whitman, un interès amorós del protagonista.[89]

El 2019, Bomer començà a interpretar a Negative Man a la sèrie de superherois de DC Universe Doom Patrol.[90] Bomer donà veu al personatge de Negative Man i aparegué com a Larry Trainor durant les escenes flashback.[90] La sèrie tingué un total de quatre temporades.[91] El 2020, Bomer reprengué el seu paper de The Boys in the Band, però aquesta vegada l'interpretà a la pel·lícula al costat dels mateixos actors amb qui compartí escenari.[92] Aquell mateix any, aparegué a la tercera temporada de The Sinner, en el paper de Jamie Burns.[93] El 2021, aparegué, en el paper de Michael Winslow, en els dos primers episodis d'American Horror Stories, l'spin-off d'American Horror Story.[94] També el 2020, Bomer donà veu a Barry Allen / Flash a la pel·lícula d'animació Justice Society: World War II, paper que tornà a reprendre el 2023 a Legion of Super-Heroes.[95][96]

El 2022, interpretà a Jack Beck, un dels personatges principals de la minisèrie de Netflix Echoes.[97] El 2023, tornà a posar veu en una pel·lícula de DC Comics, Justice League: Warworld, aquesta vegada però al personatge "Old man" (home vell).[98] Bomer reprengué el seu paper de Ken, per fer un cameo a la tercera entrega de Magic Mike, Magic Mike's Last Dance.[99] També aparegué a la pel·lícula biogràfica Maestro, dirigida i protagonitzada per Bradley Cooper, en la que interpretà a David Oppenheim.[100] Finalment, Bomer protagonitzà, al costat de Jonathan Bailey, la minisèrie romàntica Fellow Travelers, que segueix la relació romàntica entre el personatge de Bomer, Hawkins Fuller, i el de Bailey, Tim Laughlin, durant les diferents dècades.[101][102] Bomer també fou productor executiu.[101] Per la seva interpretació, rebé una nominació als Globus d'Or de 2024 en la categoria de millor actor en una minisèrie o telefilm,[103] i també als Premis Satellite i als Premis de la Crítica Cinematogràfica en la mateixa categoria.[104][105]

Vida privada

[modifica]

El 2011, Bomer es casà amb Simon Halls, amb qui té tres fills, en Kit, en Walker i en Henry.[106][107] Tot i casar-se el 2011, Bomer no sortí de l'armari fins al 2012, durant el discurs d'acceptació als Globus d'Or.[108]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Personatge Notes Ref.
2005 Flightplan Eric [19]
2006 The Texas Chainsaw Massacre: The Beginning Eric Hill [20]
2011 In Time Henry Hamilton [38]
2012 Magic Mike Ken [45]
2013 Superman: Unbound Superman Veu; pel·lícula animada [52]
2014 Winter's Tale (Conte d'hivern) Home jove [53]
Space Station 76 Ted [54]
2015 Magic Mike XXL Ken [64]
2016 The Nice Guys John Boy [69]
The Magnificent Seven (Els set magnífics) Matthew Cullen [71]
2017 Walking Out Cal [73]
Anything Freda Von Rhenburg [77]
2018 Jonathan Ross Craine [86]
Papi Chulo Sean [87]
Viper Club Sam [88]
2020 The Boys in the Band Donald [92]
2021 Justice Society: World War II Barry Allen / Flash Veu; pel·lícula animada [95]
2023 Legion of Super-Heroes [96]
Magic Mike's Last Dance Ken Cameo [99]
Justice League: Warworld Home vell Veu; pel·lícula animada [98]
Maestro David Oppenheim [100]

Televisió

[modifica]
Any Títol Personatge Notes Ref.
