Modernitat conductual

Els termes modernitat conductual (de l'anglés behavioral modernity), conducta moderna^[2] i comportament modern^[3] són expressions d'un concepte emprat en ciències socials (sobretot en antropologia, arqueologia i sociologia) per a referir-se a una sèrie de característiques que distingeixen el capteniment o conducta^[4] (behaviour) dels humans moderns del dels seus antecessors i del d'altres línies extintes de l'evolució humana (i que podrien fins i tot relacionar-se amb les causes que provocaren l'extinció de l'Homo neanderthalensis, amb qui Homo sapiens arribà a coexistir). Aquests trets, estretament vinculats amb l'origen del llenguatge, són el pensament simbòlic, l'elaboració de conceptes abstractes, la capacitat relacional, l'interés per la comprensió dels fenòmens naturals, la creativitat i la transmissió cultural (incloent-hi la producció artística del paleolític superior^[5] i elements rituals com els cultes funeraris, siguen o no part del que es podrien considerar creences religioses).^[6][7] El procés hauria ocorregut al mateix temps que la primera expansió de les migracions humanes per Europa, així com per Austràlia i Nova Guinea.^[8] Hauria sorgit la primera espècie biològica autoconscient, que va poder dominar el seu destí i evolucionar culturalment.^[9][10]

Una de les principals dificultats metodològiques per a dilucidar les qüestions relatives a aquest tema, és que, a diferència d'ossos i objectes, "el capteniment no es fossilitza", tot i que puguen rastrejar-se'n els efectes en la cultura material.^[11]

Hi ha bàsicament dues teories contràries sobre la modernitat conductual.^[12]

• La primera sosté que va sorgir d'improvís fa uns 50.000 anys, segurament com a resultat d'una mutació genètica major o com a resultat d'una reorganització del cervell humà que va conduir a l'emersió del llenguatge natural humà modern.^[13] Els que proposen aquesta teoria es refereixen a aquests fets amb expressions com ara gran salt endavant,^[14] la revolució humana, revolució del paleolític superior,^[15] concepte comparable als de revolució neolítica i Revolució Industrial) o "explosió creativa".^[16][17]

• La segona teoria sosté que no va haver-hi cap revolució singular, ni cognitiva ni tecnològica; sinó que el capteniment humà actual és resultat d'una gradual acumulació de coneixements, capacitat i cultura, que va ocórrer al llarg de centenars de milers d'anys.^[18] Entre altres, recolzen aquest supòsit Stephen Oppenheimer (Out of Eden o The Real Eve), John Skoyles i Dorion Sagan (Up from Dragons: The evolution of human intelligence).^[19]