José Márquez Caballero

José Márquez Caballero

Biografia
Naixement	1872 Moguer (Província de Huelva)
Mort	1948 (75/76 anys)
Governador civil de Barcelona
25 novembre 1930 – 14 abril 1931 ← Ignasi Maria Despujol i de Sabater – Lluís Companys i Jover →
Activitat
Ocupació	Jutge
Membre de	Comissió General de Codificació (1946–) Tribunal Suprem d'Espanya (1938–)
Família
Cònjuge	Maria de la Salud Azcarate León
Premis
(1945)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort

José Márquez Caballero (Moguer, 1872 - 1948) fou un jurista andalús.

És llicenciat en dret i tornà a Moguer, on fou secretari de l'ajuntament i jutge municipal. Després va opositar per a jutge^[1] i el 1907 fou destinat a Telde (Canàries),^[2] on es va fer amb un cert reconeixement. El 1922 fou destinat a Barcelona, on exercí de jutge i de magistrat de l'Audiència de Barcelona. Pel novembre de 1930 el govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas el va nomenar governador Civil de Barcelona, càrrec que va exercir fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931.

El 1932 fou separat de la judicatura per haver col·laborat amb la dictadura de Primo de Rivera, però sembla que després va tornar a exercir, ja que el juny del 1936 era el titular del jutjat número 6 i com a tal va exculpar Justo Bueno Pérez del crim dels germans Badia per manca de proves.^[3][4] En esclatar la guerra civil espanyola aconseguí fugir de Barcelona i marxà a Burgos, on fou nomenat el 1938 magistrat del Tribunal Suprem Franquista. Es deia d'ell que durant la guerra es reunia amb els advocats dels acusats d'espionatge i traïció per tal que preparessin millor la defensa, i que fins i tot sostreia els expedients judicials.^[5] El seu fill, José Márquez Azcárate, fou fiscal del Tribunal Suprem fins a la seva jubilació en 1976.

Càrrecs públics
Precedit per: Ignasi Maria Despujol i de Sabater	Governador Civil de Barcelona 1930-1931	Succeït per: Lluís Companys i Jover