Cabra de beç
Lactarius torminosus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius torminosus Pers., 1797 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus torminosus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus torminosus Agaricus cilicioides Lactarius intermedius
| ||||||||
| Distribució | |||||||||
 | |||||||||
La cabra de beç[1] (Lactarius torminosus), també anomenada lleterol de bedoll, lleterol de beç, rovelló de cabra, rovelló de beç, peluda i esclata-sang de llet, és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies. Si se'n fereix la carn deixa escolar llet de color blanc (és una lleterola), té el marge del barret amb pèls abundants (és una lleterola del grup de les cabres) i creix vora bedoll o beç (Betula pendula).
Taxonomia
[modifica]Jacob Christian Schäffer va descriure Agaricus torminosus l'any 1774[2]. Christiaan Hendrik Persoon la trasllada al gènere Lactarius (com a Lactaria torminosa) el 1797[3].
Iconografia
[modifica]Schäffer, Jacob Christian. 1774. Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones, Vol 4: Seite 7. Tab. 12[4].
Marchand A. 1971. Champignons du Nord et du Midi 1: 123
Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 78, 1983
Vidal JM, Ballesteros E. 2013. Bolets dels Països Catalans, 238.
Descripció
[modifica]Bolet d’espars a gregari; de mida mitjana a gran; de barret de 7 a 12 (14) cm de diàmetre; barret inicialment convex i amb el marge enrotllat fins a estès o netament umbilicat; carnós; de color carnació a terrissa o salmó; amb zones més fosques; superfície llisa en el centre, de feltrada a llanosa cap al marge, amb barbes més llargues a mida que s’apropen a la perifèria; en envellir gairebé llisa; viscosa en temps humit; separable fins a la meitat del radi; marge de llanós a barbat, amb barbes persistents de fins a 10 mm; molt involut en el jove; estés, aprimat i llis només en l’adult.
Làmines denses; d’amplada mitjana; blanquinoses de jove, canyella rosat pàl·lid en l’adult.
Cama en l’adult de llargada similar al diàmetre del barret; robusta; cilíndrica, més aprimada cap el peu; buida a l’interior; superfície seca; del color del barret, sovint amb una franja més vermellosa a la part apical, més blanquinosa cap al peu.
Carn de blanquinosa a rosàcia; olor fruitada; al tast, molt picant, acre; làtex blanc; immutable; abundant; al tast, molt picant, ben aviat acre.
Dipòsit esporal de color crem.
Hàbitat
[modifica]Des de mitjans d’estiu a finals de tardor; en sòls preferentment silícics; des de l’estatge subalpí al montà; tant en boscos higròfils com secs; sempre vora bedolls (Betula pendula, B. pubescens) en bedollars, boscos mixtes amb pins o altres planifolis o també en parcs i jardins. Forma part de la dieta de l'esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)[5].
Distribució geogràficaAmèrica
[modifica]Comú. Present principalment a Europa, però també a Àsia, Amèrica del Nord i puntualment a Austràlia i Amèrica del Sud[6]
Paràsits
[modifica]És parasitat per la floridura Hypomyces lithuanicus.[7]
Espècies semblants
[modifica]Es pot confondre amb la cabra blanca de beç (Lactarius pubescens), la cabra d'estepa (L. tesquorum), la cabra de carrasca (L. mairei) i la cabra de beç menuda (L. spinosulus). La primera, que també apareix vora bedolls, és més menuda, no és zonada i de barret molt més pàl·lid. La segona és exclusiva d’estepes, més pròpia de la terra baixa i la muntanya mediterrània, però que pot aparèixer a l’estatge submontà; el barret no és zonat i és de colors més rosacis però per manca de pluviositat pot pal·lidir fins a ser gairebé blanc. La tercera és pròpia de sòls calcaris, apareix vora roures, garrics i alzines, i les barbes s’agrupen en feixos. La darrera és menuda, de barret rosa i vorejat de pèls híspids, no barbat i viu vora bedolls.
Comestibilitat
[modifica]No comestible; genera trastorns gastrointestinals i vòmits de certa importància si es menja cru. Tanmateix, a Finlàndia, Rússia i altres països europeus és consumit després d'haver-lo mantingut en remull durant cinc dies o d'haver-lo cuit[8][9][10][11]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:30. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Schäffer, Jacob Christian Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones.. Apud J.J. Palmium. Erlangae, 4, 1774, pàg. 1-136; 7.
- ↑ Persoon, Christiaan Hendrik. P.P. Wolf. Tentamen dispositionis methodicae fungorum in classes, ordines, genera et familias. Cum supplemento adjecto, 1797, p. 1-76; 64.
- ↑ «Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones, Vol 4: Seite 7. Agaricus torminosus. Tab. 12».
- ↑ Grönwall, O., Pehrson Å., (1984). "Nutrient contents in fungi as a primary food of the red squirrel Sciurus vulgaris L.". Oecologia (Berlín) 64 (2): 230–31. «Enllaç».
- ↑ «Lactarius torminosus (Schaeff.) Pers.». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).
- ↑ Rogerson, C. T., Samuels G. J., (1994). "Agaricolous species of Hypomyces". Mycologia 86 (6): 839–66. «Enllaç».
- ↑ Ammirati JF, Traquair JA, Horgen PA., (1985). Poisonous Mushrooms of Canada: Including other Inedible Fungi. Markham, Ontario: Fitzhenry & Whiteside in cooperation with Agriculture Canada and the Canadian Government Publishing Centre, Supply and Services Canada. pp. 273–74. ISBN 0-88902-977-6
- ↑ Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 174. ISBN 84-87535-11-9
- ↑ Arora D., (1986). Mushrooms Demystified: a Comprehensive Guide to the Fleshy Fungi. Berkeley, CA: Ten Speed Press. p. 73. ISBN 0-89815-169-4. «Enllaç».
- ↑ Steidle H., (1930). "Contributions to the toxicology of the higher mushrooms. 1st note: Lactarius torminosus". Archiv für Experimentalle Pathologie und Pharmakologie 151 (3/4): 232–54.
Bibliografia
[modifica]- Dickinson C., Lucas J., (1982). VNR Color Dictionary of Mushrooms. Van Nostrand Reinhold. p. 104. ISBN 978-0-442-21998-7.
- Gràcia, E. (2021). La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 94-95. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, ISBN 978-84-18243-12-7
- Hesler LR, Smith AH., (1979). North American Species of Lactarius. Michigan: The University of Michigan Press. ISBN 0-472-08440-2.
- Knudsen H, Borgen T., (1994). "The Lactarius torminosus-group in Greenland". Mycologia Helvetica 2: 49–56.
- Redhead S., Groves J. W., (1979). Edible and Poisonous Mushrooms of Canada. Ottawa: Research Branch, Agriculture Canada. ISBN 0-660-10136-X.
- Schalkwijk-Barendsen HME., (1991). Mushrooms of Western Canada. Edmonton: Lone Pine Publishing. p. 215. ISBN 0-919433-47-2.