Farrukh Ormazd

Farrukh Ormazd

Biografia
Naixement	segle VI
Mort	631 Ctesifont (Iraq)
Causa de mort	homicidi, assassinat de figura pública
Rei de l'Imperi Sassànida
630 – 631 ← Azarmigduxt – Azarmigduxt →
Dades personals
Religió	Zoroastrisme
Activitat
Ocupació	cap militar
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Sassànida
Branca militar	Sasanian military (en)
Rang militar	Ispahsalar
Conflicte	Sasanian civil war of 628–632 (en)
Família
Família	Ispahbudhan
Fills	Rostam Farrokhzād, Farrukhzad
Pare	Bendoy

Farruk Ormazd o Farrukh Hormizd o Farrokh Hormizd (Persa: فرخ‌هرمز), era un spahbed en Pèrsia del nord, fou príncep d'Atropatene.^[1] Més tard va entrar conflicte amb els nobles sassànides, "dividint els recursos del país".^[2] Més tard fou mort per Siyavakhsh en una trama de palau, per ordre de Azarmidokht després que li va proposar usurpar junts el tron sassànida. Va tenir dos fills, Rostam Farrokhzād i Farrukhzad.

Farrukh Ormazd Era un membre de la família Ispahbudhan, un del set clans Parts. Era el fill de Vinduyih, un descendent de Bawi, la germana del qual era la muller de Kobad I i mare de Cosroes I. El pare de Farrukh, i l'oncle Vistahm (Bistam), van jugar una funció important en derrotar el Mihranid Bahram VI Txobin i restaurant a Cosrores II al tron. Cosroes, tanmateix, va executar a Vinduyih, cosa que va causar la revolta de Vistahm. La rebel·lió de Vistahm va durar de 590/1–596 o 594/5–600, fins que va ser traït per un dels seus propis generals. Després de la mort de Vistahm, Farrukh el va succeir com spahbed del nord.

Durant la guerra bizantino–sassànida de 602–628, Farrukh, i el seu fill Rostam Farrokhzad, es va rebel·lar contra Cosroes II, permetent l'emperador romà d'Orient Heracli envair Atropatene, on va saquejar diverses ciutats, incloent el temple d'Adur Gushnasp.^[3]

El 628, les famílies feudals de Pèrsia es van revoltar secretament contra Cosroes i es van unir a Xahrbaraz. Kobad II fou llavors alliberat per les famílies feudals de l'imperi entre les quals hi havia la casa de Ispahbudhan representada per Farrukh Ormazd, i els seus dos fills Rostam Farrokhzad, i Farrukhzad; Xahrbaraz, i representava la família Mihrakan; la facció armenia representada per Varaz-Tirots Bagratuní II i finalment la Kanarang.^[4] El febrer, Kobad, juntament amb Aspad Gushnasp, va capturar Ctesifont i va empresonar Cosrau II. Kobad II llavors es va proclamar rei de l'Imperi Sassànida el 25 de febrer, i amb l'ajut del seu ministre Piruz Khosrow, va executar a tots els seus germans i germanastres (algun es va poder amagar) el que va incloure Mardanshah, el fill favorit de Cosroes II. Tres dies més tard, va ordenar a Mihr Hormozd executar al seu pare. Amb l'acord dels nobles persa nobles, Kobad va fer la pau amb l'emperador romà d'Orient Heracli, recuperant els romans d'Orient tots els territoris perduts, els seus presoners eren alliberats i se'ls pagava una indemnizatció de guerra a més de retornar algunes reliquies com la verdadera Creu agafades a Jerusalem quan els perses la van ocupar el 614.^[5][6]

Després de la pèrdua del territori requerit pel tractat de pau, Farrukh Ormazd va formar un estat independent en la part nord de l'Imperi Sassànida, el qual va ser conegut com la facció Pahlav (Part). Piruz Khosrow també va formar un estat independent en Pèrsia del sud, el qual va ser conegut com la facció Parsig (persa). Això va dividir els recursos del país que va resultar en una pesta que va devastar les províncies occidentals de Pèrsia, matant la meitat de la població juntament amb el mateix rei Kobad II que va ser substituït pel seu fill infant Ardaixir III.^[2]

Un any més tard, Xahrbaraz amb una força de 6.000 homes, va marxar cap a Ctesifont i va assetjar la ciutat.^[7] Xahrbaraz, tanmateix, era incapaç de capturar la ciutat, i llavors va fer una aliança amb Piruz. Ell també fet una aliança amb Namdar Jushnas, el spahbed de Nimruz.^[8] Xahrbaraz, amb l'ajut d'aquestes dues figures potents, va capturar Ctesifont, i va executar Ardaixir III, juntament amb el seu ministre Mah-Adhur Gushnasp, incloent altres nobles com Ardabīl. Quaranta dies més tard, Xahrbaraz va ser assassinat per Farrukh, qui llavors va fer reina a Borandukht, la filla gran de Cosrau II.^[9] Farrukh Ormazd Molt es va oposar a Piruz i la seva facció.^[10] Borandukht, tanmateix, va ser deposada per Shapur-i Shahrvaraz (Sapor V), el fill de Mihran, germana de Cosrau II, i de l'usurpador usurpador Xahrbaraz. Sapor V fou en breu deposat per Piruz i la seva facció, qui no va reconèixer el seu govern. Piruz llavors va coronar a Azarmidokht, la germana de Borandukht, com a reina de Pèrsia.^[11] Farrukh llavors es va declarar com "el dirigent del poble i el pilar de l'Iran" i va esdevenir rei de part de Pèrsia. Llavors va començar a encunyar monedes a Estakhr a Fars i Nahavand a Mèdia, sota el nom de "Ormazd V" amb la llegenda « AUHRaMaZI AFZUN » o sigui Ormazd el dispensador de prosperitat».

Per tal de fer front a la facció Parsig, i legitimar el seu poder, Farrukh Hormizd va demanar a Azarmidokht de casar-s'hi. No gosant rebutjar, Azarmidokht el va fer matat amb l'ajut del Mihranid Siyavakhsh, qui era net de Bahram VI Txobin, el famós spahbed i breument shahanshah. Després de la mort de Farrukh, Rostam Farrokhzad, el seu fill, esdevenia el nou spahbed d'Atropatene i Khorasan, i llavors va venjar al seu pare ocupant Ctesifont i matant a Azarmidokht.

• Pourshariati, Parvaneh. Decline and Fall of the Sasanian Empire: The Sasanian-Parthian Confederacy and the Arab Conquest of Iran. Londres i Nova York: I.B. Tauris, 2008. ISBN 978-1-84511-645-3. 
• Shapur Shahbazi, A. «SASANIAN DYNASTY». A: Encyclopaedia Iranica, Online Edition, 2005 [Consulta: 20 març 2014].