2000 All My Children Ian Kipling [10]
2001–03 Guiding Light Ben Reade [13]
2002 Relic Hunter Conductor [11]
2004 Tru Calling Luc Johnston Recurrent [15]
North Shore Ross [17]
2005 Amy Coyne Chase Pel·lícula de televisió [21]
2007 Traveler Jay Burchell 8 episodis [22]
2007–09 Chuck Bryce Larkin Recurrent [25]
2009–14 White Collar Neal Caffrey Protagonista [34]
2012 Glee Cooper Anderson Episodi: "Big Brother" [109]
2013 The New Normal Monty 1 episodi [51]
2014 The Normal Heart Felix Turner Pel·lícula de televisió [55]
American Horror Story: Freak Show Andy 1 episodi [63]
2015–16 American Horror Story: Hotel Donovan 9 episodis [67]
2016–17 The Last Tycoon Monroe Stahr Protagonista, 9 episodis [72]
2018 The Assassination of Gianni Versace: American Crime Story — Director; Episodi: "Creator/Destroyer" [82]
2018–20 Will & Grace McCoy Whitman Convidat [89]
2019–23 Doom Patrol Larry Trainor / Negative Man Protagonista [90]
2020 The Sinner Jamie Burns 3a temporada, 8 episodis [93]
2021 American Horror Stories Michael Winslow 2 episodis [94]
2022 Echoes Jack Beck Protagonista, 7 episodis [97]
2023 Fellow Travelers Hawkins "Hawk" Fuller Protagonista, 8 episodis [101]

Teatre

[modifica]
Any Títol Personatge Teatre Ref.
2003 Roulette Jock Teatre Powerhouse [16]
2007 Villa America Ernest Hemingway Williamstown Theatre Festival [27]
2011 8 Jeff Zarrillo Eugene O'Neill Theatre [36]
2012 Wilshire Ebell Theatre [37]
2018 The Boys in The Band Donald Booth Theatre [84]

Premis i nominacions

[modifica]
Premis Any Categoria Feina Resultat Ref.
Broadway.com Audience Awards 2019 The Boys in the Band Actor preferit en una obra de teatre Nominat [110]
Millor actuació revelació masculina Nominat
Premis de la Crítica Televisiva 2014 Millor actor secundari en una pel·lícula o minisèrie The Normal Heart Guanyador [111]
2024 Millor actor en una pel·lícula o sèrie Fellow Travelers Nominat [112]
Premis Dorian 2015 The Normal Heart Actuació de l'any - Actor Nominat [113]
Premis Globus d'Or 2015 Millor actor secundari en sèrie, minisèrie o telefilm The Normal Heart Guanyador [103]
2024 Millor actor en minisèrie o telefilm Fellow Travelers Nominat
Premis Primetime Emmy 2014 Millor actor secundari en una minisèrie, sèrie antològica o telefilm The Normal Heart Nominat [60]
Satellite Awards 2015 The Normal Heart Millor actor secundari en una minisèrie, sèrie o telefilm Nominat [114]
2024 Fellow Travelers Millor actor en una minisèrie o telefilm Nominat [115]
Premis Screen Actors Guild 2024 Nominat [116]
TV Guide Awards 2014 White Collar Duo preferit Nominat [117]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Matt Bomer». Playbill. Arxivat de l'original el 7 juny 2023. [Consulta: 30 octubre 2023].
  2. ↑ Karnick, Ruby. «50 Facts About Matt Bomer – Magic Mike’s Ken». BoomsBeat, 16-07-2015. Arxivat de l'original el 30 octubre 2023. [Consulta: 30 octubre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Matt Bomer». New York Theatre Guide. Arxivat de l'original el 7 de juny 2023. [Consulta: 31 d’octubre 2023].
  4. ↑ Knutzen, Eirik. «TV Close-Up: Matthew Bomer». bendweekly.com, 01-06-2007. Arxivat de l'original el 16 octubre 2015. [Consulta: 1r novembre 2023].
  5. ↑ «John Bomer». Pro Football Archives. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2023. [Consulta: 30 octubre 2023].
  6. ↑ «How Matt Bomer Channeled ‘Magic Mike’ Stripper Character in Real Life». ABC News, 24-06-2015. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2015. [Consulta: 30 octubre 2023].
