Julián Mateos Pérez

Julián Mateos Pérez

Biografia
Naixement	15 gener 1938 Robledillo de Trujillo (Càceres)
Mort	27 desembre 1996 (58 anys) Madrid
Causa de mort	càncer de pulmó
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	actor, productor de cinema
Activitat	1960 -

Julián Mateos Pérez (Robledillo de Trujillo, 15 de gener de 1938 - Madrid, 27 de desembre de 1996) va ser un actor i productor de cinema espanyol.^[1]

S'inicia en el món de la interpretació a través del Teatro Español Universitario, al mateix temps que cursa estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca. Més tard es trasllada a Barcelona per a estudiar Art Dramàtic.^[2]

Debuta com a actor cinematogràfic el 1960 amb la pel·lícula Los desamparados. Destaquen de la seva filmografia en aquesta primera època títols com Juventud a la intemperie (1961), d'Ignasi F. Iquino, i Los castigadores (1961), d'Alfonso Balcázar. El 1962 recull un important èxit de crítica amb Los atracadores (1962), de Francesc Rovira-Beleta, amb la qual participa en el 12è Festival Internacional de Cinema de Berlín, i un any després protagonitza Young Sánchez, de Mario Camus.

En els anys següents intervé en diverses coproduccions i spaghetti westerns, com 10.30 PM summer (1966), de Jules Dassin, o El regreso de los siete magníficos (1966). Dins del cinema nacional destaca el seu magistral paper de Diego a Los flamencos (1968), dirigida per Jesús Yagüe, i el de Calisto a La Celestina (1970), de César Fernández Ardavín.

Des de mitjans de la dècada dels seixanta col·labora de forma assídua en espais de teatre televisat de TVE, com Primera fila i Estudio 1 --destaca el seu paper protagonista en l'adaptació de Hamlet, 1964--, o en sèries com El juglar y la reina (1978). El 1980 protagonitza també per a televisió espanyola la sèrie Cervantes, biografia de l'autor d'El Quixot.

Retirat de la interpretació des de principis dels anys vuitanta, el 1983 va fundar la productora Ganesh Films, al costat de la seva esposa i mare del seu únic fill, la també actriu Maribel Martín. Els títols produïts han entrat a formar part de la història del cinema espanyol: Los santos inocentes (1984), de Mario Camus; El viaje a ninguna parte (1986), de Fernando Fernán Gómez, i El niño de la luna (1989), d'Agustí Villaronga.^[3]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[4]

• 8a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia: Millor interpretació espanyola (Young Sánchez)
• Fotogramas de Plata al millor intèrpret de cinema espanyol (1964). Young Sánchez.
• TP d'Or 1973. Millor Actor Nacional per Estudio 1 i Novela.