Màscara tatanua

Màscara tatanua

Tipus	objecte arqueològic

La màscara tatanua, o simplement el tatanua, és un tipus tradicional de màscara feta pels indígenes de la província de Nova Irlanda, a Papua Nova Guinea. És feta de fusta i altres materials naturals. S'utilitzen en els ritus funeraris anomenats malagan.

Les màscares tatanua es tallen normalment en fusta d'alstonia i després es decoren amb fibra de canya de sucre, llana o altres pèls d'animals. La careta s'acoloreix amb guix i altres colorants naturals.^[1][2] Les que tenen el pèl alt es realitzen sobre una estructura de canya recoberta d'escorça o, més tard, de tela importada. A més a més del teixit, algunes caretes també incorporen abrillantadors forans, que teòricament fan que les superfícies siguen lleugerament de color blanc blavós.^[3]

Les màscares es caracteritzen sovint pels lòbuls perforats i la boca prominent, normalment esculpida com si fos oberta. També es poden identificar pel disseny asimètric del tocat: la màscara és calba en un costat per a imitar la perruqueria de la persona nadiua que s'afaita el cap per a mostrar que està de dol.^[4]

Les màscares tatanua eren usades pels ballarins rituals de Nova Irlanda en les cerimònies malagan. Aquests ritus funeraris, els organitzava la família del difunt en senyal de respecte cap a ell i per a comunicar-se amb les deïtats.^[5] També s'usaven maniquins o estàtues que representaven l'ànima del mort. Fets per a recordar les qualitats dels difunts, empraven símbols antropomòrfics en què es pot veure una representació del vincle entre la gent del poble, les seues creacions i el món del més enllà espiritual on van a parar els morts.^[6] Els balls es feien en grups. Només els que eren respectats podien ballar-hi, i era important que els espectadors hi veiessin la força de la comunitat.^[1][7]

La fabricació de les màscares esculpides podia durar mesos, i per això podia passar un temps abans que se celebràs el ritual del difunt. Les cerimònies servirien a la comunitat com a mitjà per a demostrar les seues qualitats als veïns, i per a conéixer, acordar i complir l'aspecte cultural de la mort d'un dels seus membres.^[8][9]

Poden veure's exemples d'aquest estil de màscara en alguns museus o galeries d'art, com ara en el Museu d'Amèrica de Madrid, el Museu Etnològic de Berlín, el Derby Museum and Art Gallery, a Anglaterra, el Museu Britànic de Londres, i el Museu d'Art d'Indianapolis als Estats Units.^{[10][11][12][13]}

• (anglès) Susanne Küchler, Malanggan: Art, Memory and Sacrifice Còpia de fitxer a la Wayback Machine. Berg Publishers.
• (anglès) Tatanua Masks from New Ireland, RandAfricanArt.com.