  7. ↑ Bova, Dan. «Matt Bomer and Bill Pullman Are Ready for a New Season of The Sinner—and the Super Bowl». Parade, 24-01-2020. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  8. ↑ «The Best of Primetime». cmu.edu. Arxivat de l'original el 23 setembre 2021. [Consulta: 1r novembre 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 JP. «El hombre perfecto sí existe y se llama Matt Bomer». eonline.com, 26-07-2012. Arxivat de l'original el 1 novembre 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 Bova, Dan. «Matt Bomer Says He Was 'Terrified' in His First Credited Role—Opposite Susan Lucci». Parade, 24-01-2020. Arxivat de l'original el 29 de gener 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Seyram. «Why Is Matt Bomer Famous?». abtc.ng, 12-10-2023. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  12. ↑ «13. Fire In The Sky - Relic Hunter (Season 3, Episode 13)». tv.apple.com. [Consulta: 1r novembre 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Matt Bomer Recalls Ben Reade's Dark Storylines On Guiding Light Revealing He Told Writers: "Just Throw The Kitchen Sink At Me, And They Did!’». Michael Fairman TV, 27-06-2015. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2022. [Consulta: 1r novembre 2023].
  14. ↑ Lyon, Joshua. «Magic Mike XXL's Matt Bomer Dishes on His Soap Opera Past». In Style, 24-06-2015. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2018. [Consulta: 1r novembre 2023].
  15. ↑ 15,0 15,1 Clarendon, Dan. «12 Stars Who Appeared on ‘Tru Calling,’ Now 20 Years Old». TV Insider, 30-10-2023. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 «‘Roulette,’ a new play written by acclaimed film director and playwright Paul Weitz, to premiere as part of Powerhouse Theater’s special presentations.». College Relations Vassar, 01-08-2003. Arxivat de l'original el 29 agost 2006. [Consulta: 1r novembre 2023].
  17. ↑ 17,0 17,1 Blank, Matthew. «PHOTO CALL: Matt Bomer and Darren Criss in "Big Brother" Episode of "Glee"». Playbill, 05-04-2012. Arxivat de l'original el 1 novembre 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  18. ↑ «Matt Bomer - Flightplan». popsugar.com. Arxivat de l'original el 9 abril 2016. [Consulta: 1r novembre 2023].
  19. ↑ 19,0 19,1 Jimeno, Diego. «Jodie Foster busca a su hija en 'Plan de vuelo: Desaparecida'». diezminutos.es, 05-06-2020. Arxivat de l'original el 27 maig 2022. [Consulta: 1r novembre 2023].
  20. ↑ 20,0 20,1 Lee, Nathan. «The Saga of Leatherface and His Signature Power Tool». The New York Times, 06-10-2006. Arxivat de l'original el 8 abril 2003. [Consulta: 1r novembre 2023].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Matt Bomer». Giffoni Film Festival. Arxivat de l'original el 1 novembre 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 Stanley, Alessandra. «After a Museum Is Bombed, the Real Trouble Begins». The New York Times, 10-05-2007. Arxivat de l'original el 9 novembre 2023. [Consulta: 9 novembre 2023].
  23. ↑ DiGilio, David. «Closure». tvguide.com, 28-09-2007. Arxivat de l'original el 29 maig 2012. [Consulta: 9 novembre 2023].
  24. ↑ Richmond, Ray. «Traveler». The Hollywood Reporter, 10-05-2007. Arxivat de l'original el 9 juliol 2007. [Consulta: 9 novembre 2023].
  25. ↑ 25,0 25,1 Burlingame, Russ. «Matt Bomer On a Potential Chuck Return: "Oh, Hell Yes"». comicbook.com, 07-04-2021. Arxivat de l'original el 13 octubre 2023. [Consulta: 12 novembre 2023].
  26. ↑ «Villa America». Williamstown Theatre Festival. Arxivat de l'original el 28 març 2023. [Consulta: 12 novembre 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 Rizzo, Frank. «Villa America». Variety, 15-07-2007. Arxivat de l'original el 8 abril 2023. [Consulta: 12 novembre 2023].
