Llorenç Soler i de los Mártires

Llorenç Soler i de los Mártires

Biografia
Naixement	19 agost 1936 València
Mort	8 novembre 2022 (86 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de fotografia, guionista
Família
Parella	Anna Turbau
Lloc web	http://www.lorenzosoler.com

Llorenç Soler i de los Mártires (València, 19 d'agost de 1936 - Barcelona, 8 de novembre de 2022), també conegut com a Lorenzo Soler, fou un director i guionista de cinema valencià, especialitzat en documentals i considerat un dels precursors del cinema documental social i independent durant el franquisme i la Transició.^[1][2]

De la mà de Pere Portabella de l'Escola de Barcelona i amb l’objectiu d'iniciar-se en el món de la didàctica del cinema, junts faran a finals del 1972 un curs de cinema a l'Institut del Teatre, on va conèixer a qui serà el seu alumne durant aquells dies però company i amic per la resta de la seva vida: Martí Rom. De 1984 a 1986 va treballar a Televisió de Catalunya col·laborant en programes culturals com Galeria oberta o Trosssos.^[3]

Soler feu docència relacionada amb la seva especialitat i fou autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica. La seva tasca audiovisual comprèn les facetes de director cinematogràfic, director de fotografia en cinema i vídeo i realitzador de vídeo i televisió.^[4] Llorenç Soler va assistir el maig de 2022 en una sessió d'homenatge al Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona. Morí el 8 de novembre de 2022 a Barcelona, als 86 anys.^[5]

• 52 domingos (1966)^[3]
• D'un temps, d'un país (1968)
• El largo viaje hacia la ira (1969)
• Carnet de identidad (1969)
• El autoparlante (1970)
• Filme sin nombre (1970)
• Seamos obreros (1970)
• Noticiario RNA (1970)
• Sobrevivir en Mauthausen (1975)
• Cantata de Santa Maria Iquique (1975)
• Gitanos sin romancero (1976)
• I Seminario de Arquitectura en Compostela (1976)
• Votad, votad, malditos (1977)
• Antisalmo (1977)
• Gitanos sin romancero (1976, documental sobre l'assentament gitano a O Vao, Pontevedra)
• Autopista, unha navallada a nossa terra (1977)
• O Monte e noso (1978)
• Com un adéu (com a director de fotografia, 1982)
• El viatge a l'última estació (director de fotografia, 1983)
• Xaus en acción (1988)
• Cada tarde a las cinco (1989)
• Gitanos de San Fernando de Henares (1991)
• Cuba 1991 (1991)
• Santiago en el camino (1992)
• El hombre que sonreía a la muerte (1993)
• L'oblit del passat (1994-1996, sèrie documental que mostra el deteriorament del patrimoni artístic als pobles mediterranis)
• Saïd (1999)
• Els Joglars según Dalí (1999)
• Francesc Boix, un fotògraf a l'infern (2000, biografia del fotògraf Francesc Boix)
• Lola vende cá (2002)
• La família de Kenia (2005)
• Del roig al blau (2005)
• Vida de família (2007)
• Ser Joan Fuster (2008)
• Monólogos de un hombre incierto (2010)
• Los náufragos de la casa quebrada (2011)
• Memento (2019)

• Historia crítica y documentada del cine independiente en España (1955-1975, però publicat el 2003, escrit amb Joaquim Romaguera)
• La televisión, una metodología para su aprendizaje, Barcelona, Gustavo Gili, 1984, ISBN 84-252-1361-4.
• Los hilos secretos de mis documentales, Barcelona, CIMS 97, 2002, ISBN 84-8411-053-2

• Premi Nacional de Turisme amb Els Pirineos de Lérida (1965)^[3]
• Palmera de Bronze a la XIX edició de la Mostra de València per Saïd

• Chema Castiello; LLORENÇ SOLER, la cámara, una arma de denuncia Arxivat 2020-12-29 a Wayback Machine., Revista Mugak, n. 34
• La obra documental de Llorenç Soler como precursora de las nuevas subjetividades del cine de lo real, per Carlos Bria Lahoz, Universitat Ramon Llull

• Llorenç Soler en Galicia a Flocos.tv (castellà)