Juan Larrea Celayeta
Nom original | (es) Juan Larrea |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 març 1895 Bilbao (Biscaia) |
Mort | 9 juliol 1980 (85 anys) Córdoba (Argentina) |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta |
Membre de | |
Gènere | Poesia |
Premis | |
|
Juan Larrea Celayeta (Bilbao, 1895 - Córdoba, Argentina, 1980) fou un poeta i pensador.[1]
Biografia
[modifica]Neix el 13 de març de 1895 a Bilbao. A través de Gerardo Diego i Vicente Huidobro, el jove Larrea queda fascinat per la poesia, on busca una sortida a la realitat mediocre que li envolta. Encara que té una vida relativament esplaiada com arxiver i bibliotecari, el seu descontentament amb l'entorn i amb si mateix li duu a emprendre una doble fugida: primer a París, on abandona el castellà com llengua de creació i adopta el francès. Crea allí, al costat del seu amic César Vallejo, la revista Favorables París Poema.
La segona fase de la seva fugida li durà al Nou Món, a estudiar cultures precolombines. El 1932 abandona la creació poètica. Després de la Guerra Civil, s'exilia definitivament a Amèrica i emprèn una obra assatgística, on destaquen els seus estudis sobre César Vallejo, Vicente Huidobro, el surrealisme, el Guernica de Picasso i Machu Picchu. La vida de Larrea és una successió de coincidències significatives, a la manera de l'atzar objectiu surrealista. Va interpretar els accidents de la mateixa (i de la societat en el seu conjunt) com la manifestació d'una voluntat o necessitat superior, que feia necessària una enorme crisi material i espiritual (manifestada en les avantguardes i les dues Guerres Mundials).
Referències
[modifica]- ↑ «Juan Larrea Celayeta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.