  28. ↑ Andreeva, Nellie. «‘White Collar’ Stars & Creator Remember Willie Garson: “You Were the Best Of Us”». Deadline Hollywood, 21-09-2021. Arxivat de l'original el 10 setembre 2023. [Consulta: 12 novembre 2023].
  29. ↑ Carter, Bill. «Cougars, Crime and Witchcraft». The New York Times, 18-09-2009. Arxivat de l'original el 6 octubre 2022. [Consulta: 17 novembre 2023].
  30. ↑ «White Collar». Metacritic. Arxivat de l'original el 6 abril 2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  31. ↑ Bellafante, Ginia. «Con Man and Cops, With I.Q. to Spare», 22-10-2009. Arxivat de l'original el 21 setembre 2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  32. ↑ McNamara, Mary. «‘White Collar’ is best in class». Los Angeles Times, 23-10-2009. Arxivat de l'original el 8 abril 2023.
  33. ↑ Blake, Emily. «People's Choice Awards 2015: The winner's list». Entertainment Weekly, 07-01-2015. Arxivat de l'original el 8 novembre 2022. [Consulta: 17 novembre 2023].
  34. ↑ 34,0 34,1 Lynch, Jason. «'White Collar' boss talks show's final season -- and Matt Bomer's role in the finale». Entertainment Weekly, 03-06-2014. Arxivat de l'original el 25 octubre 2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  35. ↑ Robbins, Caryn. «Matt Bomer Joins Upcoming Reading of Dustin Lance Black Prop 8 Play as Husband to Cheyenne Jackson». Broadway World, 01-09-2011. Arxivat de l'original el 7 abril 2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  36. ↑ 36,0 36,1 Kinser, Jeremy. «Matt Bomer Joins Black's Prop. 8 Play». advocate.com, 31-08-2011. Arxivat de l'original el 17 de gener 2013. [Consulta: 17 novembre 2023].
  37. ↑ 37,0 37,1 Daunt, Tina. «Kevin Bacon, Chris Colfer Join George Clooney in Dustin Lance Black’s Prop 8 Play». The Hollywood Reporter, 15-02-2012. Arxivat de l'original el 28 març 2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  38. ↑ 38,0 38,1 Hopkins, Steve. «People are saying underrated 2011 movie perfectly predicts the world today». joe.co.uk. Arxivat de l'original el 13 octubre 2022. [Consulta: 27 novembre 2023].
  39. ↑ Dargis, Manohla. «Die Young, Stay Pretty, and Watch Your Clock». The New York Times, 27-10-2011. Arxivat de l'original el 14 octubre 2023. [Consulta: 27 novembre 2023].
  40. ↑ Goldberg, Lesley. «‘Glee’s’ Matt Bomer Teases Cooper Anderson’s Arrival: It’s an Emotional Tornado». The Hollywood Reporter, 28-03-2012. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 27 novembre 2023].
  41. ↑ Chaney, Jen. «‘Glee’ by the musical numbers: A very Matt Bomer episode». The Washington Post, 11-04-2012. [Consulta: 27 novembre 2023].
  42. ↑ VanDerWerff. «Glee: “Big Brother”». A.V. Club, 11-04-2012. Arxivat de l'original el 19 octubre 2015. [Consulta: 27 novembre 2023].
  43. ↑ Strecker, Erin. «Glee recap: Brotherly Love». Entertainment Weekly, 11-04-2012. Arxivat de l'original el 19 agost 2022. [Consulta: 27 novembre 2023].
  44. ↑ Montgomery, Daniel. «‘Breaking Bad’ and ‘Community’ win top honors at the Gold Derby TV Awards». Gold Derby, 20-09-2012. [Consulta: 27 novembre 2023].
