Llengües semítiques

Llengües semítiques

Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques
Codis
ISO 639-2	sem
Codi Glottolog	semi1276

Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques,^[1] de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia. Es parlen al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica.

Entre les llengües semítiques es troben les llengües parlades a l'antiga Mesopotàmia fa més de 3.000 anys. Són, per tant, les llengües documentades més antigues, tot i que fins al 1532 no van ser reconegudes com a família lingüística pròpiament dita (per part de Guillaume Postel). Provenen del protosemític.

El terme semítiques per a aquestes llengües és etimològicament incorrecte en l'aspecte que fa referència a la descendència mitològica de Sem, ja que algunes tribus d'aquesta descendència parlaven llengües no semítiques i algunes llengües semítiques eren parlades per tribus descendents de Cam, germà de Sem.

S'agrupen en diverses branques:

• grup occidental
  • grup de Canaan, amb l'hebreu, la llengua fenícia i el samarità
  • l'arameu
• grup oriental, amb l'accadi
• grup meridional, amb l'àrab

Les llengües semítiques més comunes avui dia són l'àrab, l'amhàric, l'hebreu i el tigrinya.

Una altra llengua semítica ja extinta important fou l'ugarític. Cal esmentar també el maltès, oficial a la Unió Europea.

Les llengües semítiques tenen gran abundància de sons fricatius. És difícil reconstruir les vocals de les llengües no parlades avui dia, ja que la majoria d'aquests idiomes no les escriuen i els canvis en l'arrel dels mots en formar derivats fan que sigui difícil aventurar la pronúncia exacta de moltes paraules antigues. Sembla, però, que l'inventari vocàlic és relativament breu en la majoria d'idiomes de la família. Es distingeix sovint entre vocals llargues i breus.

La majoria de les llengües col·loquen el complement al final de la frase, probablement perquè el protosemític del qual deriven totes era una llengua VSO, com encara ho són les llengües clàssiques. Els substantius presenten flexió de cas, tot i que amb tendència a la simplificació o pèrdua. Se'n poden flexionar en tres nombres: singular, dual i plural.

Els verbs es conjuguen afegint prefixos i sufixos i presenten concordança de persona, gènere i nombre amb el subjecte. La principal distinció temporal rau entre el passat i la resta de temps. Les arrels verbals, igual que els lexemes nominals i adjectivals, acostumen a tenir tres consonants (que poden ser simplificades a dues, o ampliades a quatre) que es conjuguen amb l'addició de nous morfemes i sons inserits entre elles.

• Accadi — extingit
• Eblaïta — extingit

• Amorita — extingit
• Ugarític — extingit
• Llengües canaanites
  • Ammonita — extingit
  • Moabita — extingit
  • Edomita — extingit
  • Hebreu
    • Hebreu bíblic — llengua de la lectura de la Torà, revifada en l'hebreu modern
    • Hebreu mixnaic — llengua de la lectura del Talmud i d'altres textos rabínics
    • Hebreu medieval
    • Hebreu mizrahí — parlat a Israel-Palestina, Iemen, Iraq i a la diàspora
    • Hebrey teimani — llengua dels jueus iemenites
    • Hebreu sefardita — base de la pronúncia normativa estàndard de l'hebreu modern
    • Hebreu asquenazita — pervivent en la llengua moderna
    • Hebreu samarità — parlat a Holon, Tel-Aviv i Nablus
    • Hebreu modern — llengua oficial de l'estat d'Israel-Palestina
  • Fenici — extingit
    • Púnic — extingit
• Arameu
  • Arameu occidental
    • Nabateu — extingit
    • Arameu occidental mitjà
    • Neoarameu occidental (ma'lula)
  • Arameu oriental
    • Arameu bíblic — extingit
    • Hatran Aramaic — extingit
    • Siríac
    • Neoarameu caldaic
    • Neoarameu assiri
    • Senaia — amb descendència en les llengües modernes
    • Koi sanjaq surat
    • Hertevin
    • Turoio
    • Mlahsô — extingit
    • Mandeu
    • Judeoarameu

• Antic nord-aràbic — extingit
• Àrab:
  • Àrab clàssic (la llengua alcorànica i de la literatura primerenca), àrab literari (اللغة العربية الفصحى, àrab fusha), àrab estàndard modern…
  • Dialectes àrabs moderns
    • Dialectes orientals
      • Dialectes peninsulars
        • Dhofari — Oman, Iemen
        • Àrab iemenita
        • Àrab hijazí — Aràbia Saudita
        • Àrab najdí — Aràbia Saudita
        • Àrab omaní
      • Dialectes beduïns
        • Àrab beduí egipci oriental
        • Àrab beduí peninsular
      • Dialectes centreasiàtics
        • Àrab de l'Àsia central
        • Àrab khuzestaní
        • Àrab xirvaní— extingit
      • Àrab egipci — el Caire i regió del Delta
        • Àrab saidí — Alt Egipte
      • Dialectes del Golf
        • Àrab bahreiní — Bahrein
        • Àrab del Golf
        • Àrab xihhí — Emirats Àrabs Units
      • Àrab llevantí
        • Àrab xipriota maronita
        • Llevantí septentrional — Líban, Síria
          • Àrab libanès
        • Llevantí meridional — Jordània, Palestina-Israel
          • Àrab palestí
      • Àrab iraquià
      • Àrab sudanès
    • Àrab magribí
      • Àrab algerià
      • Àrab xuwa — Txad
      • Hassaniyya — Mauritània i Sàhara
      • Àrab libi
      • Àrab andalusí — extingit
      • Siculoàrab — Sicília, extingit
        • Maltès
      • Àrab marroquí
      • Àrab tunisenc

• Antic sud-aràbic — extingit
  • Sabeu — extingit
  • Mineu — extingit
  • Qatabaní — extingit
  • Hadramàutic — extingit

• Llengües etiòpiques
  • Etiòpic septentrional
    • Gueez — extingit, llengua litúrgica
    • Tigrinya — llengua nacional d'Eritrea
    • Tigre (tigré)
    • Dahalik
  • Etiòpic meridional
    • Transversal
      • Amhàric — llengua nacional d'Etiòpia
      • Argobba
      • Harari
      • Silt'e
      • Zai
    • Exterior
      • • grup-n
          • Gafat — extingit
          • Soddo (kistane)
        • tt-group:
          • Inor
          • Mesmes
          • Mesqan
          • Sebat bet gurage

• Batharí
• Harsusí
• Hobyot
• Jibbalí (xehri)
• Mehri
• Socotrià

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües semítiques

• Article "Rama semítica" (castellà).