[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Jacint Feliu Domènech i Sastre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacint Feliu Domènech i Sastre

Retrat oficial del ministeri d'Hisenda de Jacint F. Domènech Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Jacinto Félix Domenech Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Jacinto Félix Domenech y Sastre Modifica el valor a Wikidata
23 novembre 1802 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1863 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
  Alcalde de Barcelona
agost de 1839 – juny de 1840
  Alcalde de Madrid
15 de maig de 1843 – novembre de 1843
  Ministre de Governació
20 de novembre de 1843 – 5 de desembre de 1843
  Ministre d'Hisenda
16 de gener de 1853 – 18 de juliol de 1854
  Ministre de Gràcia i Justícia
16 de gener de 1854 – 18 de juliol de 1854
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFinancer i advocat
PartitPartit Progressista

Jacint Feliu Domènech i Sastre (Barcelona, 23 de novembre de 1802[1][2]Madrid 2 de març de 1863[3]). Polític, financer i advocat. Milità al partit Progressista. Fou alcalde de Barcelona (Agost 1839 - Juny 1840), de Madrid (1843) diputat, senador i tres vegades ministre d'Isabel II (Governació: 24-11-1843 a 01-12-1843; Hisenda 19-09-1853 a 17-07-1854; de Gràcia i Justícia interí 16-01-1854 a 17-07-1854).

Biografia

[modifica]

Era fill de Ramon Domènech "oficial tejedor de lino" i de Rosa Sastre nascuts a Barcelona.

Diputat a corts per Barcelona el 1836, 1850, 1851 i 1853; per Tarragona el 1839 i 1841 i per Canàries el 1846[1]

El 1843 és alcalde de Madrid[4] fins que entra a formar part del govern progressista que va formar Salustiano de Olózaga Almandoz (1805-1873) el novembre de 1843, ocupant el càrrec de ministre de governació, un govern que poc trigaria a ser exonerat a començament de desembre següent. Dins de les seves activitats a les corts, va intervenir a la legislatura 1848-49, a propòsit de la reorganizació del Banco Español de San Fernando. El 1853 fou senador vitalici[5] i, al govern que va formar Sartorius, fou designat per a ocupar la cartera d'hisenda, que va ocupar des del 19 de setembre de 1853 fins al 17 de juliol del següent any[6]). La ruïna de l'erari l'impulsà a decretar el cobrament anticipat d'un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l'alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir. La seva casa fou saquejada pel poble madrileny, i hagué de fugir.[7] Consta al diari de sessions de les corts de 1854 (pàgs. 90-91) que va presentar al Congrés la liquidació de les comptes de 1851-52.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Fitxa Congrés dels Diputats
  2. «Expedient personal al Senat». Senado de España, 1853-1920. [Consulta: 5 abril 2019].
  3. «Real Academia de la Historia.Biografia» (en castellà). Real Academia de la Historia, 1863. [Consulta: 5 abril 2019].
  4. Ajuntament de Madrid
  5. Fitxa del Senat
  6. 6,0 6,1 RULL SABATER, Alberto: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX). 1991: Madrid. Instituto de Estudios Fiscales. Documento,16. 168 pp.
  7. enciclopedia.cat


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Coll i Jové
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1839 -1840
Succeït per:
Josep Maluquer i Montardit
Precedit per:
Ignacio de Olea
Alcalde de Madrid
Escut de Madrid

1843 -1843
Succeït per:
Manuel de Larraín
Precedit per:
Fermín Caballero
Ministre de Governació

(novembre-desembre) 1843
Succeït per:
José Justiniani Ramírez de Arellano
Precedit per:
Lluís Maria Pastor i Rodríguez
Ministre d'Hisenda

1853-1854
Succeït per:
Manuel Cantero de San Vicente
Precedit per:
José de Castro y Orozco
Ministre de Gràcia i Justícia

(gener-juliol) 1854
Succeït per:
Pedro Gómez de la Serna y Tully