  45. ↑ 45,0 45,1 Buchanan, Kyle. «Matthew Bomer Will Also Strip for Magic Mike». Vulture, 17-08-2011. Arxivat de l'original el 9 abril 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Vineyard, Jennifer. «Matt Bomer on Playing a Stripping Ken Doll and Getting Licked in Magic Mike». Vulture, 18-01-2012. Arxivat de l'original el 7 abril 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  47. ↑ Dargis, Manohla. «The Body Politic». The New York Times, 28-06-2012. Arxivat de l'original el 24 novembre 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  48. ↑ Rooney, David. «Magic Mike: Film Review». The Hollywood Reporter, 24-06-2012. Arxivat de l'original el 11 abril 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  49. ↑ Gleiberman, Owen. «Magic Mike». Entertainment Weekly, 29-06-2012. Arxivat de l'original el 19 abril 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  50. ↑ Warner, Denise. «2013 MTV Movie Awards winners list». Entertainment Weekly, 14-04-2013. Arxivat de l'original el 28 novembre 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  51. ↑ 51,0 51,1 Prudom, Laura. «'The New Normal': Matt Bomer And Cast Preview 'The Goldie Rush,' Talk One Million Moms». HuffPost, 08-01-2013. Arxivat de l'original el 2 desembre 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  52. ↑ 52,0 52,1 Lowry, Brian. «Superman: Unbound». Variety, 29-04-2013. Arxivat de l'original el 13 abril 2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
  53. ↑ 53,0 53,1 Setoodeh, Ramin. «Will Smith Makes Surprise Appearance in ‘Winter’s Tale’». Variety, 12-02-2014. Arxivat de l'original el 15 març 2023. [Consulta: 6 desembre 2023].
  54. ↑ 54,0 54,1 Goss, William. «SXSW Review: ‘Space Station 76’ Starring Patrick Wilson, Liv Tyler & Matt Bomer». IndieWire, 15-03-2014. Arxivat de l'original el 6 desembre 2023. [Consulta: 6 desembre 2023].
  55. ↑ 55,0 55,1 Kit, Borys. «Julia Roberts, Alec Baldwin, Matt Bomer and Jim Parsons to Star in Ryan Murphy’s Next Film (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 20-01-2012. Arxivat de l'original el 27 agost 2023. [Consulta: 6 desembre 2023].
  56. ↑ Gilbert, Matthew. «‘The Normal Heart’: A shattering war». The Boston Globe, 22-05-2014. Arxivat de l'original el 23 maig 2014. [Consulta: 6 desembre 2023].
  57. ↑ Goodman, Tim. «‘The Normal Heart’: TV Review». The Hollywood Reporter, 21-05-2014. Arxivat de l'original el 31 maig 2023. [Consulta: 6 desembre 2023].
  58. ↑ Maerz, Melissa. «Review: 'The Normal Heart'». Entertainment Weekly, 23-05-2014. Arxivat de l'original el 6 octubre 2022. [Consulta: 6 desembre 2023].
  59. ↑ «TVLine’s Performer of the Week: Matt Bomer». TV Line, 31-05-2014. Arxivat de l'original el 29 juliol 2023. [Consulta: 6 desembre 2023].
  60. ↑ 60,0 60,1 «Matt Bomer». Emmys. Arxivat de l'original el 29 gener 2023. [Consulta: 6 desembre 2023].
  61. ↑ Hod, Itay. «Golden Globe Awards: Matt Bomer Scores First Ever Major Win (Video)». The Wrap, 11-01-2015. Arxivat de l'original el 3 juliol 2022. [Consulta: 6 desembre 2023].
  62. ↑ «2015 Golden Globe Awards: The Winners». Golden Globe Awards, 12-01-2015. Arxivat de l'original el 13 juny 2023. [Consulta: 6 desembre 2023].
  63. ↑ 63,0 63,1 Piester, Lauren. «Matt Bomer's AHS: Freak Show Appearance Joins the Show's Most Shocking Moments». E!, 06-11-2014. Arxivat de l'original el 10 abril 2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
  64. ↑ 64,0 64,1 «Matt Bomer bares his soul in Magic Mike XXL». NZ Herald, 05-07-2015. Arxivat de l'original el 16 desembre 2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
  65. ↑ Coder, Maria. «Matt Bomer Tells 'Late Night's' Seth Meyers: Singing Helped Me Strip in 'Magic Mike XXL'». People, 25-06-2015. Arxivat de l'original el 26 juny 2022. [Consulta: 16 desembre 2023].
