Constel·lació de la Balança

Constel·lació de la Balança
Llista d'estrelles de la Balança
Nom en llatí	Libra
Abreviatura	Lib
Genitiu	Librae
Simbologia	La balança
Ascensió recta	15h
Declinació	−15°
Àrea	538 graus quadrats Posició 29a
Estels principals	4, 6
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	56
Estels amb planetes	4
Estels més brillants (magnitud < 3)	2
Estels més propers (< 10 pc)	5
Estel més brillant	Zubeneschamali (β Lib) (2,61m)
Estel més proper a la Terra	Gliese 570 19,20 a.l. 5,89 pc
Objectes Messier	0
Meteors	Líbrids de maig
Limita amb	Serpent, Verge, Hidra Femella, Centaure, Llop, Escorpió i Serpentari
Visible a latituds entre +25° i −90°. Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol .) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra. És una de les 88 constel·lacions modernes.

És una constel·lació poc lluminosa que no té cap estel de la primera magnitud, situada entre Verge a l'oest i Scorpius a l'est. Com testifiquen els noms dels estel més brillants era part de les urpes de Scorpius. En la mitologia clàssica es considerava que era la balança d'Astrea, la deessa verge de la Justícia. La mateixa deessa era representada per una constel·lació veïna: la Verge.

Les estrelles principals de Libra formen un rectangle: α i β Librae són els braços de la balança i γ i δ en són les safates.

• α Librae, Zubenelgenubi ("l'urpa del sud"), és una binària visual;
• β Librae, Zubeneschamali ("l'urpa del nord");
• γ Librae, Zuvenelakrab ("l'urpa de l'escorpí")
• δ Librae, una variable eclipsant.

La constel·lació, que originalment formà part de les pinces de l'escorpí (Scorpio), és la més novella del Zodíac i l'única que no representa una criatura viva. En els darrers temps a la mitologia grega, aquesta constel·lació, que es considerava que s'assemblava vagament a unes balances, fou considerada la representació de les balances d'Astrea (identificada amb Virgo), la deessa de la justícia.

Com que Lliura fou considerada part de Virgo (com unes balances), i abans d'això una part de Scorpio, no es considerava una entitat diferenciada en el Zodíac. El seu lloc hauria estat ocupat per Boötes, que està molt a prop de l'eclíptica.

Boötes junt amb Ursa Major, Draco, y Ursa Minor, tots a Libra, podrien haver originat el mite de les pomes de les Hespèrides, un dels dotze treballs d'Hèrcules.

Pel que fa a l'astrologia vegeu: Lliura (astrologia).

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Llista d'estrelles per constel·lació
• Kepler-9