Fàbrica la Blava
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Construcció | 1925 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 427 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roda de Ter (Osona) | |||
| Localització | Costa del Ter, 17 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23362 | |||
La Fàbrica la Blava, anomenada també Fàbrica Tecla Sala, o senzillament La Blava, és un conjunt d'edificis inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya[1] i actualment en desús. És coneguda pel fet d'haver-hi treballat el poeta Miquel Martí i Pol.[1][2] El nom ve del color dels bastiments de les portes i finestres, de color blau.[2]
Descripció
[modifica]Fàbrica de riu situada al costat del nucli urbà, a tocar del Ter. Està formada per diversos cossos orientats en la direcció del riu i relacionats entre ells, dels quals en destaquen dos de planta rectangular, coberts a quatre aigües i amb les façanes organitzades a partir de la successió de mòduls verticals idèntics, formats per dues finestres a la planta baixa i dues al primer pis; aquestes són de secció rectangular amb ampit, dividides en diverses caselles amb els remitjos pintats de blau. També destaquen dos cossos de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberts a quatre aigües, amb finestres d'arc de mig punt i una xemeneia El conjunt estava format per la fàbrica, els jardins i els habitatges dels treballadors.[1]
Història
[modifica]Entre 1764 i 1789 hi va haver un fort increment d'implantació de fàbriques tèxtils a Roda de Ter, que augmentà durant 1825-50 i continuà durant el segle xx. Les indústries instal·lades prop del riu Ter canviaren el paisatge i l'economia de la població.[1]
El 1898, Pau Sala llogà Can Portavella, on ja treballava des del 1892. A la seva mort el 1909, la seva neboda Tecla Sala i Miralpeix, casada amb Joan Riera i Sala, va heretar la fàbrica, i el 1925, el creixement de l'empresa va motivar-ne el trasllat al nou edifici.[3][1]
El 1940 es va inundar a causa d'un aiguat molt important, però va tornar a funcionar. A finals dels 1970 va passar a mans del grup Castells. L'any 1978 es va aplicar el primer pla de reestructuració i es va quedar amb 150 treballadors dels prop de 400 que tenia. L'any 1979 passa a mans d'Hilaturas Gossypium SA, juntament amb el Dolcet de Manlleu. Els anys 1985-1986 s'hi va fer un pla de reconversió, i l'any 1991 tenia 130 treballadors.[3] El 1999 va cessar la producció, i el 2006, l'Ajuntament va adquirir la fàbrica.[1]
El 23 de maig de 2007 s'hi va declarar un incendi important que va afectar la primera planta i la coberta. Abans de l'incendi hi havia el projecte de convertir l'antiga fàbrica en un equipament cultural.[4]
Durant 20 anys, el poeta Miquel Martí i Pol hi va treballar com a escrivent en el departament d'administració, fins que l'esclerosi múltiple el va obligar a retirar-se. L'experiència del treball des del punt de vista de l'obrer es troba a la base de la temàtica de la seva poesia, i més especialment en el cas del poemari La fàbrica (1972).[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Fàbrica la Blava». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «mNACTEC » Tecla Sala “La Blava”». mnactec.cat. Arxivat de l'original el 2016-12-29.
- ↑ 3,0 3,1 «La Blava». Consorci del Ter.
- ↑ «Es crema la fàbrica la Blava de Roda de Ter». Vilaweb, 24-05-2007.