  66. ↑ Goldberg, Lesley. «‘American Horror Story’: Matt Bomer, Cheyenne Jackson Check Into ‘Hotel’». The Hollywood Reporter, 15-03-2015. Arxivat de l'original el 3 febrer 2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
  67. ↑ 67,0 67,1 Upadhyaya, Kayla Kumari. «‘AHS: Hotel’ Star Matt Bomer on Donovan’s Mommy Issues». The Hollywood Reporter, 21-10-2015. Arxivat de l'original el 29 maig 2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
  68. ↑ Schremph, Kelly. «This 'AHS: Hotel' Cast Is To Die For». Bustle, 07-10-2015. Arxivat de l'original el 8 agost 2022. [Consulta: 16 desembre 2023].
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 Luoma, Sarah. «Matt Bomer joins Ryan Gosling and Russell Crowe in The Nice Guys». Digital Spy, 03-10-2014. Arxivat de l'original el 16 desembre 2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
  70. ↑ Lawrence, Derek. «Matt Bomer on that time Russell Crowe choked him for The Nice Guys». Enterteinment Weekly, 13-05-2016. Arxivat de l'original el 10 juny 2021. [Consulta: 16 desembre 2023].
  71. ↑ 71,0 71,1 Kit, Borys. «Matt Bomer Joining Denzel Washington, Chris Pratt in ‘Magnificent Seven’ (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 14-05-2015. Arxivat de l'original el 5 abril 2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
  72. ↑ 72,0 72,1 Smith, Krista. «Matt Bomer Talks Embodying Old-Hollywood Glamour in The Last Tycoon». Vanity Fair, 23-06-2016. Arxivat de l'original el 27 novembre 2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  73. ↑ 73,0 73,1 Rizzo, Carita. «MATT BOMER TALKS PARENTHOOD, GETTING HIS START IN ACTING, AND HIS NEW DRAMA 'WALKING OUT'». Boston Common, 28-09-2017. Arxivat de l'original el 4 febrer 2018. [Consulta: 23 desembre 2023].
  74. ↑ Ehrlich, David. «Walking Out’ Review: A Brilliant Matt Bomer Helps This Coming-of-Age Story Survive Its Setbacks». IndieWire, 06-10-2017. Arxivat de l'original el 6 abril 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  75. ↑ Ebiri, Bilge. «The 17 Most Overlooked Performances of 2017». The Village Voice, 27-12-2017. Arxivat de l'original el 23 desembre 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  76. ↑ Chang, Justin. «Review: ‘Walking Out’ is a brutal, hauntingly beautiful survival drama». Los Angeles Times, 12-10-2017. Arxivat de l'original el 6 abril 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  77. ↑ 77,0 77,1 McNary, Dave. «Matt Bomer, John Carroll Lynch to Star in Transgender Drama ‘Anything’». Variety, 29-08-2016. Arxivat de l'original el 26 agost 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  78. ↑ «Mark Ruffalo Defends Matt Bomer Amid Transgender Casting Criticism». The Hollywood Reporter, 01-09-2016. Arxivat de l'original el 2 desembre 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  79. ↑ Reed, Rex. «Matt Bomer Musters a Poignant Mix of Pain and Tenderness in ‘Anything’». Observer, 11-05-2018. Arxivat de l'original el 8 abril 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  80. ↑ Shager, Nick. «Film Review: ‘Anything’». Variety, 20-04-2018. Arxivat de l'original el 15 octubre 2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  81. ↑ Frosch, Jon. «‘Anything’: Film Review». The Hollywood Reporter, 19-06-2017. Arxivat de l'original el 7 abril 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  82. ↑ 82,0 82,1 Greene, Steve. «‘American Crime Story: Versace’ Director Matt Bomer on Bringing Three Different Continents to Life Within L.A. City Limits». IndiWire, 14-03-2018. Arxivat de l'original el 23 desembre 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  83. ↑ «The Boys in the Band». Playbill. [Consulta: 23 desembre 2023].
