Malvasia de Jamaica
Oxyura jamaicensis  | |
|---|---|
 Mascle | |
| Dades | |
| Pes | 590 g 499 g |
| Envergadura | 57,5 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22727750 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Oxyura |
| Espècie | Oxyura jamaicensis Gmelin, 1789 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Erismatura jamaicensis
|
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
La malvasia de Jamaica (Oxyura jamaicensis) és una espècie d'ànec petita.
Cria en llacs pantanosos i estanyols a gran part de Nord-amèrica i a Amèrica del sud ho fa als Andes. Fa el niu en llocs de vegetació densa prop de l'aigua. La subespècie del sud, ferruginea, de vegades és considerada una espècie diferent. La subespècie andina té colors negres en la seva cara blanca.
Són migradors i hivernen en llacs i badies que no es glacin. Es capbussen i neden sota l'aigua. Principalment mengen llavors i arrels de plantes aquàtiques, crustacis i insectes.
Espècie invasora a Europa
[modifica]Vers 1940, van escapar de cria en captivitat i envair la Gran Bretanya i s'han establert a Europa. S'hibriden amb l'ànec de capblanc, amenaçat d'extinció (Oxyura leucocephala), del sud d'Europa i en algun llocs s'ha proposat erradicar-los.[1] Fa part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa[2] i de les espècies invasores de Catalunya, on encara queda rar fora de captivitat.[3]
Era una amenaça per a ànec capblanc, l'únic oxyura indígena europeu, i amenaçat d'extinció, amb el qual pot hibridar i els híbrids són fèrtils. El també migrador ànec de Jamaica és més promiscu i més fort en nombre el que a la fi podria contribuir a la disparició de l'ànec capblanc, que quasi extint (22 exemplars el 1977), havia començat a reviure gràcies a un programa de protecció i de restauració de l'hàbitat a Espanya i la població va pujar cap als 2200 individus l'any 2009. Una invasió del seu germanastre jamaïcà hauria, més fort i més nombrós hauria tornat a posar l'ànec europeu a risc.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «R.I.P. Ruddy duck». BBC News, 03-03-2003.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 53.
- ↑ «Ruddy ducks and white-headed ducks». Royal Society for the Protection of Birds (RSPB), 06-08-2009.
Enllaços externs
[modifica]- Ruddy Duck Oxyura jamaicensis - USGS Patuxent Bird Identification InfoCenter
- Ruddy Duck Information and Photos - South Dakota Birds and Birding
- Ruddy Duck videos, photos & sounds on the Internet Bird Collection