  84. ↑ 84,0 84,1 Cox, Gordon. «Matt Bomer, Jim Parsons, Zachary Quinto Lead Cast of Broadway’s ‘Boys in the Band’». Variety, 01-11-2017. Arxivat de l'original el 8 abril 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  85. ↑ Libbey, Peter. «2019 Tony Award Winners: Full List». The New York Times, 09-06-2019. Arxivat de l'original el 26 març 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  86. ↑ 86,0 86,1 Harvey, Dennis. «Film Review: ‘Jonathan’». Variety, 21-04-2018. Arxivat de l'original el 6 abril 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  87. ↑ 87,0 87,1 Bugbee, Teo. «‘Papi Chulo’ Review: Another White Person Goes on a Journey». The New York Times, 06-06-2019. Arxivat de l'original el 8 novembre 2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
  88. ↑ 88,0 88,1 Fear, David. «‘Viper Club’ Review: A Kinder, Gentler Desperate-Mother Melodrama». Rolling Stone, 26-10-2018. Arxivat de l'original el 8 abril 2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  89. ↑ 89,0 89,1 Petski, Denise. «‘Will & Grace’: Molly Shannon Returns For Season 10; Matt Bomer Gets Additional Episodes». Deadline Hollywood, 19-10-2018. Arxivat de l'original el 9 juny 2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  90. ↑ 90,0 90,1 90,2 Andreeva, Nellie. «‘Doom Patrol’: Matt Bomer To Star As Negative Man In DC Universe TV Series». Deadline Hollywood, 03-10-2018. Arxivat de l'original el 2 novembre 2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  91. ↑ Andreeva, Nellie. «‘Titans’ & ‘Doom Patrol’ To End With Seasons 4 On HBO Max». Deadline Hollwood, 25-01-2023. Arxivat de l'original el 21 desembre 2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  92. ↑ 92,0 92,1 Kenny, Glenn. «‘The Boys in the Band’ Review: How Far Have We Come, Really?». The Hollywood Reporter, 30-09-2020. Arxivat de l'original el 23 maig 2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  93. ↑ 93,0 93,1 Power, Ed. «Nietzsche meets Netflix: the killer philosophy behind The Sinner». The Telegraph, 01-07-2020. Arxivat de l'original el 26 febrer 2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  94. ↑ 94,0 94,1 Ryu, Jenna. «'American Horror Stories': Paris Jackson says her vindictive character 'makes my blood boil'». USA Today. Arxivat de l'original el 3 setembre 2022. [Consulta: 9 gener 2024].
  95. ↑ 95,0 95,1 Schedeen, Jesse. «Justice Society: World War II Review». IGN, 04-11-2022. Arxivat de l'original el 29 setembre 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  96. ↑ 96,0 96,1 Couch, Aaron. «DC’s ‘Legion of Super-Heroes’ Sets Voice Cast With Meg Donnelly and Harry Shum Jr. to Star (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 13-10-2022. Arxivat de l'original el 19 març 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  97. ↑ 97,0 97,1 Andreeva, Nellie. «Matt Bomer To Star In ‘Echoes’ Netflix Limited Series». Deadline Hollywood, 29-07-2021. Arxivat de l'original el 7 desembre 2022. [Consulta: 9 gener 2024].
  98. ↑ 98,0 98,1 Couch, Aaron. «‘Justice League: Warworld’ Cast Unveiled (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 27-04-2023. Arxivat de l'original el 22 juny 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  99. ↑ 99,0 99,1 Rothkopf, Joshua. «Back on the grind: Which original cast members return in Magic Mike's Last Dance?». Entertainment Weekly, 10-02-2023. Arxivat de l'original el 8 gener 2024. [Consulta: 9 gener 2024].
  100. ↑ 100,0 100,1 Ide, Wendy. «Maestro review – Bradley Cooper and Carey Mulligan make sweet music in dynamic Bernstein double act». The Guardian, 26-11-2023. Arxivat de l'original el 5 gener 2024. [Consulta: 9 gener 2024].
  101. ↑ 101,0 101,1 101,2 White, Peter. «Matt Bomer’s ‘Fellow Travelers’ Lands Series Order At Showtime». Deadline Hollywood, 20-04-2022. Arxivat de l'original el 21 març 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  102. ↑ Ettenhofer, Valerie. «‘Fellow Travelers’ is Phenomenal, As Is Jonathan Bailey», 10-11-2023. Arxivat de l'original el 23 desembre 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  103. ↑ 103,0 103,1 «Matt Bomer». Golden Globes. Arxivat de l'original el 7 gener 2024. [Consulta: 9 gener 2024].
  104. ↑ «IPA Reveals Nominations for the 28th Satellite™ Awards». International Press Academy, 18-12-2023. Arxivat de l'original el 21 desembre 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  105. ↑ Pedersen, Erik. «‘The Morning Show’ & ‘Succession’ Lead Critics Choice Awards TV Nominations». Deadline Hollywood, 05-12-2023. Arxivat de l'original el 12 desembre 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  106. ↑ Malkin, Mark. «Matt Bomer's Big Reveal: I've Been Married to My Husband...for Three Years!». E! Online, 22-04-2014. Arxivat de l'original el 11 abril 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  107. ↑ Sacks, Hannah. «Matt Bomer Says He's Raising His Three Sons in an Intersectional Environment: 'Let Them Find Their Own Way'». People, 06-12-2023. Arxivat de l'original el 17 desembre 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  108. ↑ «‘White Collar’s’ Matt Bomer Officially Comes Out as Gay at Awards Show (Video)». The Hollywood Reporter, 13-02-2012. Arxivat de l'original el 5 juny 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  109. ↑ Stack, Tim. «'Glee' scoop: Darren Criss talks working with Matt Bomer in tonight's episode and what's in store for the rest of the season». Entertainment Weekly, 10-04-2012. Arxivat de l'original el 8 abril 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  110. ↑ Wontorek, Paul. «Fan-Picked 2019 Broadway.com Audience Choice Award Nominations Announced; Be More Chill Leads With 12». broadway.com, 07-05-2019. Arxivat de l'original el May 7, 2019. [Consulta: 18 febrer 2024].
  111. ↑ Sandberg, Bryn. «Critics’ Choice Television Awards 2014: Complete Winners List». The Hollywood Reporter, 19-06-2014. Arxivat de l'original el 18 gener 2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
  112. ↑ Brathwaite, Lester Fabian. «Oppenheimer, Barbie, The Bear lead 2024 Critics Choice Awards: See the full winners list». Entertainment Weekly, 14-01-2024. Arxivat de l'original el 23 gener 2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
  113. ↑ «Past Winners». GALECA. Arxivat de l'original el January 3, 2020. [Consulta: 18 febrer 2024].
  114. ↑ «View Awards by Year: 2014». International Press Academy. Arxivat de l'original el June 20, 2017. [Consulta: 19 febrer 2018].
  115. ↑ «IPA Reveals Nominations for the 28th Satellite™ Awards», 18-12-2023. Arxivat de l'original el 16 gener 2024. [Consulta: 18 desembre 2023].
  116. ↑ «Nominees & Recipients - The 30th Screen Actors Guild Awards». Screen Actors Guild Awards. Arxivat de l'original el 16 gener 2024. [Consulta: 18 febrer 2024].
  117. ↑ «TV Guide Awards 2014 (Nominations + Voting link inside)». Gold Derby, 01-11-2014. Arxivat de l'original el 19 febrer 2017. [Consulta: 3 febrer 2018].

Enllaços externs

[modifica]
  • Matt Bomer a Allmovie (anglès)
  • Matt Bomer a Internet Broadway Database (anglès)
  • Matt Bomer a Internet Movie Database (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Matt_Bomer&oldid=34216443»